Els entrebancs del catal¨¤ a l¡¯escola als territoris on es parla

Espanya ¨¦s un pa¨ªs que tradicionalment no ha sabut gestionar la seva varietat ling¨¹¨ªstica. En els darrers anys alguns partits pol¨ªtics tornen a utilitzar la llengua com a arma llanc¨ªvola i diferents administracions, ja siguin centrals o auton¨°miques (per¨° sempre governades pel PP), han intentat legislar per reduir la pres¨¨ncia del catal¨¤?als diferents territoris on es parla. I la normativa se centra en l¡¯escola, l¡¯¨¤mbit i el moment en qu¨¨ una persona perfecciona la seva llengua materna o n¡¯adquireix una de nova. Llavors, quina ¨¦s la situaci¨® actual de la llengua catalana als diferents territoris?

Catalunya, amb bona salut

¡°A Catalunya, la situaci¨® ¨¦s bona, tot i que potser no ¨¦s la m¨¦s ¨°ptima¡±, resumeix Mar Forcada, membre de Plataforma per la Llengua. En aquesta comunitat fa 30 anys que funciona amb ¨¨xit un sistema d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica, que suposa un tracte de discriminaci¨® positiva envers el catal¨¤ en un moment que aquesta llengua es trobava en una situaci¨® de clara inferioritat respecte al castell¨¤. Aix¨° es tradueix en el fet que, en general, totes les assignatures s¡¯imparteixen en catal¨¤, excepte la de llengua castellana i la de llengua estrangera.

De mica en mica, aquest model s¡¯ha anat imposant i cada cop m¨¦s escoles augmenten les hores en angl¨¨s. Tamb¨¦ hi ha un 15% de centres que fan m¨¦s hores en castell¨¤, segons dades del Departament d¡¯Ensenyament (fa dos anys era el 12,7%). Segons Forcada, la pres¨¨ncia del catal¨¤ canvia segons l¡¯etapa educativa. ¡°A prim¨¤ria la immersi¨® es compleix, en canvi a secund¨¤ria els professors de centres de Barcelona o de l¡¯¨¤rea metropolitana canvien m¨¦s f¨¤cilment al castell¨¤ perqu¨¨ es pensen que aix¨ª els alumnes els faran m¨¦s cas¡±, afegeix.

L¡¯any 2010 es produeix un punt d¡¯inflexi¨®. La sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut establia que el castell¨¤ tamb¨¦ havia de ser llengua vehicular a les escoles del Principat (fins ara nom¨¦s ho era el catal¨¤). Aix¨° ha servit de base per a la pluja de resolucions judicials que ha caigut els darrers anys arran de la batalla que algunes desenes de fam¨ªlies mantenen als tribunals per demanar una pres¨¨ncia equitativa de les dues lleng¨¹es cooficials. L¡¯¨²ltim cap¨ªtol d¡¯aquesta pol¨¨mica es va viure la setmana passada, quan el Suprem va avalar que es faci el 25% d¡¯hores en castell¨¤ quan un alumne ho demani. El Govern central vol que aix¨° s¡¯apliqui de forma generalitzada i la Generalitat nom¨¦s ho veu aplicable en dos casos. En els darrers anys unes 40 fam¨ªlies demanen a l¡¯inici de curs l¡¯escolaritzaci¨® en castell¨¤.

El Govern central ha obert un altre front amb la reforma educativa, la LOMCE, que inclou el conegut decret del castell¨¤, que ofereix als pares que volen el biling¨¹isme pagar-los una escola privada en cas que no trobin una oferta adequada a la seva demanda en centres p¨²blics o concertats. El Ministeri d¡¯Educaci¨® assegura que ha rebut m¨¦s de 300 sol¡¤licituds; la Generalitat, 60.

Guerra de xifres a banda, sembla que de moment a la pr¨¤ctica no es noten canvis significatius en el model. ¡°La LOMCE encara no s¡¯est¨¤ notant, per¨° aviat ho veurem m¨¦s¡±, diu preocupada Forcada.

Comunitat Valenciana, amb manca de catal¨¤

Fins al 2012, el sistema educatiu comptava amb tres programes: dos tenien el valenci¨¤ com a base, i el tercer, el castell¨¤. Fa tres anys es va aprovar el decret de pluriling¨¹isme que redueix les opcions a dues. Una ¨¦s el Programa Pluriling¨¹e en Valenci¨¤ (PPEV), que implica que dues assignatures s¡¯imparteixen en castell¨¤, dues en angl¨¨s i la resta, en valenci¨¤. En canvi, el Programa Pluriling¨¹e en Castell¨¤ (PPEC) copia el mateix esquema, per¨° el valenci¨¤ i el castell¨¤ es canvien els papers.

Escola Valenciana es queixa que la Generalitat ¡°amaga¡± les dades de com s¡¯han implantat aquests programes. L¡¯entitat ha elaborat la seva pr¨°pia estad¨ªstica a trav¨¦s de dades recollides pels centres i calcula que el 30% alumnes fa el programa valenci¨¤. Segons dades del Ministeri, el curs 2011-12 (amb el sistema antic), el 53,5% dels alumnes seguien el programa biling¨¹e; el 30,5%, la immersi¨® en valenci¨¤, i el 16%, en castell¨¤.

Segons Escola Valenciana, aquest curs un 62% dels alumnes havien demanat valenci¨¤ com a primera opci¨®, per¨° com que no hi ha prou places, 14.000 alumnes de P3 no van poder accedir al programa en valenci¨¤, tot i que ho havien demanat en primera opci¨®. ¡°No hi ha voluntat real de fomentar aquesta llengua¡±, es queixa Jaume Fullana, membre d¡¯Escola Valenciana.

Per Fullana, una de les claus per millorar la situaci¨® del valenci¨¤ a la comunitat passaria per un canvi de sensibilitat. ¡°Pocs pol¨ªtics fan servir el valenci¨¤ en p¨²blic, si ho fessin aix¨° ajudaria a prestigiar la llengua. A m¨¦s, som l'¨²nica comunitat amb llengua pr¨°pia que no t¨¦ mitjans de comunicaci¨® en aquest idioma¡±, afegeix.

Balears, superant el TIL

Des de fa vint anys en aquesta comunitat funcionava l¡¯anomenat decret de m¨ªnims, que assegurava que almenys la meitat de les classes s¡¯impartissin en catal¨¤. El pol¨¨mic decret sobre el Tractament Integrat de Lleng¨¹es (TIL), aprovat el 2013, comportava que catal¨¤, castell¨¤ i angl¨¨s tinguessin una pres¨¨ncia equitativa, cosa que feia perdre terreny a la llengua pr¨°pia. Els tribunals han susp¨¨s la normativa, que ha despertat un fort rebuig de la comunitat educativa. Segons dades del ministeri, durant el curs 2011-12 el 69,5% d¡¯alumnes estudiaven seguint un sistema d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica, el 29% biling¨¹e i un 1,5 ho feien amb el castell¨¤ com a llengua predominant.

¡°L¡¯estat del catal¨¤ a les escoles de les Illes ¨¦s bo, malgrat els intents del Govern balear de legislar-hi en contra¡±, valora Nicolau Dols, professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. Tampoc ha fet efecte la LOMCE. ¡°Nom¨¦s tres fam¨ªlies han demanat l¡¯ensenyament en castell¨¤. En realitat, no hi ha conflicte, el conflicte l¡¯ha promogut el Govern balear¡±, rebla el docent.

La Franja, una pres¨¨ncia residual

¡°La situaci¨® aqu¨ª ¨¦s bastant dolenta¡±, aix¨ª de contundent es mostrava fa uns dies Magda Aragon¨¨s, de Clari¨®, l¡¯associaci¨® de pares del Matarranya en defensa del catal¨¤, durant un debat organitzat per Plataforma per la Llengua. ¡°Al carrer el nivell de coneixement i ¨²s del catal¨¤ ¨¦s molt alt, per¨° a l¡¯escola ¨¦s molt baix. El motiu ¨¦s que el catal¨¤ no ¨¦s cooficial a la comunitat i no hi ha cap legislaci¨® que en reguli la pres¨¨ncia a l¡¯escola¡±, afegeix. Aragon¨¨s explica que a prim¨¤ria nom¨¦s s¡¯ofereix una hora setmanal de catal¨¤, i ¨¦s optativa. ¡°?s poc, per¨° almenys la fan el 90% dels nens¡±, diu. A secund¨¤ria s¨®n dues hores setmanals en catal¨¤, per¨° nom¨¦s les cursen el 20% dels alumnes. Segons dades de la Conselleria d¡¯Educaci¨® aragonesa, el curs 2012-2013 van impartir classe de catal¨¤ 42 professors en 20 escoles.

Per Aragon¨¨s, la clau del problema ¨¦s l¡¯actitud dels professors. ¡°A les escoles bressol de la Franja s¡¯ensenya en castell¨¤, tot i que les mestres s¨®n de la zona i parlen catal¨¤. Als instituts el problema ¨¦s un altre perqu¨¨ molts professors v¨¦nen d¡¯altres punts de l¡¯Arag¨® i quan els expliques que al Matarranya es parla en catal¨¤ i intentes sensibilitzar-los sobre la llengua es tanquen en banda i diuen que el castell¨¤ ¨¦s l¡¯oficial¡±, lamenta Aragon¨¨s.

Tamb¨¦ en moltes ocasions falla l'etiqueta de catal¨¤. ¡°A molts aragonesos aix¨° de parlar catal¨¤ els genera urtic¨¤ria. A m¨¦s, molts no admeten que el parlen i diuen que parlen xapurreao o fragat¨ª¡±. Des de l¡¯entitat lamenten aquesta situaci¨® de desprotecci¨® de la llengua catalana. ¡°Acaba provocant que molta gent acabi sent analfabeta en la seva pr¨°pia llengua¡±, tanca.

Catalunya Nord, cam¨ª de la protecci¨®

Fran?a va modificar el 2013 la normativa escolar, reconeixent les lleng¨¹es regionals (basc, catal¨¤, alsaci¨¤ o occit¨¤) com a part integrant del patrimoni de Fran?a, cosa que comporta el seu ensenyament priorit¨¤riament a les regions on es parlen. El curs 2013-14, 13.000 alumnes van estudiar en catal¨¤, ja sigui a nivell introductori o en r¨¨gim d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica (nom¨¦s es d¨®na en centres privats com La Bressola). Abans d¡¯aix¨° ja hi havia a la regi¨® altres iniciatives impulsades per entitats com l¡¯Associaci¨® per a l¡¯Ensenyament del Catal¨¤ (APLEC) per difondre el catal¨¤.

Andorra, molta compet¨¨ncia

Al Principat conviuen tres sistemes: l¡¯andorr¨¤, que t¨¦ el catal¨¤ com a llengua vehicular (implantat a 12 escoles), el sistema espanyol (9 escoles) i el franc¨¨s (13). El pa¨ªs es caracteritza per una heterogene?tat de lleng¨¹es, per¨° el catal¨¤, que ¨¦s la llengua oficial, mant¨¦ una posici¨® predominant en molts ¨¤mbits. El 95% d¡¯alumnes assegura que ent¨¦n b¨¦ el catal¨¤ i el 91% el parla b¨¦. Tot i aix¨°, el 64% admet que no l¡¯utilitza sistem¨¤ticament, segons l¡¯estudi L¡¯escenari socioling¨¹¨ªstic de la poblaci¨® escolar andorrana (2012), d¡¯Estel Margarit. Segons aquesta investigaci¨®, el catal¨¤ ¨¦s la llengua m¨¦s utilitzada a l¡¯escola, l¡¯administraci¨® i el comer?, per¨° en activitats de lleure li pren el lloc el castell¨¤.

L'Alguer, per voluntat dels mestres

La pres¨¨ncia del catal¨¤ ¨¦s residual i nom¨¦s es produeix arran d¡¯iniciatives particulars d¡¯alguns mestres o a trav¨¦s d¡¯activitats extraescolars. Des del curs 2004-2005, una escola bressol privada mant¨¦ un model pluriling¨¹e, que inclou l¡¯ensenyament de l¡¯alguer¨¨s. I des del 1999 existia l¡¯anomenat Palomba, per fomentar el catal¨¤, per¨° va desapar¨¨ixer el curs 2011-2012, segons consta a l¡¯Informe sobre la llengua catalana 2013, elaborat per l¡¯Observatori de la Llengua Catalana.