Monedero: ¡°La moderaci¨® pot desarmar Podem¡±

Juan Carlos Monedero, que acaba de dimitir de la direcci¨® de Podem, creu que la formaci¨® corre el risc de ser previsible, de perdre la frescor i la irrever¨¨ncia, i que per aix¨° Pablo Iglesias, el seu l¨ªder i el seu amic, est¨¤ intentant recuperar el llenguatge que ell defensa. ¡°La moderaci¨® desarmaria Podem¡±, afirma.

Pregunta. Com s'ha sentit en aquest temps que desemboca ara en la seva dimissi¨®?

Resposta. Em vaig convertir en subjecte d'atacs desproporcionats. Una inspecci¨® fiscal anunciada per Montoro i ovacionada per la vicepresidenta del Govern espanyol, la consellera d'Educaci¨® demanant el meu cap al rector, una querella de l'advocat Emilio Rodr¨ªguez Men¨¦ndez, una altra de Manos Limpias, una querella de policies per una q¨¹esti¨® de tres anys abans, portades que posaven en q¨¹esti¨® el meu curr¨ªculum i despr¨¦s rectificaven en una columna, titulars dient que havia fet ingressos sense dir on eren aquells diners... Aquells atacs em produ?en ira.

P. Es va sentir sol?

Als generals mediocres cal perdonar-los la seva mediocritat

R. Era conscient que el que m'estava passant no li passava a Monedero, sin¨® a un fundador de Podem. Les acusacions eren sobre coses de la meva etapa anterior. Vaig trobar la solidaritat de les bases i l'absolut suport del Pablo o del meu amic Jos¨¦ Manuel L¨®pez, candidat a la Comunitat de Madrid. I despr¨¦s m'he trobat enmig de dualitats massa humanes.

P. A qu¨¨ es refereix?

R. Quan els EUA volien fer cops a Am¨¨rica sempre acudien als generals m¨¦s ambiciosos i m¨¦s mediocres. I quan generals aix¨ª del teu ex¨¨rcit es deixen temptar per aquells cants de sirena, esclar que et produeix solitud extra. Per all¨° que deia [Joaqu¨ªn] Sabina: ¡°Dormir amb tu ¨¦s estar sol dues vegades¡±. Aix¨° tamb¨¦ passa en la meva organitzaci¨®. Als generals mediocres cal perdonar-los la seva mediocritat sempre que sigui desarmada.

P. S'acomiadava de l'entrevista amb Iglesias dient-li: ¡°S¨¦ que no traeixes¡±.

R.?Esclar. Els que traeixen no sempre s¨®n tra?dors. Quan va morir un dels papes, l'escol¨¤ del poble es va posar molt content: ¡°Aix¨ª puja l'escalaf¨®¡±. Hi ha comportaments que no et converteixen en tra?dor: la vida t'ha donat l'oportunitat de situar-te en llocs m¨¦s lluminosos i no ho has fet.

P. Alguns han utilitzat des de dins els mateixos arguments contra vost¨¨. Ho podria haver contrarestat?

Montoro em va dir que no em permetria res, que se¡¯m carregaria

R.?Per descomptat. Quan t'ataquen busquen generar un resultat, per¨° tamb¨¦ minar-te. S¨®c conscient que el final d'una for?a pol¨ªtica ¨¦s la disgregaci¨®, i per aix¨° he preferit tamb¨¦ anar-me'n. Crec que l'¨²nica eina que t¨¦ la democr¨¤cia espanyola per retrobar-se ¨¦s Podem. ?s m¨¦s important que la meva pres¨¨ncia en cap ¨°rgan de direcci¨®.

P. Un nom propi dins de la seva organitzaci¨® que l'hagi decebut?

R. No ¨¦s gaire rellevant. Una part important dels membres de Podem han estat els meus alumnes. Un alumne no decep mai el seu mestre.

P.?Ho podria haver fet d'una altra manera en l'assumpte d'Hisenda?

R. Li vaig preguntar sempre al meu assessor com fer-ho de manera correcta. Els funcionaris de GESTHA [Sindicat de T¨¨cnics del Ministeri d'Hisenda] van dir que no hi havia ¨¤nim de defraudaci¨® ni d'ocultaci¨®. Despr¨¦s va haver-hi un camp de disputa amb Hisenda.?Va ser aquell ¨¤mbit el que em va negar Montoro. Em va dir que no em permetria disputar res, que se'm carregaria.

P. Sent que es va equivocar en alguna cosa crucial en aquell episodi?

La nostra frescor ha estat el contrari de la pol¨ªtica del femer

R. Em vaig equivocar pensant que com a persona ficada en la pol¨ªtica tenia els mateixos drets que com a ciutad¨¤. Una ingenu?tat de la qual no em penedeixo. Des que van comen?ar els atacs menyspreo m¨¦s la frase ¡°Sabies on et ficaves...¡±

P. Va dir vost¨¨, quan va marxar, que ¨¦s m¨¦s important estar en els cercles que a la televisi¨®...

R. Nosaltres vam entendre que la televisi¨® era el tren que els alemanys van posar a Lenin per anar a Finl¨¤ndia. Cony, per¨° despr¨¦s has de baixar del tren, reunir-te amb la gent!

P. Aix¨° li pot passar a Iglesias, que segueixi al tren?

R. T¨¦ un avantatge: la seva ambici¨® pel poder es veu molt compensada per l'ambici¨® per con¨¨ixer. Aix¨° ¨¦s un cable a terra.

P. Vost¨¨ era la veu radical. Ara ja no hi ¨¦s.

R. S¨®c molt m¨¦s ¨²til fora de la direcci¨®, perqu¨¨ les direccions s¨®n ¨°rgans col¡¤legiats on desapareix la pluralitat. Jo no puc entrar amb un llibre meu a l'executiva i que m'arrenquin moltes p¨¤gines, me'l retornin i em diguin que aix¨° ¨¦s el que he escrit.

P. No ¨¦s de la direcci¨®. Com encaixar¨¤ en Podem?

Les classes mitjanes necessiten eines d¡¯indignaci¨®

R. ?s un pressupost zapatista: qualsevol persona ha de manar obeint i aix¨° ¨¦s el que ha de fer Podem. Ha d'escoltar les seves bases i les seves bases s¨®n les que manen. Jo tinc la capacitat de recuperar l'agitador que era.

P. Ser¨¤ inc¨°mode.

R. O no. Potser ¨¦s inc¨°mode per a algunes persones de Podem, per¨° no per a Podem.

P. Li agrada ser inc¨°mode?

R. Profundament. A?Curso urgente de pol¨ªtica para gente decente?dic que les idees han de ser com tirar una bresca de vespes en un confessionari. La nostra frescor va ser el contrari de la pol¨ªtica del femer i si el Pablo va ser capa? de concitar aquest suport va ser perqu¨¨ va trencar amb les cotilles.

P. Poden caure en aix¨°.

Em vaig convertir en subjecte d¡¯atacs desproporcionats. Em produ?en ira

R. Ho vaig dir al llibre de Ram¨®n Lobo [Turpial]: hem de ser molt acurats, la baralla no acaba assemblant-te als que combats. La meva idea ¨¦s que la meva sortida sigui un toc d'atenci¨® que faci reflexionar l'organitzaci¨® sobre el que fem. Si perdem aquesta finestra d'oportunitat ¨¦s terrible: estar¨ªem enganyant molta gent que va creure que ¨¦rem el canvi.

P. Creu que el descens en les enquestes es deu a aix¨°?

R. La construcci¨® d'un partit, per les pr¨°pies mis¨¨ries de la representaci¨®, ha generat moltes ferides i ha fet que gent molt v¨¤lida hagi marxat dels cercles. Hi ha un altre problema: la nostra moderaci¨®. La moderaci¨® desarmaria Podem. El pitjor que li pot passar ¨¦s que quan parli algun l¨ªder se s¨¤piga per endavant el que dir¨¤.

P. Aquella previsibilitat l'encarna ara ??igo Errej¨®n?

R. Prefereixo no donar noms, i mira que alguns ho han fet. Alguns han dit que jo s¨®c un llast per a les classes mitjanes, la qual cosa indica una concepci¨® molt paternalista de les classes mitjanes. L'error que sempre ha tingut la socialdemocr¨¤cia espanyola ¨¦s pensar que la gent ¨¦s ximple. Les classes mitjanes no necessiten copets a l'espatlla per tranquil¡¤litzar-les; necessiten el que els ha donat el Pablo i el que el Pablo ha comen?at a tornar a donar: eines d'indignaci¨® enfront de gent que ens est¨¤ esgarrapant.

P. Est¨¤ rectificant l'actitud Pablo Iglesias?

R. Sens dubte. Crec que la meva sortida de la direcci¨® serveix perqu¨¨ hi hagi una reacci¨®.

P. La seva entrevista a La Tuerka amb Iglesias recorda aquell poema de Neruda, Oda a las cosas rotas... Sembla que s'ajunten per veure on s¨®n les coses trencades...

R. Jo no em sento trencat, em sento desencadenat, que ¨¦s molt diferent, i crec que el Pablo em t¨¦ certa enveja. Era la primera vegada que ens ass¨¨iem a veure qu¨¨ ¨¦s el que hav¨ªem fet en l'¨²ltim any i mig. ?s terrible que no h¨¤gim tingut temps de parar la pilota per veure com estem. La pol¨ªtica no pot ser com aquelles fam¨ªlies que nom¨¦s es troben als serveis.