Exalumnes de Llars Mundet reivindiquen el passat de l¡¯entitat

Un grup d¡¯exalumnes de Llars Mundet es troben cada dimecres en un bar de Barcelona. Han creat una associaci¨® sense ¨¤nim de lucre on n'hi ha inscrits uns dos-cents, estan a punt de tenir local propi i volen ampliar les seves activitats: defensar la mem¨°ria de Llars Mundet i consolidar una xarxa solid¨¤ria d¡¯ajuda entre col¡¤legues. Aquests dies el tema de conversa dominant ¨¦s el reportatge de TV3 Els internats de la por. El seu president, Juan Hern¨¢ndez, indignat amb el programa, i?amb els que vam elogiar-lo, va convidar-me a un d'aquests dimecres. Motiu central de la trobada: al seu parer, el programa, basat en el testimoni de tres exalumnes que descrivien les humiliacions, els assetjaments i els c¨¤stigs fora mida que van patir, desfigurava el que va ser la vida escolar all¨¤ dins per a la gran majoria d¡¯internats. En definitiva, aquests exalumnes reivindiquen la feina que van fer salesians i monges a Llars Mundet.

¡°Jo no volia tornar a casa¡±, explica Josefa Amador, que va ser-hi entre els anys 62 i 70 i s¡¯hi va quedar treballant de monitora. Tots admeten que era un lloc amb disciplina i que hi havia clatellots, bufetades i c¨¤stigs, per¨°, subratllen, igual que podia haver-n¡¯hi als altres col¡¤legis de l¡¯¨¨poca. ¡°Un cop¡±, recorda Amador, ¡°ens van tenir a totes agenollades perqu¨¨ volien que digu¨¦ssim qui havia fet un robatori. No es va saber mai. Per¨° jo no vaig veure maltractaments. La pitjor crueltat venia de companyes¡±.

Molts dels que eren a la reuni¨®, ingressats els primers anys de la instituci¨®, havien fet el mateix cam¨ª: la Maternitat, on van n¨¦ixer, fins als sis anys, i despr¨¦s a Can Terrida, a continuaci¨® la Casa de la Caritat. Als 10 entraven a Llars Mundet fins als 18. Era el moment, obligat, de sortir-ne. Si no tenien cap refugi familiar, els nois podien buscar-lo en una residencia d¡¯antics alumnes a Sarri¨¤. Tot s¡¯acabava amb el servei militar. ¡°Llavors t¡¯havies d¡¯espavilar¡±, comenta un d¡¯ells. Un cam¨ª que no va fer tothom. A Ricardo Amador, el va enviar el seu pare, que va haver de moure influ¨¨ncies per tenir pla?a. Ell era de la minoria d¡¯interns que pagaven una petita mensualitat.

Jo no hi vaig veure maltractaments. La pitjor crueltat venia de companyes

Jes¨²s P¨¦rez era un dels nens l¨ªders a la Casa de la Caritat. ¡°Per ser-ho havies de barallar-te i ho era el primer que feia sang a l¡¯altre¡±. A pesar d¡¯aquest ¡°entorn fosc¡±, a la Casa de la Caritat va aprendre viol¨ª i¡­ clarinet a Llars Mundet. ¡°Em van pegar bastant perqu¨¨ era un tarambana, per¨° tamb¨¦ jugaves, t¡¯explicaven narracions. I vaig canviar d¡¯actitud. Vam tenir m¨¦s alegries que patiments¡±.

Un dels assistents, despr¨¦s de ser recollit per una parella que va explotar-lo (¡°estava mig mort¡±) al seu negoci familiar, va anar a parar a l¡¯asil Duran, que portava una altra orde religiosa. ¡°Mundet era una escola. Duran, un reformatori. A Mundet eren educadors. All¨¤, eren vigilants. Recordo amics que sortien plorant despr¨¦s de passar, sols, pel despatx d¡¯un d¡¯aquests capellans. Bufetades al confessionari. Jo vaig estar sord tres dies a causa d'una bufetada per haver dit 'h¨°stia'. Res de tot aix¨° m¡¯havia passat a Mundet. No menj¨¤vem marisc, per¨° menj¨¤vem. De Mundet, no en puc parlar malament¡±. Segons Hern¨¢ndez, el pitjor c¨¤stig a Llars Mundet era que t¡¯enviessin al reformatori Duran.

A aquest antic intern, quan era a l¡¯asil Duran (ara la Teknon), el van fer treballar en una adrogueria. ¡°Per¨° els diners se¡¯ls quedaven ells. No vaig aprendre cap ofici¡±. Els companys, en canvi, expliquen que de Mundet en van sortir fusters, delineants, oficials industrials. Hi ha empresaris, funcionaris, m¨²sics¡­ ¡°La majoria sortien amb formaci¨® suficient i trobaven feina¡±.

L¡¯any 1954, a la cerim¨°nia de la primera pedra de Llars Mundet, el marqu¨¨s de Castell-Florite, el gran jerarca de la Diputaci¨® de Barcelona, va dir que ¡°nosaltres atenem els nostres asilats en una forma que no admet parang¨® amb on se'ls pugui atendre millor al m¨®n¡±. L¡¯octubre del 1957, Franco va inaugurar les instal¡¤lacions. I el No-Do en va fer hiperb¨°liques i reiterades cr¨°niques de propaganda.

Armengou subratlla que al programa es diu que ¡°molts nens conserven un bon record de la seva estada en aquests centres¡±

Al programa de TV3, interns i internes d'institucions molt diferents a Espanya, entre elles Llars Mundet, expliquen els maltractaments i la ignom¨ªnia que van patir. De fet, el vicari judicial del tribunal eclesi¨¤stic de Barcelona admet que l¡¯Esgl¨¦sia ha amagat hist¨°ricament els abusos sexuals del clergat, ¡°tolerant una situaci¨® intolerable¡±, una situaci¨® que, segons subratllen els autors del reportatge, ha canviat amb el papa Francesc. Per l¡¯Associaci¨® d¡¯Exalumnes de Llars Mundet, per¨°, l¡¯abs¨¨ncia en el programa de testimonis contraris als que hi apareixen escampa una imatge penitenci¨¤ria de la instituci¨® que, insisteixen, no ¨¦s justa. ¡°Llars Mundet no ha estat mai un internat de l¡¯horror ni de la por, tal com apareix al documental¡±, conclou.

Montse Armengou, coautora del reportatge, argumenta que el documental no tractava gen¨¨ricament la situaci¨® dels internats a Espanya. ¡°Es tractava de treure a la llum els abusos i maltractaments silenciats fins ara. Si ens hagu¨¦ssim plantejat la primera opci¨® s¨ª que hauria estat necessari incloure m¨¦s visions¡±. Per altra banda, destaca que en diferents moments del documental s¡¯acota l¡¯abast d¡¯aquests abusos. Al minut 24.55, per exemple, una veu en off explica que ¡°molts d¡¯aquells nens conserven un bon record de la seva estada en aquests centres, m¨¦s en sintonia amb la cara amable i caritativa que es venia. Certament, en molts internats, la disciplina no va traspassar mai la l¨ªnia vermella de la crueltat. Per¨° la freq¨¹¨¨ncia amb qu¨¨ es practicaven els abusos ¨¦s colpidora¡±. La mateixa veu en off explica una mica m¨¦s tard que ¡°no sembla que hi hagu¨¦s directrius per cometre abusos, per¨° tampoc hi havia conseq¨¹¨¨ncies per a qui els practicaven¡±. I al final es precisa que ¡°perqu¨¨ aquests fets surtin a la llum ha estat imprescindible la valentia dels afectats i la col¡¤laboraci¨® de Llars Mundet de Barcelona i el Col¡¤legi San Fernando de Madrid. Aquests centres han deixat enrere un passat fosc i actualment treballen de manera compromesa amb la societat¡±.