Deixeu pas

Mai s¨®n bones les afirmacions taxatives que exclouen de la vida pol¨ªtica, econ¨°mica, social o institucional un col¡¤lectiu per raons purament f¨ªsiques, com l'edat. Les declaracions del l¨ªder de Ciutadans, Albert Rivera, en qu¨¨ exclou els m¨¦s grans de 35 anys (casualment, la seva edat) de dur a terme les reformes necess¨¤ries per a la regeneraci¨® a Espanya s¨®n un error pol¨ªtic clar si no tenen m¨¦s precisions. No obstant aix¨°, val la pena analitzar el fons de la q¨¹esti¨® perqu¨¨, amb debat p¨²blic o sense, el canvi generacional al nostre pa¨ªs est¨¤ en marxa, amb naturalitat i a bon ritme, des de principis del 2014, i val la pena apostar per continuar per aquest cam¨ª.

Mentre els professors universitaris que havien acompanyat els que acampaven a la Puerta del Sol de Madrid el 15-M (15 de maig de 2011) es preparaven per assaltar el poder amb una for?a pol¨ªtica que despr¨¦s es va denominar Podem, al Palau de la Zarzuela el rei Joan Carles I informava el seu equip, el febrer del 2014, que era el moment de donar el relleu al seu fill Felip perqu¨¨ ¡°una nova generaci¨® afronti amb for?a els nous reptes d'Espanya¡± des de la prefectura de l'Estat, com va explicar el rei sortint en la seva declaraci¨® d'abdicaci¨® del 2 de juny.

Al cap d'una setmana, el l¨ªder del PSOE, Alfredo P¨¦rez Rubalcaba, anunciava la seva retirada pol¨ªtica (despr¨¦s de la derrota en les eleccions europees del maig) i s'iniciava un proc¨¦s de prim¨¤ries que encastellaria un l¨ªder jove, Pedro S¨¢nchez, que va formar un nou equip per recuperar la influ¨¨ncia perduda. Aleshores, Ciutadans iniciava la seva expansi¨® per tot el territori nacional amb persones joves i missatges nous.

S¨®n fets irrefutables. La Corona i bona part dels partits pol¨ªtics nacionals han iniciat un canvi generacional d'acord amb els nous temps que regeixen a Espanya. Per contra, el partit que governa a Espanya, el PP, les patronals, els sindicats i la majoria de les grans empreses mantenen uns l¨ªders que han protagonitzat els anys de la crisi m¨¦s dura que ha viscut Espanya en la hist¨°ria recent.

La joventut no ¨¦s un valor en si mateix, igual que la maduresa o la vellesa no s¨®n defectes. Cada etapa en la vida t¨¦ els seus avantatges i els seus inconvenients; i la bona gesti¨® d'una instituci¨®, un partit pol¨ªtic, una empresa o qualsevol organitzaci¨® requereix els impulsos dels joves i les raons de les persones amb edat, que aporten l'experi¨¨ncia en la presa de decisions. El problema ¨¦s que, molt sovint, els joves que van irrompre durant la Transici¨® a Espanya, i que ara tenen m¨¦s de 60 anys, han fet de tap per a altres generacions amb for?a i preparaci¨® que volen exercir el seu paper en els nous temps de canvis que vivim ara.

Per descomptat que no es pot comparar el canvi generacional de la Transici¨® amb l'actual. Aleshores vam viure un canvi de r¨¨gim en qu¨¨ els dem¨°crates van ocupar l'espai expulsant progressivament els vells representants de la dictadura. Per¨° tampoc podem oblidar que hi ha unes noves generacions que volen canvis profunds en la vida pol¨ªtica, econ¨°mica, social i institucional d'Espanya, la salut democr¨¤tica de la qual est¨¤ en dubte. I per escometre aquests reptes ¨Ci superar una certa crisi de legitimitat¨C seria bo, i benefici¨®s per a tothom, donar entrada a aquelles generacions als ¨°rgans de decisi¨® de les institucions. No es tracta de jubilar anticipadament els m¨¦s grans de 50 o de 60 anys, per¨° s¨ª de fer una bona combinaci¨® generacional que uneixi energia i experi¨¨ncia per dirigir el nou projecte de naci¨® que demanen els ciutadans.