L¡¯empremta de l¡¯orfenat en els nens adoptats

La Carla, de 10 anys, nom¨¦s tenia un any i mig quan va ser adoptada a la Xina. Des del principi, els seus pares es van adonar que tot li costava m¨¦s del normal. ¡°Vam visitar neur¨°legs, logopedes,? centres d'estimulaci¨® primerenca, no sab¨ªem qu¨¨ fer¡­¡±, relata la seva mare. No va comen?ar a parlar fins als sis anys. Tenia dificultats per fer amigues, patia falta d'atenci¨®, era molt insegura. I no hi havia manera de saber qu¨¨ li passava. Fins que, fa uns mesos, la resposta va arribar a trav¨¦s de la Unitat del Nen Internacional de l'Hospital La Fe de Val¨¨ncia: la seva filla patia trastorn del vincle, un problema afectiu relacionat amb la seva estada a l'orfenat. ¡°Era dels que tenien m¨¦s mala fama¡±, rememora la mare.

Aquesta mena d'unitats hospital¨¤ries ¨Ctamb¨¦ tracten nens en acollida o immigrants¨C s'han anat consolidant en paral¡¤lel al boom de l'adopci¨® internacional durant la d¨¨cada passada. Entre el 2004 i el 2007, Espanya va ser el segon pa¨ªs que m¨¦s nens va rebre del m¨®n (19.084), nom¨¦s per darrere dels Estats Units. A m¨¦s de La Fe, hospitals com Sant Joan de D¨¦u de Barcelona o La Paz-Carlos III de Madrid tamb¨¦ ofereixen aquestes atencions.

Aquestes unitats cobreixen des de consultes preadoptives ¨Cper orientar sobre l'informe m¨¨dic que les fam¨ªlies reben del nen¨C fins als 18 anys, ja sigui per q¨¹estions relacionades amb el menor (institucionalitzaci¨®, frac¨¤s en acolliments previs) o els pares (falta de preparaci¨®, expectatives incomplertes).

La principal preocupaci¨® de les fam¨ªlies s¨®n els problemes f¨ªsics. En funci¨® de la seva proced¨¨ncia, els petits poden presentar trets de desnutrici¨® o patir malalties infeccioses (parasitosi intestinal, tuberculosi, hepatitis). Per¨°, tot i que menys evidents, les patologies m¨¦s greus solen ser trastorns psicol¨°gics associats a l'estada en institucions com orfenats o resid¨¨ncies. Un de cada tres nens que han estat en aquest tipus de centres fins als tres anys pateix trastorns cognitius (relacionats amb la intel¡¤lig¨¨ncia). La mateixa proporci¨® presenta alteracions afectives (del vincle), davant del 2% i 4%, respectivament, de la poblaci¨® general o dels menors que han estat en orfenats menys de sis mesos, que gaireb¨¦ no presenten seq¨¹eles, d'acord amb un estudi brit¨¤nic amb nens procedents de Romania publicat el 2003 a Development and Psychopathology.

Problemes d¡¯atenci¨®

El trastorn del vincle ¨¦s especialment rellevant: sol estar en l'origen d'altres comportaments, ja siguin problemes d'atenci¨®, d'autocontrol, de l'aprenentatge, dificultats a l'hora de gestionar les emocions o problemes d'identitat en l'adolesc¨¨ncia. ¡°La meitat dels nens que veiem a la consulta t¨¦ aquesta mena d'alteraci¨® de l'afecte¡±, destaca Gemma Ochando, experta en psiquiatria infantil que dirigeix la Unitat del Nen Internacional a La Fe amb l'especialista en malalties infeccioses pedi¨¤triques Carmen Otero. ¡°Quan el nen plora, la mare o el cuidador at¨¦n les seves necessitats: li d¨®na menjar, l'adorm, l'abriga... Aix¨° no passa en un orfenat. No s'atenen individualment les necessitats fisiol¨°giques ni afectives, sin¨® de forma col¡¤lectiva. No s'apr¨¨n a establir relacions emocionals¡±, indica la pediatra. El resultat ¨¦s una adaptaci¨® a aquest mitj¨¤ hostil ¡°en el qual preval la desconfian?a, l'agressi¨®, el rebuig i l'evitaci¨®¡±, uns comportaments que es poden enquistar en arribar al nou entorn i que provoquen incomprensi¨® en la fam¨ªlia o l'escola.

Una fase clau a la vida dels nens adoptats ¨¦s l'adolesc¨¨ncia, que en ells se sol avan?ar als 9 o 10 anys, dos o tres abans del que acostuma a ser habitual. ?s l'etapa en la qual es presenten els problemes relacionats amb la definici¨® de la identitat i el moment en qu¨¨ es troben bona part dels joves adoptats durant els ¨²ltims anys a Espanya. Si no s'han canalitzat durant aquest temps els trastorns m¨¦s greus, la situaci¨® pot desembocar en situacions de forta tensi¨® familiar o el frac¨¤s de l'adopci¨® en els casos l¨ªmit.

Ochando posa l'exemple extrem d'una pacient d'origen indi de 13 anys que s'escapava de casa per prostituir-se i comprar-se capritxos. En investigar la seva hist¨°ria van comprovar que durant la seva estada a l'orfenat era la m¨¦s gran i va assumir un paper protector respecte de la resta de nens. All¨¤ ja s'escapolia de la instituci¨®, es prostitu?a i amb els diners que obtenia comprava menjar per als companys. ¡°Era l'hero?na del grup, i considerava aquest comportament com una conducta positiva¡±, assenyala la pediatra. Finalment, l'adopci¨® es va truncar. L'objectiu ¨¦s prevenir aquestes situacions. Aprofitar la primera consulta, centrada en la revisi¨® vacunal o les proves de malalties infeccioses, per establir una valoraci¨® inicial dels problemes de salut mental que puguin presentar els menors i solucionar-los de forma preco?. ¡°Si la situaci¨® es degrada, no hi podem fer gaire¡±, planteja Ochando.