Elogi de la fragmentaci¨® pol¨ªtica

Les coalicions tenen mala fama. Periodistes i analistes tenen por de ¡°l'escenari de fragmentaci¨®¡± que s'obrir¨¤ en moltes administracions locals i auton¨°miques despr¨¦s d'aquestes eleccions. D'una lliga de dos passarem a una lliga molt oberta. Als ajuntaments, a les autonomies i molt aviat a les vostres pantalles (potser abans que l'¨²ltim lliurament de La Guerra de les Gal¨¤xies), tamb¨¦ al Govern central. Perdrem governabilitat, guanyarem inestabilitat. Els governs faran menys coses, ja que caldr¨¤ posar d'acord capritxosos companys de gustos heterogenis, cosa que sembla una maledicci¨® quan els problemes socials s'acumulen.

Per¨° ¨¦s un terror injustificat. El canvi tect¨°nic d'una pol¨ªtica fonamentalment bipartidista a una altra de multipartidista ¨¦s en general una cosa a celebrar. Sobretot en temps de crisi, els governs febles produeixen resultats m¨¦s robustos. S¨®n m¨¦s reformistes, menys corruptes i m¨¦s progressistes.

La desconfian?a contra els governs de coalici¨® no ¨¦s nom¨¦s una superstici¨® espanyola. Des que coalicions multipartidistes van col¡¤lapsar a l'Europa dels anys 30, i van obrir el cam¨ª als autoritarismes, alguns dels polit¨°legs m¨¦s prestigiosos han denunciat la inefectivitat inherent als governs de coalici¨®.

No obstant aix¨°, nous estudis, com els de Johannes Lindvall, mostren com els governs de coalici¨® tenen una capacitat sorprenent per escometre reformes ambicioses. Per exemple, les reformes de flexiguretat, que urgentment necessiten pa?sos que, com Espanya, tenen economies r¨ªgides en alguns aspectes i societats insegures en molts m¨¦s. Holanda o els pa?sos escandinaus es van?flexiguritzar?gr¨¤cies, i no malgrat, als seus governs de coalici¨®. Com que els socialdem¨°crates s'havien de posar d'acord amb els liberals, es van veure obligats a acceptar l'obsessi¨® liberal (desregular els mercats) a canvi de dur a terme la seva (protecci¨® social).

Sense guanyadors ni perdedors absoluts, les reformes se solidifiquen i sobreviuen a successius canvis de color pol¨ªtic. Al rev¨¦s, les reformes de governs forts, com els de Thatcher, Rajoy o Cameron ara, presenten una s¨°lida factura ideol¨°gica, per¨° s¨®n fr¨¤gils com el vidre. L'inevitable p¨¨ndol de l'alternan?a pol¨ªtica tard o d'hora els trencar¨¤.

Per la crisi, la pol¨ªtica ¨¦s cosa de quatre, o de m¨¦s. L¡¯entorn bipartidista s¡¯ha esquerdat

Per¨° els governs multipartidistes no nom¨¦s fan m¨¦s coses bones, sin¨® tamb¨¦ menys de dolentes. Mantenint totes les variables constants, els partits al Govern que necessiten el suport d'altres partits s¨®n menys corruptes que els governs amb majories absolutes. Les coalicions no s¨®n crosses, sin¨® controls d'uns sobre els altres. Una auditoria en temps real del Govern.

A m¨¦s, els governs de coalici¨® tamb¨¦ s¨®n m¨¦s progressistes. Quan la pol¨ªtica en un pa¨ªs ¨¦s bipartidista, les dretes tenen m¨¦s opcions de guanyar les eleccions. Pensem en un votant de centre, disposat a pagar una fracci¨® important de la seva renda en impostos per sostenir un Estat del benestar per a tots. Si, pels motius que siguin, el sistema nom¨¦s li ofereix dues possibilitats que el seu vot substantivament compti, un partit associat a la classe treballadora (laboristes al Regne Unit o PSOE aqu¨ª) i un altre als empresaris (tories o el PP), qui votar¨¤?

El votant de centre evitar¨¤ el pitjor escenari. Qu¨¨ ¨¦s el pitjor que pot passar si vota el partit de dretes? Doncs que, una vegada en el poder, es descobreixin com a radicals neoliberals, de manera que el votant s'haur¨¤ de conformar amb un paquet d'Estat del benestar/impostos m¨¦s petit del que volia. Una opci¨® dolenta. Per¨° millor que votar un partit d'esquerres que, en el pitjor dels casos, disparar¨¤ la despesa i els impostos. Per aix¨°, quan el vot ¨¦s una decisi¨® entre dos, les dretes acostumen a guanyar. Si, per contra, el mateix votant mitj¨¤ t¨¦ una opci¨® viable al centre (el paper tradicional dels liberals a Europa i potencial de Ciutadans a Espanya), augmenten les probabilitats de coalicions progressistes de centreesquerra. Si l'esquerra es passa, el partit de centre pot retirar el seu suport, la qual cosa frena hipot¨¨tiques derives radicals.

Aix¨ª, els investigadors Torben Iversen i David Soskice han trobat que els pa?sos amb sistemes electorals majoritaris estan governats per la dreta tres quartes parts del temps (!). Mentre que, als pa?sos amb sistemes proporcionals, la dreta nom¨¦s governa una quarta part del temps. En altres paraules, la proposta de PP i PSOE de convertir les eleccions locals (i potser auton¨°miques) en una pugna majorit¨¤ria, introduint una segona volta, demostra que el PP ¨¦s m¨¦s llest que el PSOE.

La pres¨¨ncia del centre liberal ha estat clau per sostenir els Estats del benestar m¨¦s avan?ats

De moment, Espanya t¨¦ un sistema proporcional, per¨° a la pr¨¤ctica es transforma amb freq¨¹¨¨ncia, tant en eleccions generals com en auton¨°miques i locals, en majoritari. I no nom¨¦s perqu¨¨ el sistema electoral penalitza els partits petits, sin¨® perqu¨¨ el context pol¨ªtic ha estat molt bipartidista. Els espais de debat p¨²blic han estat virtualment oligopolitzats?pels dos grans partits. Grups d'inter¨¨s, associacions professionals o mitjans de comunicaci¨® han tingut tamb¨¦ una orientaci¨® bipartidista. La pol¨ªtica era cosa de dos.

Ara, a causa de la crisi, la pol¨ªtica ¨¦s cosa de quatre. O de m¨¦s. L'entorn pol¨ªtic bipartidista s'ha esquerdat i els partits petits gaudeixen d'un acc¨¦s al debat impensable fa uns anys. Els votants perceben avui que tenen m¨¦s de dues alternatives pol¨ªtiques amb perspectives d'influir decisivament en el Govern. A m¨¦s, alguna d'aquestes alternatives pot erigir-se en aquell partit de centre liberal, amb una pres¨¨ncia moderadora que ha estat clau per sostenir els Estats del benestar m¨¦s avan?ats del m¨®n.

En definitiva, la fragmentaci¨® pol¨ªtica ¨¦s beneficiosa perqu¨¨ pot conduir a reformes m¨¦s eficients, a menys corrupci¨®, i a un Estat del benestar m¨¦s robust. Sens dubte, implica riscos, ja que els governs de coalici¨® s¨®n criatures delicades. Requereixen afecte. Demanen un comportament respectu¨®s entre els partits. Per¨° el tr¨¤nsit a aquesta nova forma m¨¦s plural de fer pol¨ªtica exigeix tamb¨¦ un canvi de xip en com la societat veu la pol¨ªtica: ¨¦s confrontaci¨® o ¨¦s consens?

I els analistes pol¨ªtics podem facilitar aquest tr¨¤nsit o impedir-lo. Podem subratllar fins a l'extenuaci¨® el ¡°dany electoral¡± que establir coalicions li suposar¨¤ a tal partit o podem lloar el seu sentit de responsabilitat. Podem denunciar les incoher¨¨ncies entre els membres d'una coalici¨®, la seva ¡°cacofonia de veus¡± o podem celebrar la diversitat que fa m¨¦s rics els governs. I, per tant, a tots els ciutadans.

V¨ªctor Lapuente Gin¨¦ ¨¦s professor a l'Institut per a la Qualitat del Govern de la Universitat de G?teborg.