Ni biling¨¹e ni ensenyament

Una de les bogeries m¨¦s grans del sistema educatiu espanyol ¨Ctamb¨¦ una de les m¨¦s est¨²pides¨C ha estat la implantaci¨®, no s¨¦ en quantes comunitats aut¨°nomes, del que els seus responsables van batejar pomposament i il¡¤lusament com a ¡°ensenyament biling¨¹e¡±, que consisteix en el fet que els alumnes estudi?n algunes assignatures en espanyol i d¡¯altres en angl¨¨s. Posem que ci¨¨ncies naturals ¨Co com sigui el seu equivalent en l'actualitat¨C s'imparteix exclusivament en la llengua d¡¯Elton John. B¨¦. Els encarregats de les classes no s¨®n, no obstant aix¨°, excepte excepci¨®, nadius brit¨¤nics ni nord-americans ni australians ni irlandesos, sin¨® individus de Langreo, Orihuela, Requena, Conil o Mejorada del Campo, que se suposa que dominen aquesta llengua. Per¨°, per tot el que m'expliquen persones que treballen en escoles i instituts ¨Ci absolutament totes hi coincideixen¨C, aquells professors posseeixen un coneixement precari de l'idioma, altre cop, excepte les excepcions; el xampurregen, en general tenen un accent p¨¨ssim o ignoren la pronunciaci¨® correcta de nombroses paraules, la seva sintaxi i la seva gram¨¤tica tendeixen a ser una simple c¨°pia de les del castell¨¤, i a m¨¦s, quan es troben amb una dificultat insalvable, recorren una estona a aquesta ¨²ltima llengua, sabedors que ¨¦s la que els estudiants s¨ª que entenen. El resultat ¨¦s un desastre total (ni ensenyament ni biling¨¹e): els nois surten sense saber res d'angl¨¨s i encara menys de ci¨¨ncies o de les assignatures que hagin caigut sota el domini del presumpte o fals angl¨¨s. Pel que sembla no s'assabenten de res, dormen o juguen als vaixells (si ¨¦s que encara s¡¯hi juga) mentre els individus d¡¯Orihuela o Conil deixen anar absurds macarr¨°nics en una esp¨¨cie de no-idioma. Una veu inintel¡¤ligible fins i tot per a un nadiu, un llenguatge farfall¨®s, una tirallonga de vocables potser apresos el dia abans a Internet, una barreja, un xipolleig verbal.

Una de les coses m¨¦s incomprensibles ¨¦s una llengua estrangera mal parlada per alg¨² que, per a m¨¦s fatu?tat, est¨¤ conven?ut de parlar-la b¨¦. Fins i tot alg¨² que conegui la gram¨¤tica, la sintaxi i el vocabulari, que estigui capacitat per llegir-la i fins i tot traduir-la, nom¨¦s emetr¨¤ un galimaties si t¨¦ un accent fort¨ªssim, pronuncia err¨°niament o no adopta l'entonaci¨® adequada. He sentit explicar que aquest era el cas del conegut traductor Fernando Vela, que va transformar en espanyol molts llibres, per¨° que si sentia dir com cal ¡°You are my girl¡±, una frase senzilla, no la reconeixia: per a ell you es pronunciava com ho veia escrit, i no iu; are no era ar; my no era mai, sin¨® mi; i l'¨²ltima paraula era jirl, amb una i ben castellana. Si sentia ¡°gue:l¡± (pronunciaci¨® correcta aproximada), simplement no estava facultat per associar-la amb girl, paraula que havia tradu?t centenars de vegades. Tamb¨¦ he sentit explicar que Jes¨²s Aguirre es va atrevir a fer una confer¨¨ncia en angl¨¨s en una universitat nord-americana. Els nadius el van escoltar pacientment, per¨° despr¨¦s van admetre, tots, no haver compr¨¨s cap paraula d'aquell imaginari angl¨¨s d'espart. En una ocasi¨® vaig sentir un col¡¤lega novel¡¤lista llegir fragments dels seus textos en una sessi¨® londinenca. Malgrat que l'escriptor havia residit molt de temps a Anglaterra i devia con¨¨ixer la seva llengua, no estava capacitat per parlar-la de manera intel¡¤ligible, all¨¤ tampoc ning¨² va entendre res.

El curi¨®s ¨¦s que, malgrat aquestes dificultats freq¨¹ents, els espanyols d'avui estan obstinats a trufar els seus di¨¤legs de termes en angl¨¨s, per¨° en general tan mal dits o pronunciats que resulten irrecognoscibles. Fa poc vaig sentir parlar en una tert¨²lia del ¡°Ritalix¡±. Aix¨ª vaig visualitzar jo la paraula en sentir-la als uns i els altres, i tan sols vaig treure¡¯n en net que ¡°Rita¡± feia refer¨¨ncia a l'alcaldessa de Val¨¨ncia, Rita Barber¨¢. Al cap de poc va apar¨¨ixer la creaci¨® per fi escrita a la pantalla: ¡°Ritaleaks¡±. El mateix em va passar amb un anunci d'alguna cosa: ¡°Y¨¢stit¡±, repetien les veus, fins que ho vaig veure escrit: ¡°Just eat¡±. En castell¨¤ tenim nom¨¦s cinc vocals, aix¨ª que si un no distingeix que it no sona igual que eat, ni pick com peak, ni sleep com eslip, ni ship com sheep, amb facilitat anomenar¨¤ ovelles els vaixells, entre d¡¯altres. Si a m¨¦s ignora que s'usa la mateixa vocal per bird, Burt; herd, hurt i heard, per¨° no per beard ni heart, o que break es diu breik, per¨° bleak es diu blik, s¨®n f¨¤cils d'imaginar les penalitats per entendre i per fer-se entendre. La gent espanyola omple avui els seus discursos de brainstorming, crowfunding, mainstream, target, share, spoiler, feedback i briefin,, per¨° la majoria deixa anar aquests vocables a l'espanyola, sense embuts, i aix¨ª no hi haur¨¤ ni brit¨¤nic ni americ¨¤ que els reconegui en tan espessos llavis. Vistes les nostres limitacions per la Llengua Desitjada, a un se li posen els p¨¨ls de punta en figurar-se aquelles classes de col¡¤legis i instituts impartides en angl¨¨s farfall¨®s. No seria m¨¦s assenyat ¨Ci molt menys est¨²pid¨C que els nois aprenguessin ci¨¨ncies d'una banda i angl¨¨s de l¡¯altra, i que s'assabentessin b¨¦ de les dues? Nom¨¦s cal inferir que a massa comunitats aut¨°nomes el que els interessa ¨¦s produir illetrats totals.

elpaissemanal@elpais.es