Secret de sumari

El suggeriment del ministre de Just¨ªcia de sancionar els mitjans de comunicaci¨® que informin, en virtut de filtracions, sobre casos judicials obliga a recordar alguns aspectes de la relaci¨® entre el dret a comunicar o rebre informaci¨® vera? i el secret sumarial. No ¨¦s una q¨¹esti¨® banal en un pa¨ªs esquitxat de casos de corrupci¨®: els casos N¨®os, Rato, fam¨ªlia Pujol, G¨¹rtel, Bankia, trama P¨²nica, diputacions valencianes¡­ Rebre informaci¨® obtinguda de manera diligent sobre fets d'inter¨¨s general ¨¦s una urg¨¨ncia social i una exig¨¨ncia pr¨°pia d'una societat oberta interessada en la manera de gestionar els assumptes p¨²blics. Segons el bar¨°metre del CIS del novembre del 2014, el 49% dels ciutadans consideraven que la corrupci¨® ¨¦s el principal problema a Espanya. La proposta de debat suggerida pel ministre no hauria d'ignorar els referents normatius i jurisprudencials sobre l'abast del secret sumarial. Vegem-los.

La Llei d'Enjudiciament Criminal estableix que el sumari l'integren ¡°les actuacions encaminades a preparar el judici i practicades per esbrinar i fer constar la perpetraci¨® dels delictes amb totes les circumst¨¤ncies que puguin influir en la seva qualificaci¨® i la culpabilitat dels delinq¨¹ents¡±[¡­] (art. 299). Les dilig¨¨ncies sumarials seran secretes fins que s'obri judici oral (art. 301). Per¨°, com s'ha d'entendre aquesta potestat judicial? El punt de partida ¨¦s la Constituci¨® (art. 120.1), que estableix el principi de publicitat que informa el funcionament del Poder Judicial, amb les excepcions previstes per les lleis processals. Una d'aquestes ¨¦s el secret sumarial. L'autoritat o funcionari p¨²blic que reveli secrets o informacions dels quals tingui coneixement per ra¨® del seu ofici o c¨¤rrec incorre en el delicte de violaci¨® de secrets; passa el mateix amb el particular que aprofit¨¦s per a ell mateix o per a un tercer la informaci¨® privilegiada que obtingu¨¦s d'un funcionari p¨²blic o autoritat (art. 417 i 418 del Codi Penal).

El Constitucional sost¨¦ que el secret sumarial no ¨¦s un xec en blanc per al legislador

Ara b¨¦, el secret sumarial impedeix informar sobre el presumpte delicte? Quin ¨¦s la posici¨® de l'informador abans que el secret sigui aixecat? La q¨¹esti¨® essencial ¨¦s determinar l'abast del secret sumarial i la seva incid¨¨ncia sobre el dret fonamental a comunicar i rebre informaci¨® vera?. Ja que la vulneraci¨® del secret sumarial es produeix a trav¨¦s de conductes que consisteixen a revelar elements de les actuacions judicials. Per¨° no aix¨ª mitjan?ant la informaci¨® diligent relacionada amb fets del sumari que hagi estat ¡°rectament obtinguda i raonablement contrastada¡± (STC 123/1993) i, per tant, sense inc¨®rrer en cap sup¨°sit delictiu. El Constitucional sost¨¦ que el secret sumarial no ¨¦s un xec en blanc per al legislador, que permeti al jutge convertir aquesta fase processal en una fortalesa inexpugnable a tota informaci¨®, encara que hagi estat obtinguda de manera responsable. ?s a dir, no qualsevol informaci¨® sin¨® nom¨¦s aquella difosa amb escrupol¨®s respecte a les normes deontol¨°giques del periodisme. En efecte, ¡°el secret del sumari no significa de cap manera que, un o diversos elements de la realitat social (¡­) siguin arrabassats a la llibertat d'informaci¨®, en el doble sentit de dret a informar-se i dret a informar, amb l'¨²nic argument que sobre aquells elements estan en curs unes dilig¨¨ncies sumarials¡±. Si fos concebut aix¨ª, ¡°el mal ent¨¨s secret de sumari equivaldria a crear una at¨ªpica ¡®mat¨¨ria reservada¡¯¡± (STC 13/1985).

El precedent d'aquesta interpretaci¨® es troba en la sent¨¨ncia del Tribunal Europeu de Drets Humans de 26 d'abril de 1979 (cas The Sunday Times), que va obligar a introduir un canvi en la tradicional posici¨® dels tribunals brit¨¤nics respecte a les informacions sobre mat¨¨ria sumarial, que fins llavors eren considerades com una acci¨® t¨ªpica de desacatament al jutge. Sens dubte, el secret sumarial forma part de la garantia del dret al proc¨¦s corresponent, per preservar la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia o els drets de la personalitat (honor, intimitat, pr¨°pia imatge). Per¨° aix¨° no impedeix la informaci¨®. Una cosa ¨¦s el delicte en el qual incorre qui vulneri el secret i una altra el missatger diligent, la informaci¨® rectament obtinguda pel mitj¨¤ de comunicaci¨® la difusi¨® del qual ha de gaudir sempre de protecci¨® constitucional.

Marc Carrillo ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la UPF