Una manera r¨¤ncia d¡¯argumentar

¡°En el fons, gaireb¨¦ tot ha passat abans¡±. Aix¨ª acabava Ignacio Urquizu el seu excel¡¤lent article ¡°Per qu¨¨ Podem comen?a a no poder?¡± (El Pa¨ªs, 27/04/2015). L'afirmaci¨® no era merament program¨¤tica, sin¨® que es desprenia de l'an¨¤lisi que al llarg del seu text havia dut a terme de l'evoluci¨® de la for?a pol¨ªtica referida en el t¨ªtol, per¨° sense gaire dificultat es podria aplicar a altres formacions.

Reconec que em va fer gr¨¤cia (i em va reconfortar) que fos un jove (a m¨¦s de solvent) soci¨°leg el que planteg¨¦s l'afirmaci¨®. Escrita per una altra persona m¨¦s gran hauria estat interpretada per molts lectors com el previsible lament d'un membre de la vella generaci¨® davant la irrupci¨® d'una novetat que altera l'ordre existent. Plantejada per Urquizu, i degudament argumentada, donava motiu per a una reflexi¨®.

Que la novetat no ¨¦s mai del tot nova (¨¦s a dir, que cont¨¦ tamb¨¦ elements heretats amb d¡¯altres, efectivament, nous) constitueix una d'aquelles obvietats que s'obliden amb massa freq¨¹¨¨ncia, i que donen lloc a persistents malentesos. Si es fes mem¨°ria, podrien evitar-se les discussions in¨²tils entre els adamistes que, com perfectes adolescents, creuen estar inventant tot el que descobreixen i els conservadors metaf¨ªsics que, en prendre com a premissa indiscutible per a qualsevol an¨¤lisi la m¨¤xima que no hi ha res nou sota el Sol, queden obligats a interpretar tot el que s¡¯esdevingui com una repetici¨® encoberta.

Si es fes mem¨°ria, podrien evitar-se les discussions in¨²tils entre els adamistes i els conservadors metaf¨ªsics

Per aix¨°, hi ha un punt de simetria en els errors que les dues figures cometen. L'adamista ¨¦s incapa? de recon¨¨ixer qu¨¨ t¨¦ d'antic la novetat que anuncia amb entusiasme, mentre que el conservador metaf¨ªsic no reconeix que cont¨¦ de nou la novetat. Per¨° el que segueix aquesta doble constataci¨® no ¨¦s una conclusi¨® ecl¨¨ctica, que vulgui deixar satisfet a tothom, repartint aleat¨°riament errors i encerts, sin¨® cridar l'atenci¨® sobre la inexcusable necessitat de sotmetre a an¨¤lisi cr¨ªtica les diverses dimensions (l'heretada i la in¨¨dita) del que s'anuncia com a nou. Perqu¨¨ no n'hi ha prou amb diferenciar els elements per l¡¯antiguitat que tenen.

Un ¨¤mbit en qu¨¨ no sempre ¨¦s f¨¤cil procedir a aquesta discriminaci¨® cr¨ªtica ¨¦s el del discurs, per¨° potser, justament per aix¨°, ¨¦s aqu¨ª on calgui extremar les cauteles. Referent a aix¨°, cal dir que la facilitat amb la qual alguns representants de forces pol¨ªtiques que fan bandera de la seva voluntat regeneradora assumeixen certa classe d'arguments que no es diferencien en res dels esgrimits per representants de la m¨¦s vella pol¨ªtica resulta francament inquietant, en la mesura en qu¨¨ no deixa de constituir com a m¨ªnim un s¨ªmptoma que q¨¹estiona la consist¨¨ncia intel¡¤lectual (i, de vegades, la veracitat) d'alguns d'aquells.

Observeu, a t¨ªtol d'exemple, l'extraordin¨¤ria similitud formal entre aquestes tres afirmacions. 1) ¡°La democr¨¤cia la van portar a Espanya tots els espanyols¡±. T¨ªpica afirmaci¨® de la dreta d'aquest pa¨ªs per fer oblidar el protagonisme de l'esquerra durant el franquisme en la lluita per les llibertats, deixant a l'ombra, de pas, el seu propi col¡¤laboracionisme amb aquell sinistre r¨¨gim. 2) ¡°El nou Estatut va ser un projecte de tots els catalans¡±. Afirmaci¨® de la mateixa dreta catalana que ara s'esquin?a les vestidures davant la sent¨¨ncia del Constitucional i que, en el seu moment, defensava per boca de Jordi Pujol la idea que per satisfer les reclamacions de m¨¦s autogovern de Catalunya n¡¯hi havia prou i sobrava amb una relectura de l¡¯Estatut de Sau.

Deixem per al final l'exemple m¨¦s proper en el temps. 3) ¡°Els Jocs Ol¨ªmpics del 1992 es van fer gr¨¤cies a tots els barcelonins¡±. L'afirmaci¨® correspon a una candidata a l'alcaldia de Barcelona obstinada a desqualificar, adam¨ªsticament, tota la gesti¨® municipal precedent, incloent al sac tamb¨¦ els ajuntaments d'esquerres que van governar la ciutat fins fa quatre anys. Per¨° no ¡°tots els barcelonins¡± se centraven en aix¨°. CiU, o fins i tot alguns dels sectors socials que formen la prehist¨°ria dels cr¨ªtics de la casta actuals, no eren gens partidaris de Barcelona¡¯92. En realitat, s¡¯hi van estar oposant fins al moment en qu¨¨ van sospitar, en veure l'¨¨xit del projecte ol¨ªmpic, que aquesta oposici¨® podria acabar passant-los factura.

Conclusi¨® provisional? Que, per descomptat, l¡¯element nou d'aquesta presumpta novetat en l'esfera de la pol¨ªtica no es troba en la manera d'argumentar, que si evoca res ¨¦s precisament un dels t¨°pics m¨¦s rancis i estereotipats dels vells discursos: universalitzar per tapar les pr¨°pies inconseq¨¹¨¨ncies i contradiccions.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.