L¡¯error de l¡¯estelada

L¡¯error ¨¦s seri¨®s i tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies. Amb els s¨ªmbols no s¡¯hi juga i molt menys encara quan es tracta de la mena de s¨ªmbols que reconeixem com a nacionals, que serveixen per identificar una comunitat de ciutadans.

S¡¯ha com¨¨s un error amb l¡¯estelada i els qui l¡¯han com¨¨s, al contrari del que puguin pensar els m¨¦s irreflexius, no s¨®n ni la Junta Electoral Central, que n¡¯ha exigit la retirada dels locals p¨²blics i dels col¡¤legis electorals, ni l¡¯entitat privada Societat Civil Catalana, que va presentar la den¨²ncia per la seva pres¨¨ncia als balcons municipals de tres centenars de localitats catalanes.

L¡¯error de l¡¯estelada l¡¯han com¨¨s els plens municipals, els regidors i els alcaldes que han anat decidint, esvalotats per l¡¯entusiasme i sense que els fren¨¦s la prud¨¨ncia ni el sentit de l¡¯equanimitat ¨Cno parlem ja de la legalitat vigent¨C, situar en el lloc de la bandera de tots la bandera d¡¯una part de la poblaci¨®, d¡¯un partit, vaja.

L¡¯error de l¡¯estelada no ¨¦s anecd¨°tic i ve de lluny

S¨®n molt interessants les reaccions ben prudents de la majoria dels responsables sobiranistes a la decisi¨® de la Junta Electoral, fins i tot d¡¯una part dels columnistes i tertulians m¨¦s abrandats. Per poder atacar a fons la resoluci¨® o s¡¯ha de deformar, com si la prohibici¨® fos a tots els espais p¨²blics, o s¡¯ha d¡¯embolcallar i confondre amb les animalades dels ministres Wert i Fern¨¢ndez D¨ªaz, les sent¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques o l¡¯hipot¨¨tic retorn de les curses de braus a Catalunya, per convertir-la aix¨ª en part de la gran ofensiva contra Catalunya.

No ¨¦s aix¨ª. La Junta Electoral Central, amb la resoluci¨®, i Societat Civil Catalana, amb la petici¨®, han fet un bon servei fins i tot als qui volen que les eleccions municipals siguin la primera volta de les auton¨°miques i tinguin fins i tot un caire preplebiscitari. Sobretot si volen que les successives eleccions tinguin credibilitat i valor democr¨¤tic per al proc¨¦s independentista.

Nom¨¦s els qui voldrien convertir la cerim¨°nia de les urnes en unes manifestacions d¡¯entusiasme que desbordessin les normes i les regles d¡¯equitat i de joc net entre tots els candidats i partits podrien desitjar que s¡¯arrib¨¦s al dia de les eleccions amb la bandera d¡¯un partit als balcons municipals i en bona l¨°gica tamb¨¦ als col¡¤legis electorals, a les escoles p¨²bliques o concertades i a multitud d¡¯instal¡¤lacions pagades amb els impostos de tots. Imaginem quina percepci¨® es donaria internacionalment de la idea de joc net que presideix el proc¨¦s sobiranista.

L¡¯error de l¡¯estelada no ¨¦s anecd¨°tic i ve de lluny. ?s de fons. Recordem el que diu la doctrina oficiosa que acompanya la seva utilitzaci¨®: es tracta de la bandera d¡¯una insurrecci¨®, ara pac¨ªfica, ¨¦s evident, per¨° insurrecci¨® al cap i a la fi, amb voluntat de trencar la legalitat si s¡¯escau. S¡¯aixeca quan comen?a el moviment i no s¡¯arriar¨¤ fins que hagi triomfat, moment en qu¨¨ la bandera de tots, la senyera quadribarrada nua, tornar¨¤ a ser l¡¯¨²nica que s¡¯utilitzar¨¤. En la seva imposici¨® als locals p¨²blics hi ha, doncs, dues idees impl¨ªcites: una, trenquem ja la legalitat; i dues, aix¨° no hi ha qui ho aturi. En la mesura que hi hagi molts ajuntaments que ho facin, m¨¦s clara ser¨¤ la ruptura i m¨¦s irreversible.

L¡¯error ¨¦s doble: creure que la comunitat internacional i sobretot la Uni¨® Europea podrien acceptar un moviment rupturista, i creure que el proc¨¦s ¨¦s irreversible. El primer error ja s¡¯ha anat esclarint amb el temps i avui hi ha molt poca gent que cregui en una comunitat internacional rendida als peus d¡¯una DUI. El segon error encara no l¡¯ha reconegut tothom, per¨° s¨ª el sobiranisme menys encegat per la passi¨® pol¨ªtica: vendre que el proc¨¦s ¨¦s irreversible debilita el proc¨¦s.

Aquest darrer error pertany a la mateixa classe d¡¯errors que les consignes ¡°Ara o mai¡±, ¡°Tenim pressa¡±, ¡°Espanya ens roba¡±, ¡°Ara ¨¦s l¡¯hora¡±, o encara m¨¦s la invenci¨® de l¡¯unionisme per oposar-lo al sobiranisme i de forma molt m¨¦s indecent encara del dependentisme per oposar-lo a l¡¯independentisme. Com l¡¯estelada, creen el miratge que convoquen gr¨¤cies a la pressi¨® que exerceixen, per¨°, de fet, divideixen i immobilitzen.

Hi ha moments en qu¨¨ cal triar entre ser un pa¨ªs o ser una causa. Ho va dir Henry Kissinger molt solemnement a prop¨°sit de l¡¯Iran, per¨° em sembla que t¨¦ validesa universal. La senyera t¨¦ una gran virtut que cal preservar: no ¨¦s la bandera d¡¯una causa, sin¨® d¡¯un pa¨ªs, d¡¯una naci¨® que inclou tothom, els qui volen fer-ne una de nova, els qui nom¨¦s volen refer-la amb el conjunt dels espanyols i els qui volen que segueixi tal com est¨¤. Aquesta ¨¦s un virtut hist¨°rica, s¨ªmbol de la capacitat de superviv¨¨ncia pel damunt d¡¯¨¨poques i de r¨¨gims i de l¡¯efic¨¤cia del catalanisme a l¡¯hora de fer avan?ar les coses amb l¡¯entesa i el pacte.

Imaginem per un moment que en el lloc de cada estelada hi hagu¨¦s la senyera. L¡¯efecte pol¨ªtic, em sembla a mi, seria encara m¨¦s fort que aquesta confusi¨® actual d¡¯estelades blaves i estelades roges, totes banderes de partit. L¡¯estelada no ha de tenir lloc als edificis oficials i a les instal¡¤lacions pagades per tots els contribuents.

Cal respectar, nom¨¦s faltaria, els qui la volen exhibir p¨²blicament en edificis de la seva propietat, els seus autom¨°bils o damunt seu mateix. Per¨° tamb¨¦ cal recordar-los la responsabilitat que significa aquesta exhibici¨®. Com m¨¦s estelades hi hagi sense que despr¨¦s se segueixin resultats, m¨¦s gran ser¨¤ la decepci¨®.

Darrer argument, pel meu gust definitiu. Tot el que ha aconseguit Catalunya fins ara, i ¨¦s molt malgrat els derrotistes, es deu al que simbolitza la senyera. Res en sabem fins ara que l¡¯estelada hagi donat algun fruit positiu, sin¨® esveraments, fracassos i decepcions.