Dal¨ª, el barcelon¨ª

L¡¯univers geogr¨¤fic de Salvador Dal¨ª (1904-1989) apareix sempre associat a la seva ciutat natal Figueres; a Cadaqu¨¦s, on passava els estius; a Portlligat, on tenia un dels seus estudis; a P¨²bol, on hi havia el castell que va regalar a la seva esposa Gala; fins i tot a ciutats com Par¨ªs i Nova York, on va viure llargues temporades. Per¨° el genial pintor empordan¨¨s va mantenir una relaci¨® i uns vincles molt intensos amb Barcelona tota la seva vida, que no sempre han estat prou considerats dins de la seva intensa biografia. La seva fam¨ªlia paterna i materna era majorit¨¤riament barcelonina; moltes de les seves amistats de tota la vida van ser barcelonines; va desenvolupar una intensa vida social en aquesta ciutat; els seus inicis professionals van tenir lloc a Barcelona, i fins i tot la va utilitzar per posar a punt els seus m¨¨todes d¡¯acci¨® i la seva capacitat de polemitzar. Aqu¨ª va exposar un bon nombre de vegades i va escriure articles de premsa, a m¨¦s de passejar el nom d¡¯aquesta ciutat per tot el m¨®n.

Per¨° les seves inclinacions pol¨ªtiques centralistes, el seu rebuig al nacionalisme, del qual va presumir en vida, i la decisi¨® d¡¯ignorar Barcelona i Catalunya en les seves ¨²ltimes voluntats en favor de Madrid, segueixen pesant en la imatge negativa que encara avui, despr¨¦s de 25 anys de mort, se segueix tenint d¡¯ell. Un llibre que sortir¨¤ els pr¨°xims mesos de l¡¯historiador de l¡¯art Ricard Mas, autor d¡¯un bon nombre d¡¯assajos sobre el pintor, publicat per l'Ajuntament dins de la col¡¤lecci¨® que ha editat t¨ªtols com Espriu i Barcelona, Joan Fuster i Barcelona i Candel i Barcelona, reivindica el barcelonisme de Dal¨ª, despr¨¦s de rec¨®rrer els llocs que el pintor freq¨¹entava a la ciutat i d¡¯entrevistar prop d¡¯un centenar de persones que el van con¨¨ixer.

Dos dels esdeveniments que relacionen Dal¨ª amb Barcelona marquen la vinculaci¨®, entre l¡¯amor i l¡¯odi, del pintor amb aquesta ciutat. Tots dos se situen en un dels centres de debat intel¡¤lectual de la ciutat amb m¨¦s de 150 anys d¡¯hist¨°ria: l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. El 1930, despr¨¦s de pronunciar la confer¨¨ncia Posici¨® moral del surrealisme, va posar fi a la seva relaci¨® amb la cultura imperant de la ciutat, despr¨¦s de qualificar l¡¯escriptor ?ngel Guimer¨¤ de ¡°gran porc¡±, ¡°pederasta¡± i ¡°immens putrefacte pelut¡±; de proposar l¡¯enderrocament del barri G¨°tic; d¡¯abolir la sardana i regalar un exemplar de La Femme visible, que acabava de publicar, amb la dedicat¨°ria: ¡°Per al putrefacte Ateneu Barcelon¨¨s, afectuosament¡±. L¡¯acte, com no podia ser d¡¯altra manera, va acabar amb un intent d¡¯agressi¨® a Dal¨ª d¡¯alguns dels socis presents, la dimissi¨® del president, Pere Corominas, que no va ser acceptada, i amb Pere Adalvert, amic de Guimer¨¤, titllant Dal¨ª de ¡°don nadie, tarambana i boca de l¡¯infern¡±. Per contra, el 1950, dos anys despr¨¦s del retorn del seu exili americ¨¤ voluntari, Dal¨ª va tornar a l¡¯Ateneu per reconciliar-se i fer les paus amb la seva confer¨¨ncia Per qu¨¨ vaig ser sacr¨ªleg, per qu¨¨ s¨®c m¨ªstic?, en la qual es retractava del seu passat.

Per¨° hi va haver altres vegades. La primera imatge p¨²blica coneguda de Dal¨ª ¨¦s a Barcelona, a finals de 1926, amb 22 anys. S¨®n fotogrames del documental Gent i paisatge de Catalunya de Josep Gaspar, en el qual es recull una pl¨¤cida conversa al jard¨ª de l¡¯Ateneu al costat d¡¯escriptors com Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana, pintors com Llu¨ªs Mercader o Rafael Durancamps, o galeristes com Josep Dalmau, en qu¨¨ el pintor dialoga amb normalitat amb aquests intel¡¤lectuals davant la c¨¤mera. ¡°?s que Dal¨ª tenia un 75% de sang barcelonina. ?s normal la seva pres¨¨ncia des de molt jove en aquesta ciutat, encara que no n¡¯hi hagi gaires imatges, ja que Figueres i Barcelona estaven molt ben comunicades des de finals del segle XIX per tren¡±, explica Mas, que comen?a el seu llibre explicant la complicada fam¨ªlia del pintor i la seva vinculaci¨® amb la ciutat.

Com el seu avi Galo Dal¨ª, que va arribar a Barcelona el 1881 i es va instal¡¤lar amb la seva dona Teresa Cus¨ª i els seus tres fills, Caterina, Salvador ¡ªel pare del pintor¡ª i Rafael, en un pis de lloguer a la rambla de Catalunya. I all¨¤ van viure fins que Galo es va su?cidar el 1886, despr¨¦s d¡¯un intent fallit, tirant-se pel pati de llums, i la v¨ªdua i els dos nens orfes van ser acollits a casa de la filla gran, Caterina, que s¡¯havia casat amb l¡¯advocat Jos¨¦ Maria Serraclara. Salvador va estudiar Dret. En 1900 va obtenir la pla?a de notari per oposici¨® de Figueres, per¨° abans d¡¯instal¡¤lar-se es va casar amb la seva promesa a la bas¨ªlica de la Merc¨¨ de Barcelona, mentre que el seu germ¨¤ Rafael va estudiar medicina i va acabar sent el metge del cos de bombers de Barcelona. Ell va ser l¡¯ateneista que va introduir el pintor a l¡¯entitat.

Felipa Dom¨¨nech, la mare de Dal¨ª, ¡°que era de Barcelona i sempre va viure al Call¡±, tenia dos germans. Anselmo era el propietari de la llibreria Verdaguer, situada davant del Liceu, i va fundar l¡¯Associaci¨® Wagneriana de Barcelona i, amb Amadeu Vives i Llu¨ªs Millet, l¡¯Orfe¨® Catal¨¤. ¡°Va ser el prove?dor de l¡¯artista, de lectures i d¡¯articles de pintura, com teles i pinzells, i era un membre hiperactiu de la societat civil, ateneista i amic del galerista Dalmau, que apareix en les imatges de l¡¯Ateneu amb Dal¨ª i que va acabar sent marxant seu¡±, explica Mas.

La pres¨¨ncia del pintor a la ciutat ¨¦s continuada en aquests primers anys. Sempre que ve s¡¯allotja a casa de la seva fam¨ªlia, fins que el 1929 coneix Gala a Cadaqu¨¦s. ¡°La fam¨ªlia no va poder suportar que el noi convisqu¨¦s amb una dona russa, deu anys m¨¦s gran que ell, casada i mare d¡¯una nena, de la qual, a m¨¦s, sospitaven que traficava amb drogues, aix¨ª que va acabar desheretat i expulsat de l¡¯univers familiar¡±, cosa que va propiciar l¡¯allunyament del que havia estat el seu univers familiar i geogr¨¤fic fins aleshores. ¡°Vaig ser expulsat de la meva fam¨ªlia el 1930, sense un sol c¨¨ntim. Tot el meu triomf mundial l¡¯he conquerit amb el sol ajut de D¨¦u, la llum de l¡¯Empord¨¤ i l¡¯heroica abnegaci¨® quotidiana d¡¯una dona sublim, la meva esposa Gala¡±, va escriure Dal¨ª a Nova York el 1950.

¡°Segueix venint a donar confer¨¨ncies i a muntar exposicions, per¨° a partir de llavors s¡¯allotja en hotels com el Royal Meubl¨¦ del carrer del Carme i, des de 1935, a l¡¯Hotel Ritz, el primer hotel que va tenir la ciutat per acollir grans personalitats com ell¡±. L¡¯actual Palace conserva la suite Salvador Dal¨ª, de 150 metres quadrats, bany rom¨¤ i antiguitats, en la qual el pintor va protagonitzar un bon nombre d¡¯an¨¨cdotes: el 1971 va regalar a Gala, pel seu aniversari, un cavall dissecat que van haver de pujar per les escales fins a l¡¯habitaci¨® del cinqu¨¨ pis. L¡¯endem¨¤ va donar una roda de premsa pujat a la gropa del pobre animal petrificat.

Dal¨ª va demostrar el seu coneixement de Barcelona en articles com els que va escriure a Vogue el 1950 i a Paris Match el 1969, on fa pr¨¤cticament de guia tur¨ªstic i recomana visitar llocs com la Sagrada Fam¨ªlia, la Pedrera o el Parc G¨¹ell, tots de Gaud¨ª, ¡°el primer arquitecte al¡¤lucinogen¡±, o veure Floquet de Neu al zoo, al qual fa protagonitzar un happening amb una maniqu¨ª vestida de n¨²via; aconsella assistir als toros a la Monumental, o menjar en restaurants com Les Set Portes, el Via Veneto, el Perellada, el Windsor, Els Cargols, Quo Vadis i L¡¯Orotava, on, si anava acompanyat, ¡°sobretot de models macos que pagava una ag¨¨ncia, l¡¯armava demanant coses i plats incre?bles¡±. Tamb¨¦ aconsellava visitar la pla?a Reial, on ¡°li agradava perdre tota una tarda¡±, assenyala Mas des de la terrassa de l¡¯Oca?a, un bar-restaurant que, si hagu¨¦s existit en vida del pintor, segur que l¡¯hauria visitat.

A prop de la pla?a Reial freq¨¹entava botigues com El Taxidermista, on es va fer la famosa foto muntat, altre cop, en un rinoceront i on va encarregar 2.000 formigues dissecades per a una de les seves obres; tamb¨¦ el Herbolario del Rey, que conserva recipients per a mate amb la imatge de Napole¨®, el personatge que tant el va impressionar des de petit, i no va parar fins a aconseguir-ne un a canvi d¡¯un dibuix que mai va arribar a lliurar. ¡°Quan tenia sis anys volia ser cuiner, i als set, Napole¨®, i des de llavors la meva ambici¨® no ha parat de cr¨¦ixer¡±, va escriure a Diario de un genio. Es pot visitar la botiga d¡¯espardenyes del carrer Aviny¨®, on se¡¯n comprava, o la fruiteria del Mercat la Boqueria, on adquiria mel de d¨¤til perqu¨¨ els seus bigotis es mantinguessin ferms. Altres botigues han tancat, com la sastreria Mosella. ¡°Estava situada sota la Pedrera i era on es feia els seus vestits¡±, explica Mas. En d¨®na fe una fotografia que s¡¯exhibia a la botiga fins fa dos anys, en qu¨¨ el propietari provava un dels seus treballs davant la mirada de Franco.

A la nit visitava tablaos flamencs com el de Los Tarantos, en el qual ballava Maruja Garrido, ¡°una bailaora que va fer debutar a l¡¯Olympia de Par¨ªs i a la qual va preferir per protagonitzar el 1971 un surrealista videoclip al costat de l¡¯Arc de Triomf dirigit per Valerio Lazarov, en lloc de Lola Flores¡±, o la zona de bars gais que hi havia al costat de la pla?a, ¡°que visitava amb el seu amic el ballar¨ª i galerista Carlitos Lozano i la seva inseparable Amanda Lear, un transvestit de Barcelona de Noche, amb la qual anava als toros i s¡¯asseia a primera fila, i en acabat se n¡¯anava amb els toreros de festa despr¨¦s de la corrida. A Dal¨ª li encantaven els transvestits. En el llibre s¡¯explicar¨¤ tot¡±.

I ¨¦s que Mas ha buidat literalment les hemeroteques a la recerca de la informaci¨® que ha quedat de la pres¨¨ncia de Dal¨ª a la ciutat, tot comprovant que moltes de les seves intervencions generaven imatges per¨° no informaci¨® escrita, ¡°com la seva participaci¨® en programes de r¨¤dio on hi havia concursos per saber quant mesuraven els seus bigotis, o de dobles de Kim Novak¡±. Tamb¨¦, que molts dels t¨°pics que fins i tot ell mateix va crear no es corresponen amb la realitat. ¡°En els seus llibres explica que va fer coses en un dia que en realitat van passar en mesos i fins i tot anys de difer¨¨ncia. El llibre posar¨¤ ordre en tot aix¨°¡±, avan?a Mas.

Del seu gaireb¨¦ centenar d¡¯entrevistes ha pogut comprovar com moltes de les persones que ¡°presumeixen i treuen profit¡± d¡¯haver-ho conegut ¡°no el coneixien tant¡±, mentre que d¡¯altres ¡°com el director de cinema Bigas Luna, ja mort, l¡¯artista Xavier Corber¨® o el perruquer Llongueras s¨ª que van tenir una relaci¨® molt intensa i sana amb ell¡±. Un altre dels aspectes poc sabuts de Dal¨ª ¨¦s que va ajudar molts artistes catalans a ser coneguts als Estats Units, presentant-los galeristes, portant premsa o muntant festes despr¨¦s de les inauguracions. Ho va fer amb Corber¨®, amb T¨¤pies o amb Tharrats. En una festa, despr¨¦s de la inauguraci¨® d¡¯una exposici¨® de T¨¤pies a la galeria Martha Jackson de Nova York, Gardy Artigas, en una mena d¡¯acci¨® surrealista, i sense que Dal¨ª se n¡¯adon¨¦s, li va tallar un dels seus caracter¨ªstics bigotis. ¡°Quan va tornar a Espanya el primer que va fer va ser encarregar a Llongueras un malet¨ª amb bigotis postissos, per si li tornava a passar¡±. Uns bigotis que sens dubte va utilitzar en les sessions fotogr¨¤fiques que tant li agradava protagonitzar.

La primera vegada que Dal¨ª exposa els seus quadres a Barcelona va ser el 1922, en una mostra organitzada per l¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯Estudiants a les Galeries Dalmau, on va exposar vuit teles i va rebre l¡¯elogi de la premsa. Tres anys m¨¦s tard, a la mateixa Dalmau, va debutar en solitari amb 17 pintures i cinc dibuixos, i el 1926 va exposar al Sal¨® de Tardor de la Sala Par¨¦s, mentre que l¡¯any seg¨¹ent va fer la seva segona individual a la Dalmau amb 23 noves pintures i set dibuixos. Aquest any Margarida Xirgu va estrenar al Teatre Goya Mariana Pineda de Federico Garc¨ªa Lorca, amb decorats i vestuaris de Dal¨ª. ¡°Van seguir exposicions el 1933 i 1934, organitzades per Dalmau, i despr¨¦s res, fins a la Biennal Hispanoamericana de 1952, en la qual se li dedica tota una sala. El 1962 va exposar la seva Batalla de Tetuan juntament amb la de Fortuny, al Sal¨® del Tinell; la galeria Tharrats exposa la seva obra el 1967; la Rene Metr¨¢s dues vegades, el 1969 i 1973, i la galeria Dau al Set altre cop el 1970, acabant amb la gran retrospectiva que se li va muntar el 1983, en qu¨¨ es van poder veure 400 obres seves¡±, enumera Mas de mem¨°ria.

Malgrat les nombroses exposicions que va celebrar a Barcelona, s¨®n poques les obres que es conserven d¡¯ell a la ciutat. ¡°Va vendre algunes obres a la primera exposici¨® individual per la posici¨® del pare i de l¡¯oncle. Menys en la segona. La gent es va retratar perqu¨¨ era el nen, per¨° aqu¨ª, en general, no es compra art, ni de Dal¨ª, ni de Mir¨® ni de Picasso; fins i tot es venen el que tenen per dos duros¡±, es lamenta Mas. Va passar amb la fam¨ªlia de Dal¨ª. El 1956, el seu oncle Anselmo i els seus cosins van vendre a uns rics italians l¡¯impressionant Penya-segats (1926) i el matrimoni Morse, els principals col¡¤leccionistes de Dal¨ª a l¡¯Am¨¨rica del Nord, aconsellats pel mateix pintor, es van quedar la majoria de les 22 obres que penjaven al passad¨ªs de l¡¯habitatge familiar de la ronda Universitat.

Dal¨ª va tenir un paper fonamental en la consideraci¨® i revaloritzaci¨® del modernisme barcelon¨ª i, sobretot, de Gaud¨ª. ¡°L¡¯admirava sense reserves. A Gaud¨ª l¡¯atropellen el 1926, i quatre anys despr¨¦s ell ja parlava de la seva obra a Par¨ªs de forma entusiasta. Ha estat el principal difusor de la seva obra a Fran?a i els Estats Units¡±. Va ser ell qui el va defensar davant els surrealistes en un article de Minotaure amb fotografies de Man Ray, despr¨¦s que Apollinaire i Zervos asseguressin que Gaud¨ª ¡°havia desacreditat la ciutat amb les seves nombroses construccions, amb el seu gust d¡¯all¨° m¨¦s rid¨ªcul¡±; una opini¨® que compartien llavors molts barcelonins. Dal¨ª se sentia atret per aquesta arquitectura fantasiosa i diferent. El 1950 va escriure a Vogue: ¡°Al passeig de Gr¨¤cia trobareu exemples sensacionals d¡¯aquesta mena d¡¯arquitectura delirant, veritable m¨²sica debussiana solidificada¡±, i el 1956 va donar una confer¨¨ncia happening al Parc G¨¹ell lloant l¡¯arquitecte i la seva obra. Tant l¡¯admirava que, a m¨¦s dels elogis te¨°rics i literaris, va incorporar el seu imaginari gaudini¨¤ en obres com Monument imperial a la dona-infant (1929) i La font, on les columnes perforades amb balcons asim¨¨trics remeten a Gaud¨ª.

Pel que fa a si segueix sent un personatge molest a Barcelona i Catalunya, un personatge per revalorar, Mas creu que no. ¡°Quan va morir el 1989 tothom pensava que era un pallasso, la gent no tenia cap consideraci¨® amb ell. Es valorava nom¨¦s el bon dibuixant que era i el seu per¨ªode surrealista, i ¨¦s que la imatge fr¨ªvola que va projectar el NO-DO li va fer molt de mal. Per¨° amb el temps la seva imatge ha millorat, i no perqu¨¨ ning¨² hagi fet una campanya a favor seu, que no. El temps posa a tothom al seu lloc, i avui Dal¨ª ¨¦s un dels grans, del qual encara ens queda molt per valorar, com la seva faceta com a escriptor i pensador¡±, considera l¡¯investigador.

Pel que fa a si Barcelona s¡¯ha portat b¨¦ amb ell, Mas ¨¦s categ¨°ric: ¡°Mai el van fer fora a puntades de peu; hi ha hagut moments de m¨¦s o menys idil¡¤li, i altres moments als anys trenta, despr¨¦s de la famosa confer¨¨ncia de l¡¯Ateneu, que ve a la ciutat, per¨° no t¨¦ cap atenci¨® medi¨¤tica, no se li fa cas, perqu¨¨ ¨¦s un esvalotador, un alterat i un guillat. Per¨° la cosa canvia quan torna el 1948. ?s veritat que no t¨¦ carrer ni pla?a, i que es d¨®na a un carrer el nom d¡¯una persona de la que et sents orgull¨®s, i sembla que sempre hi ha una excusa per no donar-l¡¯hi. ?s veritat que la seva pres¨¨ncia als museus de la ciutat ¨¦s m¨ªnima o nul¡¤la, per¨° Figueres tampoc est¨¤ tan lluny, no cal ser barcelonac¨¨ntric¡±.

No deixa de cridar l¡¯atenci¨® que el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) nom¨¦s tingui d¡¯ell tres obres de joventut i una altra cedida per la Generalitat el 2010: Naixement una deessa, que va regalar el mateix pintor un any abans de la seva mort. I, sobretot, que el Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba) no en tingui cap, malgrat que n¡¯hauria pogut tenir unes quantes. Despr¨¦s de morir el 1989, l¡¯Estat, propietari ¨²nic del llegat, va crear una comissi¨® per repartir les seves obres entre Madrid, Figueres i Barcelona. Segons Jaime Brihuega, un dels negociadors ministerials, va ser decisi¨® de la Generalitat portar-ho tot a Figueres. L¡¯actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va assegurar fa uns mesos: ¡°En algun moment de la negociaci¨®, qui la gestionava va decidir no executar l¡¯opci¨® que es quedessin algunes obres a Barcelona¡±. Fins que l¡¯Ajuntament no concreti a quina pla?a o carrer li d¨®na el nom de Dal¨ª, segurament un espai a la nova centralitat que ser¨¤ l¡¯estaci¨® de l¡¯AVE de la Sagrera, Dal¨ª seguir¨¤ ocult a la ciutat. Tant com les pintures que el 1969 va crear en una volta del Palauet Alb¨¦niz per enc¨¤rrec de l¡¯alcalde Porcioles i que nom¨¦s es poden visitar, tot i que s¨®n p¨²bliques, un cop a l¡¯any, durant el cap de setmana de la Merc¨¨.