La por com a ideologia

Avui ning¨² pot negar que en la pol¨ªtica la por sigui un factor distorsionador. Avui la por s'ha posat de moda entre el consorci de les elits financeres en s¨°lida conniv¨¨ncia amb les pol¨ªtiques. Aix¨ª les coses, res millor, doncs, que unes dosis de p¨¤nic ben mesurat per anar convertint un c¨²mul d'esperances en material de deixalla. La veritat ¨¦s que hi ha pors i pors. Els nens, per exemple, tenen molta ra¨® de solidaritzar-se amb la por de la Caputxeta al llop fero?, perqu¨¨ no hi ha por m¨¦s real que l'imaginari. Despr¨¦s hi ha una por assenyada, fins i tot diria que estad¨ªstica, que ¨¦s el que t'indica que no viatgis, per si de cas, a visitar Bagdad. O la capital del Iemen. Els que recorren a la por com a argument de dissuasi¨®, quan no d'extermini de tota possibilitat de llum al final del tortu¨®s t¨²nel del neoliberalisme, saben molt b¨¦ el que fan.

L'exemple m¨¦s meridi¨¤ l¡¯hem pogut observar en les eleccions brit¨¤niques. Els conservadors obtenen una majoria absoluta al Parlament (amb el 36% dels vots, que aix¨° s¨ª que fa por: em refereixo al sistema electoral angl¨¨s, que fa que un partit, encara que no ens n¡¯agradi el color, amb quatre milions de vots obtingui un sol diputat), i en virtut d'aquest sorprenent resultat obliguen l'endem¨¤ el principal partit perdedor, el laborisme, a replantejar-se el seu programa pol¨ªtic i albirar la possibilitat d'escorar-se una mica m¨¦s al centre, traint el seu ideari de partit progressista, per a pr¨°ximes convocat¨°ries.

A Espanya les coses van pel mateix cam¨ª. I a Catalunya tamb¨¦. Els partits que han decidit guanyar aquestes eleccions municipals amb l'¨²nic objectiu de pal¡¤liar la punyent incertesa que s'ha apoderat de la joventut i la desigualtat que a poc a poc es va cronificant han de lluitar tamb¨¦ contra els que aprofiten l'oportunitat d'unes urnes per colar la seva pesada idea d'una terra de promissi¨®. I contra una forma de gestionar els recursos p¨²blics en benefici propi, d'amics o de familiars.

Tant a Mariano Rajoy com a Artur Mas els interessen molt els comicis del 24 de maig. Segons els seus resultats podran dissenyar i posar a punt les maquin¨¤ries de les seves respectives campanyes per guanyar les pr¨°ximes eleccions auton¨°miques (a Catalunya, probablement el 27 de setembre), i les generals previstes per a finals del 2015. ?s probable que ni el president del Govern espanyol ni el de la Generalitat necessitin l'assessorament antiprogressista del polit¨°leg australi¨¤ Lynton Crosby, tamb¨¦ conegut amb els apel¡¤latius humor¨ªstics de ¡°Mag d¡¯Oz¡± o ¡°el Rottweiler tory¡±, per ficar-nos la por al cos. El Mag d¡¯Oz va arribar a qualificar els laboristes brit¨¤nics de marxistes recalcitrants, gent perillosa que el primer que faria, si govern¨¦s, seria envair la Gran Bretanya amb immigrants de l'Est (gent encara m¨¦s temible) i acabar amb l'¨¨xit econ¨°mic del regne. Aix¨° ho va dir el 2013. Mariano Rajoy i Artur Mas en tenen prou amb els seus assessors patris per estendre el p¨¤nic.

Els ide¨°legs de la por es caracteritzen per la seva pr¨°pia por del canvi. Cap partit progressista, sigui Iniciativa o Podem o Proc¨¦s Constituent, apel¡¤len a la presa del Palau d¡¯Hivern. Nom¨¦s demanen un canvi. Cal una revoluci¨® perqu¨¨ un treballador o un empleat de banca tinguin un sou i un contracte de treball justos? Nom¨¦s diagnostiquen el que ens espera al final de l'ideari neoliberal: un darwinisme m¨¦s descarnat, m¨¦s mercantilitzaci¨® de les nostres vides i desregulacions per a tots els gustos depredadors.

El mar? del 1982 la revista The Atlantic Monthly va publicar un article dels arquitectes i urbanistes Wilson i Kelling titulat ¡°Broken windows¡±. Amb el temps, aquest article es va convertir en la Teoria de les Finestres Trencades. Aquesta teoria sost¨¦ que si en un banc de l¡¯espai p¨²blic alg¨² hi diposita una bossa de deixalles, ¨¦s altament probable que altres facin el mateix i aix¨ª fins a fer impossible l'¨²s d'aquest mobiliari per a res que no sigui un improvisat contenidor d'escombraries. La teoria impulsa a treure¡¯n r¨¤pidament la primera bossa, i aix¨ª evitar que alg¨² interpreti que el banc ¨¦s un lloc molt apropiat per deixar-hi porqueries. Quanta mis¨¨ria sist¨¨mica i quanta por del desemparament social ens haur¨ªem estalviat aplicant nom¨¦s aquesta teoria al m¨¦s m¨ªnim s¨ªmptoma d'especulaci¨® financera que s'hagu¨¦s observat!

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.