Assaltar els s¨°ls
La bombolla arriba a tots els racons de la pol¨ªtica. Els nous partits neixen al carrer, creixen a les teles, es multipliquen a les xarxes i envelleixen abans d'arribar al Govern
Espanya ¨¦s un pa¨ªs de bombolles. La rapidesa amb la qual neixen, creixen i moren alguns fen¨°mens socials en aquest pa¨ªs ¨¦s digna d'estudi. Un acaba pensant que l'ideari que anima moltes decisions pol¨ªtiques de governs de qualsevol tend¨¨ncia es resumeix a fer-la grossa, ben grossa. En una masclet¨¤ ubiqua, el senyor pirot¨¨cnic enc¨¦n la metxa i tot es transforma en transcend¨¨ncia fuga? i sorollosa. Foc de falles i despr¨¦s, silenci.
Alg¨² comen?a amb un AVE a Sevilla i els altres s'animen fent gargots al mapa fins que es construeix una parada a Tardienta, que per trobar-la haureu d'anar al Google. Del quil¨°metre 0 al cel i de Madrid a totes bandes, una estrella perfecta de focs artificials. ?s igual que siguin aeroports o autopistes, energies renovables o empreses tecnol¨°giques, el comportament ¨¦s el mateix. Quins temps els del creixement ferotge del totxo, despr¨¦s dels rendiments irreals d'Afinsa, despr¨¦s de la bombolla de Terra, despr¨¦s de¡ Cr¨¦ixer a poc a poc ¨¦s de pobres, i ser pobre ¨¦s una tara.
Ha estat un dels signes dels temps en qu¨¨ vivim, el rebuig de la realitat i l'adopci¨® de la bombolla com a m¨¤scara de tots. Espanya, m¨¦s que enfrontar-se a desastres com el frac¨¤s escolar, la pobresa end¨¨mica o l'atur estructural, n'ha fugit. Ens hem oblidat d'aquell temps del pobres per¨° honrats. Als pobres se'ls construeix un pont i a les penes, pu?al¨¢s.
Les bombolles van arribar per quedar-se. S¨®n un fet transversal que han convertit en fi el mitj¨¤ que pot ser l'acceleraci¨® econ¨°mica. Faria riure si una bombolla no s'hagu¨¦s carregat les caixes. Seria c¨°mic si no fos perqu¨¨ la nova pol¨ªtica respon al mateix esquema que va utilitzar la vella. Fins i tot en ideari intern.
Els nous partits experimenten un creixement exponencial i inusitat i despr¨¦s passa el que passa
No hi ha res a fer, ¨¦s cultural, la bombolla ¨¦s una estructura d'estat que ha arribat a ser sist¨¨mica i no pot desapar¨¨ixer. ?s una maledicci¨® que s'arrossega des d'aquella primera bombolla que va arru?nar Espanya despr¨¦s de l'extracci¨® massiva de la plata d'Am¨¨rica. Avui arriba als ¨²ltims racons de la pol¨ªtica i de l'economia. Els nous partits neixen al carrer, creixen a les teles, es multipliquen a les xarxes i envelleixen abans d'arribar al Govern. Podem ¨¦s com un auditori de Calatrava, li cauen els rajoletes de la fa?ana i hi ha perill per al vianant.
Els nous partits experimenten un creixement exponencial i inusitat, i despr¨¦s passa el que passa. El l¨ªder de Podem etzibava no fa gaire en una entrevista, en refer¨¨ncia a la CUP: ¡°Contribuir des de baix? Caram!¡±. Res millor per a un partit que comen?a la urbanitzaci¨® per la teulada. Despr¨¦s, esclar, com que hi ha bombolla d'entrevistes, el moment est¨¤ a l'aguait i el l¨ªder carism¨¤tic demostra ignor¨¤ncia i mala fe pel que fa al malestar catal¨¤. La unitat del catal¨¤, s¨ª d'aix¨°, ja ho veurem, i el corredor del Mediterrani ¨¦s un pacte entre elits. Hi ha un home a Espanya que ho diu tot.
Segueix la recerca d'El Dorado, d'aquell temps en qu¨¨ tot estar¨¤ cobert i garantit. Quina millor promesa que la renda universal? Quina millor continu?tat per al millor dels mons possibles que la jubilaci¨® als seixanta i un estat del benestar ple com una bombolla? Assaltar el cel era aix¨°, comprar un pis sobre un pl¨¤nol.
Ciutadans va rectificant des que va n¨¦ixer i aix¨ª va creixent. Faria el mateix que els altres, per¨° ha tingut la sort de no governar. M¨¦s que crear un espai de centre, l'han ocupat per incompareixen?a d'uns i altres. Com que hi ha solar i el banc ho avala, doncs m¨¦s bombolla. No dubten a fitxar personatges com l'exrepresentant del SEPLA, que va paralitzar Espanya amb una vaga salvatge de conseq¨¹¨¨ncies. I d'aqu¨ª cap avall, les llistes s'inflen amb tot el que s'assembli a un pol¨ªtic. Total, si Ca?as ¨¦s a Europa d'assessor d'alguna cosa, doncs... Ciutadans ¨¦s Marina d'Or amb parada d'AVE.
S¨®n les dues cares que expressen la gran frase m¨¤gica de l'Espanya contempor¨¤nia: el que realment ¨¦s important per la gent. El que realment ¨¦s important per la gent fa nom¨¦s set anys era el preu dels pisos, l'eur¨ªbor i la cotitzaci¨® d'Endesa. I si les bombolles haguessin sortit mitjanament b¨¦, les bombolles televisives de Ciutadans i Podem les veur¨ªem a l'anunci de Freixenet.
Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.