PP i PSOE aspiren a reeditar els seus empats cl¨¤ssics a les municipals
El guru Pedro Arriola va seguir la campanya de David Cameron a Londres per veure com s'afronten unes eleccions en plena crisi
Durant gaireb¨¦ una d¨¨cada, entre el 1999 i el 2007, el PP i el PSOE tenien per costum empatar gaireb¨¦ amb el mateix resultat de vot global a?les eleccions municipals a tot Espanya. Guanyaven els uns o els altres per¨° el perdedor amb prou feines es distanciava com a m¨¤xim set d¨¨cimes. Aquella tend¨¨ncia d'empat t¨¨cnic del bipartidisme es va trencar amb estr¨¨pit el 2011, fa quatre anys, amb el primer gran ¨¨xit del PP de Mariano Rajoy i l'enfonsament del PSOE. Va haver-hi un tomb de gaireb¨¦ 10 punts. Ara, davant aquest 24-M considerat primera volta de moltes coses i amb el PP i el PSOE embrancats en les seves respectives crisis, el bipartidisme aspira a rescatar els seus empats cl¨¤ssics, caure una mica per¨° no enfonsar-se, i ser corregits pels partits emergents en comptes de per les forces nacionalistes.
La fortalesa del bipartidisme, tot i aix¨°, t¨¦ matisos rellevants, ja que el nombre d'indecisos ronda el 40% i Ciutadans i Podem, amb les seves diferents denominacions, no es presenten a tot Espanya, a difer¨¨ncia de socialistes i populars, que cobreixen m¨¦s del 90% dels Ajuntaments espanyols.
El PP no vol recon¨¨ixer en p¨²blic que tamb¨¦ es pren aquestes eleccions del 24-M com una prova en molts aspectes per a les generals de finals d'any. Per¨° el c¨°mput global dels vots municipals als 8.119 ajuntaments en disputa dibuixar¨¤ un panorama bastant aproximat de com est¨¤ el clima pol¨ªtic del pa¨ªs, amb totes les correccions locals que es faran. Ha passat m¨¦s vegades.
I la situaci¨®, segons estrategues populars i socialistes, pot tornar a l'escenari d'empat t¨¨cnic i de manteniment dels seus s¨°ls respectius de votants hist¨°rics, amb alguns matisos. Per exemple, amb menys percentatge de vots per a les dues formacions cl¨¤ssiques i amb la pres¨¨ncia correctora en aquest cas de Podem i Ciutadans en comptes dels partits regionalistes o nacionalistes.
El 1999, el PP va guanyar aquells comicis amb un 34,4% de les paperetes i va superar de dues d¨¨cimes el PSOE. El 2003, va ser el PSOE el que va v¨¨ncer amb el 34,8% dels vots i cinc d¨¨cimes d'avantatge. El 2007, el PP va recuperar la vict¨°ria amb el 34,9% i set d¨¨cimes per sobre del PSOE. El 2011, en el denominat escenari negre del PSOE, el PP de Rajoy va trencar el sostre hist¨°ric de poder local aconseguit el 1995 per Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Aquelles eleccions tamb¨¦ van ser la punta del final d'una ¨¨poca, la socialista de Felipe Gonz¨¢lez. El PSOE venia de tocar el seu sostre el 1991, amb un 38% dels sufragis, i va perdre de cop vuit punts i el PP va saltar en aquells quatre anys 10 punts.
A la nit electoral del 24 de maig, hi haur¨¤ una xifra, un percentatge derivat del resultat de les eleccions municipals que donar¨¤ la vict¨°ria a un dels dos partits tradicionals. Els experts del PP reconeixen l'avan?ament del PSOE i fins i tot aventuren que no hi haur¨¤ gaire difer¨¨ncia entre tots dos.
No s'atreveixen a tant els socialistes, que s¨ª que observen dades de la seva recuperaci¨® per¨° prefereixen no llan?ar les campanes al vol, venint d'on v¨¦nen: una p¨¨rdua en les eleccions municipals anteriors de gaireb¨¦ tot el seu poder municipal amb un avantatge a favor del PP de dos milions de vots. Els populars governen ara a 3.771 consistoris (45%) davant dels 2.300 dels socialistes.
Els estrategues del PP ja s'han fet un dibuix de com quedar¨¤ el mapa electoral despr¨¦s del 24-M. Assumeixen que seguiran com a primera for?a i que perdran poder, perqu¨¨ el r¨¨cord estava molt alt, per¨° tamb¨¦ que aquella caiguda ser¨¤ m¨¦s lleugera de la que pronostiquen les enquestes i molt similar a la socialista.
S¨ª que ¨¦s evident el descens rotund d'UPyD, els antics votants del qual veuen en Ciutadans una oferta m¨¦s atractiva; tot i que es presenten nom¨¦s a 970 municipis, i en algunes comunitats aut¨°nomes com Gal¨ªcia encara no han aconseguit un desplegament apreciable. El descens de Bildu tamb¨¦ el detecten les enquestes i sempre en benefici de les candidatures d'unitat popular que s'estan formant ja sigui amb Podem com a nucli central o amb d'altres, principalment Esquerra Unida.
El marge d'error ¨¦s ampli davant la volatilitat del vot que descriuen els investigadors sobre les enquestes, com es va comprovar divendres al Regne Unit i com ara airejaran els dirigents del Govern m¨¦s propers a Rajoy. El president no volgut dir-ho en p¨²blic?encara, per¨° ha deixat aquest paper a la vicepresidenta del Govern, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, i a altres dirigents territorials, que s¨ª que han q¨¹estionat els estudis demosc¨°pics que els vaticinen males dades i fins i tot la grand¨¤ria del mostreig efectuat per l'oficial Centre d'Investigacions Sociol¨°giques. "Les enquestes no s¨®n les urnes", repeteixen a l'entorn de Rajoy.
El guru electoral de David Cameron, Lynton Crosby, va recomanar al l¨ªder brit¨¤nic i als altres candidats conservadors una s¨¨rie de pautes que es van gravar en foc durant tota la recent campanya. El Rasputin de Cameron va recomanar deixar de mirar amb lupa els sondejos, evitar la pressi¨® medi¨¤tica de Londres, no parlar mai de corrupci¨® i insistir di¨¤riament en els missatges sobre la crisi econ¨°mica, la recuperaci¨® del pa¨ªs i la creaci¨® d'ocupaci¨®. Per descomptat cal recordar que el PIB a la Gran Bretanya va cr¨¦ixer l'any passat un 2,8%. L'assessor va arribar a concloure al final, quan les enquestes pronosticaven el pitjor, que el seu l¨ªder havia d'alertar l'electorat que o tornaven a guanyar els tories o retornarien "el caos" i els riscos amb les receptes dels laboristes del passat.
Pedro Arriola, el guru demosc¨°pic del Govern i el Rasputin de Rajoy, va prendre nota de tots aquells missatges. Arriola ha estat aquestes ¨²ltimes setmanes a Londres per seguir sobre el terreny com un president de Govern d'Europa afronta unes eleccions en plena crisi. Per descomptat, Rajoy no esmenta mai els assumptes de corrupci¨®, ni tot i que sigui a Val¨¨ncia i hagi saltat el dia abans el cas dels enregistraments d'Alfonso Rus, i reitera sense parar la bona nova que "l'economia espanyola comen?a a dir ad¨¦u a la crisi i ha obert de bat a bat les finestres de la recuperaci¨®". El Govern acaba d'enviar a Brussel¡¤les una previsi¨® de creixement del 2,9% que la Comissi¨® ha rebaixat al 2,8%.
Al comit¨¨ de campanya del PP segueixen el consell d'Arriola i obliden que la corrupci¨® existeix. "?s el que ens fa m¨¦s mal i encara m¨¦s la sensaci¨® de reiteraci¨®, que els casos no acaben mai", admet un dels membres del comit¨¨. No hi haur¨¤ canvi d'estrat¨¨gia i Rajoy seguir¨¤ aix¨ª excepte si es descobreix un nou gran esc¨¤ndol, hip¨°tesi que tampoc es pot descartar. Al PSOE preval encara m¨¦s la cautela i la prud¨¨ncia davant l'alt percentatge encara d'indecisos.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.