El rid¨ªcul sublim

Al cinema d¡¯Almod¨®var s¡¯acostumen a manifestar algunes escenes que col¡¤loquen la pel¡¤l¨ªcula en situaci¨® de risc extrem, moments situats en la l¨ªnia fina que separa la sublimaci¨® de la ridiculesa, i que semblen conspirar perqu¨¨ tot el castell de cartes s'enfonsi. Passava a?Todo sobre mi madre?(1999), amb aquella aparici¨® de Toni Cant¨® transvestit al cementiri. I a?La piel que habito?(2011), amb l'atigrat Roberto ?lamo creuant pla o el fragil¨ªssim equilibri d'aquell final que deixava tres personatges en la suspensi¨® d'una revelaci¨® radical.

Ara,?Fran?ois Ozon, el cinema del qual no s'assembla gaire al d¡¯Almod¨®var, per¨° que podria compartir amb el manxec un mateix inter¨¨s per la transgressi¨® sota formes exquisides, ha constru?t una pel¡¤l¨ªcula sencera sobre una situaci¨® ¨Ci, sobretot, una imatge¨C que abra?a amb passi¨® l'eloq¨¹¨¨ncia i la polis¨¨mia del rid¨ªcul sublim.

Basada en un relat de Ruth Rendell ¨Cpotser, no per casualitat, autora que va inspirar, aix¨ª mateix,?Carne tr¨¦mula?(1997)¨C fon, en les seves primeres imatges, una fotografia de n¨²via i una mortalla per lliurar-se a un pr¨°leg fascinant, on la cr¨°nica abreujada d'una amistat femenina, amb substrat l¨¨sbic, adopta amb plaer els manierismes cursis d'un conte de fades creuat amb una novel¡¤la rosa. M¨¦s tard arriba el cop d'efecte que sostindr¨¤ tota la trama: la protagonista descobrir¨¤ en la figura del marit vidu de la seva amiga morta la possibilitat de sublimar aquell amor que, com diria ?scar Wilde, no es va atrevir a dir el seu nom.

Una nova amiga?radicalitza obsessions tem¨¤tiques de l¡¯Ozon m¨¦s primerenc ¨Cn¡¯hi ha prou amb recordar el seu curt?Une robe d¡¯¨¦t¨¦?(1997)¨C, mant¨¦ relacions de parentiu ambTraje de etiqueta?(1986), de Bertrand Blier, i?Limpieza en seco?(1997), d¡¯Anne Fontaine, i barreja melodrama necr¨°fil d'amour?fou?amb com¨¨dia burleta de q¨¹estionament de rols mitjan?ant l'estrat¨¨gia de no donar-se gaire import¨¤ncia, per¨° prendre's molt seriosament la seva premissa.