Loquillo treu la xupa de l¡¯armari

Fa pocs mesos, quan s¡¯explicava al llibre El hijo de nadie, Jose Mar¨ªa Sanz, Loquillo, que llavors acabava de fer la gira de teatres presentant Su nombre es el de todas las mujeres, el disc amb poemes de Luis Alberto de Cuenca, parlava dels seus dos grans personatges, el rocker i l¡¯int¨¨rpret amb vena po¨¨tica apta per a teatres: ¡°No crec que, tot i la meva edat, el cuir hagi prescrit per a mi, malgrat que ja no el puc fer servir com quan tenia 25 anys, l¡¯actitud ha de ser una altra. No descarto el cuir com no descarto fer un disc de rockabilly. M¡¯han tingut com un abanderat del g¨¨nere, i no he fet m¨¦s de cinc temes de rockabillyal llarg de la meva carrera¡±.

Molt probablement, ja pensava Loquillo en el disc que avui presenta a la sala Razzmatazz de Barcelona dins el festival de Guitarra, C¨®digo Rocker. Sumant esfor?os amb la banda de rockabilly Nu Niles, Loquillo ha recuperat uns quants cl¨¤ssics del seu repertori, a m¨¦s d¡¯algunes versions, i els ha donat la volta acostant-los al rockabilly, estil que d¨®na un nou sentit a composicions com Quiero un cami¨®n, Channel, coca¨ªna y Dom Perignon o Billy La Rocca.

Aquest ¨¦s, doncs, Loquillo, artista que canvia l¡¯esm¨°quing per la xupa de cuir amb tota naturalitat, posant en pr¨¤ctica els seus propis pensaments: ¡°En realitat, s¨®c com un actor que s¡¯ha de creure el personatge, tot i que els actors enganyen i jo no; crec en l¡¯actor que aconsegueix el seu personatge i el representa sempre, sense moure-se¡¯n¡±, afirma. ¡°Jo he constru?t el meu personatge i el puc fer deambular per molts escenaris; aix¨° ¨¦s un personatge: ¨¦s sempre el mateix... Hi ha actors que representen all¨° que toca; jo, en canvi, crec en aquell tipus d¡¯actor que construeix el seu personatge i el representa sempre. M¡¯estimo m¨¦s aquest perfil¡±, assegura per explicar aquesta dualitat entre l¡¯home del rock i l¡¯acci¨® i l¡¯home de la paraula, m¨¦s reflexiu, que tamb¨¦ ¨¦s.

A prop¨°sit dels temps, amb la crisi econ¨°mica i social com a tel¨® de fons, Loquillo tamb¨¦ augura m¨¦s rock-and-roll: ¡°Tot i que sembli contradictori, tota aquesta situaci¨® que vivim m¡¯est¨¤ excitant molt. ?s brutal, estem en plena crisi i ¨¦s una motivaci¨® extra per continuar endavant, almenys te¨°ricament... Aquest ¨¦s l¡¯esperit del rock-and-roll, aix¨° ¨¦s rock-and-roll: en situacions com aquesta ¨¦s quan el rock-and-roll demostra el que ¨¦s¡±. I segueix, llan?at: ¡°El rock-and-roll sempre ha estat una m¨²sica utilitzada per les persones per sortir dels seus forats i cridar ben fort... El problema actual de l¡¯art ¨¦s que no crida, per aix¨° crec que ara ¨¦s un bon moment per al rock-and-roll, com ho va ser el 1977 per al punk¡±.

Aquest ¨¦s el context en el qual Loquillo ha desenterrat el seu paper rocker: ¡°Has de ser menys reflexiu, m¨¦s categ¨°ric, passar-te unes nits amb col¡¤legues de tota la vida i fer el personatge, diguem-ne, contundent¡±.

Aquesta nit tot aix¨° prendr¨¤ forma en 23 can?ons, incloent-hi versions de Clash (I fought the law), Johnny Cash (Men in Black), Robert Gordon (Someday somewhere) i Vince Taylor (Brand new cadillac), entre d¡¯altres. Ser¨¤ un Loquillo un altre cop de barri, lluny del c¨°ctel, a prop de les motos i d¡¯un univers rabiosament mascul¨ª. El seu.