M¨¦s de 13.500 pisos socials buits en un pa¨ªs amb 330.000 demandants
Les plataformes antidesnonaments demanen que aquests immobles es destinin a lloguers socials perqu¨¨ estan fora de l'abast dels sol¡¤licitants
L'¨²ltim informe de la defensora del poble xifra en 13.500 els habitatges protegits que es troben buits. I l'estimaci¨® es queda molt curta perqu¨¨ no totes les comunitats li van enviar les dades. La xifra xoca amb els 330.000 demandants de pisos inscrits als registres municipals i auton¨°mics. Les plataformes antidesnonaments demanen que aquests immobles es destinin a lloguers socials perqu¨¨ creuen que estan fora de l'abast dels sol¡¤licitants. A dotze prov¨ªncies el preu dels habitatges protegits ¨¦s m¨¦s car que el dels pisos de segona m¨¤ de mercat lliure.
Foment va anunciar el 2013 un registre estatal d'HPO buits que encara?no existeix?
L'immoble n¨²mero 2 del carrer de Sant Eloi de Barcelona destaca de la resta pels colors de la seva fa?ana i l'embolic d'escales posteriors, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ algunes de les finestres que t¨¦ estan tapiades amb maons. Els ve?ns de la finca, propietat de la Generalitat, expliquen que fa mesos que estan tancades. L'edifici havia de ser una promoci¨® de 32 habitatges protegits (HPO) per a joves, per¨° des que va sortir al mercat el 2011 els pisos han estat ocupats il¡¤legalment moltes vegades. Un grup de paletes treballa ara a preu fet per reparar els habitatges, que es llogaran.
En la mateixa situaci¨® que aquest immoble de la Zona Franca barcelonina es troben milers d'habitatges a Espanya. Cap Administraci¨® sap quants s¨®n exactament perqu¨¨ estan en mans d'autonomies, ajuntaments, promotors privats i bancs. Nom¨¦s la defensora del poble n'ha fet aquesta aproximaci¨® al seu ¨²ltim informe, que n'ha recomptat 13.500. L'organisme ha tornat a requerir a les administraciones que n'actualitzin les dades.
Registre estatal
El Ministeri de Foment va anunciar el 2013 un registre estatal d'HPO buits. Fonts del departament que dirigeix Ana Pastor afirmen que ¡°es continua treballant¡± per crear-lo amb les aportacions de les comunitats, encarregades d'aquell ¡°seguiment¡±. Mentrestant, m¨¦s de 330.000 demandants esperen als registres municipals o auton¨°mics un habitatge social.
El Govern basc va assegurar a la defensora que no tenia HPO desocupats i va al¡¤legar que tenia habitatges ¡°conjunturalment buits¡±. Per¨° nom¨¦s la ciutat de Vit¨°ria t¨¦ avui 423 pisos desocupats, segons la comunitat. L'executiu ha redu?t en dos anys els pisos sense residents des dels 703 amb ¡°mesures de flexibilitzaci¨®¡±, com el lloguer amb opci¨® a compra o la venda directa, per¨° encara hi ha edificis p¨²blics nous buits.
Els HPO a Espanya
Les comunitats i ajuntaments van informar de prop de 13.500 habitatges buits el 2013 a la defensora del poble. La majoria a Catalunya (3.264), Castella-la Manxa (2.644) i Madrid (1.890).
Hi ha 12 prov¨ªncies en les quals els HPO s¨®n m¨¦s cars que els lliures de segona m¨¤: Ja¨¦n, Conca, Lugo, Lleida, Ciudad Real, Badajoz, C¨°rdova, Osca, Orense, Pal¨¨ncia, Terol i Zamora.
A nou prov¨ªncies m¨¦s la difer¨¨ncia ¨¦s inferior al 10%: S¨°ria, ?vila, Castell¨®, Val¨¨ncia, Lle¨®, Granada, Almeria, Albacete i C¨¤ceres.
La plataforma Stop Desahucios d'?laba reclama que aquells habitatges passin a r¨¨gim de lloguer social. La portaveu, Carmen Crespo, explica que durant els anys de bonan?a es van construir nous barris a la ciutat amb un alt percentatge d'HPO. Les reserves de s¨°l per a habitatge social al Pa¨ªs Basc, de fet, arribaven al 70% dels nous desenvolupaments. ¡°Va comen?ar la crisi i moltes fam¨ªlies no van poder accedir als pisos¡±, explica Crespo.
Aquell patr¨® s'ha reprodu?t a desenes de ciutats. Les necessitats d'habitatge van portar a planificar blocs de protecci¨® oficial de compra. Milers es van acabar quan va comen?ar la crisi. Malgrat els sorteigs multitudinaris, els promotors van veure una cascada de ren¨²ncies. Els compradors no arribaven a pagar-lo amb els seus estalvis o es van considerar insolvents. ¡°Hi ha hagut una falta de flexibilitat de moltes administracions. Res els impedia que rebaixessin els preus¡±, explica Julio Rodr¨ªguez, economista i vocal del Consell Superior d'Estad¨ªstica.
A m¨¦s, en l'¨¨poca de la bombolla el preu dels HPO tamb¨¦ va pujar, i fins i tot es van buscar figures a mig cam¨ª entre la protecci¨® p¨²blica i el preu de mercat per a les classes mitjanes. Amb la baixada brusca del valor de les cases del mercat lliure, el dels HPO va quedar desfasat. Segons Foment, a 12 prov¨ªncies ¡ªentre les quals hi ha Lleida, C¨°rdova o Lugo¡ª avui l'habitatge protegit ¨¦s m¨¦s car que el lliure de segona m¨¤, quan en plena crisi era de mitjana un 40% m¨¦s barat. En nou prov¨ªncies m¨¦s, entre les quals, Val¨¨ncia i Castell¨®, el preu ¨¦s amb prou feines un 10% inferior.
Cases sobrevalorades
La Generalitat valenciana s'ha vist obligada a rebaixar fins a un 24% el preu d'algunes promocions. A Albaida (Val¨¨ncia) continuen sense residents 64 dels 72 HPO que el Govern va acabar el 2011. La regidora socialista de la localitat Eva Tormo explica que la crisi va provocar que aquestes cases quedessin ¡°sobrevalorades, per sobre del mercat¡±. Fonts de l'executiu expliquen que la Generalitat valenciana t¨¦ 391 habitatges en venda. Els preus, admeten, no permetien trobar compradors, per la qual cosa van rebaixar preus. I tot i aix¨°, les vendes s¨®n molt lentes.
Tenir un pis buit, a m¨¦s, t¨¦ un cost per a l'Administraci¨®. Tormo explica que alguns habitatges van haver de ser reformats perqu¨¨ van entrar a saquejar-los. I a Catalunya, prop de 200 pisos socials de la Generalitat estan ocupats il¡¤legalment. Per impedir-ho, l'Administraci¨® ha contractat serveis de seguretat: nom¨¦s a Barcelona s'hi ha gastat m¨¦s de 300.000 euros des de 2011.
Lloguers de 70 euros al mes, sense inquilins
L'opci¨® de donar sortida als edificis buits a trav¨¦s de lloguers socials va ser l'opci¨® per la qual es va decantar la Junta d'Andalusia. ¡°Vam posar en r¨¨gim en lloguer els habitatges de la Junta i vam demanar a ajuntaments i diputacions que fessin el mateix amb els seus. Molts van mirar cap a una altra banda¡±, lamenta la diputada d'Esquerra Unida i exconsellera de Foment Elena Cort¨¦s.
Tamb¨¦ va fer el mateix el Govern catal¨¤ el 2011, quan va passar tots els habitatges que tenia a r¨¨gim de lloguer. El secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, explica que l'executiu ha anat reduint el parc p¨²blic buit fins a deixar-lo en 980 pisos. ¡°El problema ¨¦s que es va construir habitatge protegit en zones en les quals amb prou feines hi havia demanda¡±, assegura. Sala posa l'exemple de dues promocions de Lleida ¡ªTorre de Cabdella i Bellpuig¡ª i dues de Tarragona ¡ªTorre de l¡¯Espanyol i L¡¯Ampolla¡ª que han sortit al mercat amb un lloguer de 70 euros mensuals. I aix¨ª i tot, es comercialitzen molt lentament.
¡°?s un desprop¨°sit que l'Estat s¨ª que s¨¤piga quants cotxes hi ha a Espanya i en canvi no tingui informaci¨® sobre un dret b¨¤sic¡±, es lamenta Cort¨¦s, que al capdavant de la conselleria de Foment d'Andalusia va imposar multes de 20 milions a diverses entitats per negar-se a informar sobre els HPO buits que tenien a les mans.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
