Filharm¨°nica m¨¤gica

El proppassat dijous es van atorgar els premis Mies van der Rohe a Barcelona, i aquest any van recaure a la nova Filharm¨°nica de Szczecin, projectada i constru?da per un estudi d¡¯arquitectes barcelon¨ª. Em mouen dues coses a escriure aquest l¨ªnies. Una ¨¦s, al meu entendre, la qualitat i l¡¯inter¨¨s de l¡¯obra; l¡¯altra ¨¦s algunes de les cr¨ªtiques que es van poder llegir l¡¯endem¨¤, que qualificaven l¡¯edifici de monumental i antiquat. Una cr¨ªtica estereotipada i al meu entendre que no explica res sobre la qualitat de l¡¯obra que ha merescut el premi.

M¡¯agraden especialment algunes coses d¡¯aquest edifici. Una ¨¦s que, m¨¦s enll¨¤ de la seva aparen?a, hi ha una obra feta amb mitjans senzills i d¡¯una simplicitat estrat¨¨gica notable. De fet, la planta ¨¦s ella mateixa la millor expressi¨® d¡¯aquesta simplicitat. Un per¨ªmetre resolt amb una fa?ana enginyosa que es plega en petits entrants i sortints, prenent d¡¯aquesta manera m¨¦s entitat. La fa?ana est¨¤ formada per dos fulls. Un, l¡¯exterior, fet de vidre revestit amb lames d¡¯alumini cada 20 cent¨ªmetres ¡ªcosa que li atorga un aire alhora polit per¨° amb les petites ombres de les lames¡ª, pren relleu i no amaga certa imperfecci¨®. La separaci¨® entre aquest full de vidre i lames i el full interior, on es resol l¡¯a?llament, permet situar els diferents requeriments t¨¨cnics i gaudir de la il¡¤luminaci¨® que li d¨®na aquest aspecte de cristall al vespre. Les lames accentuen una caracter¨ªstica compositiva destacable que ¨¦s la seva verticalitat, quan en realitat ¨¦s un volum compacte que ocupa una cantonada. Aquest fet ¨¦s un altre aspecte notable que fa complexa la fa?ana, ja que el volum ¨¦s clarament identificable com una unitat, per¨° al mateix temps hi distingim diferents cossos que ajuden a formar-lo. Aquests volums ficticis, les l¨ªnies verticals i ¡ªper mi, el gran encert¡ª les cobertes a dues aig¨¹es amb pendents molt acusats, s¨®n els que fan veure aquesta filharm¨°nica com un edifici d¡¯una verticalitat aconseguida per la suma d¡¯elements.

Si per fora sembla divers, en veure la planta, en canvi, l¡¯edifici no pot ser m¨¦s simple. Una fa?ana que expressa a la coberta els seus volums fets de relleus m¨ªnims i un interior que guarda la gran sala feta sense gaires complicacions m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquelles dictades per l¡¯ac¨²stica. La Filharm¨°nica de Szczecin sembla reunir tot all¨° que l¡¯arquitectura contempor¨¤nia, massa pendent del seu llegat modern, no t¨¦ la valentia de resoldre ni la desinhibici¨® d¡¯incorporar. ?s blanca, no pas negra, funesta i t¨¨trica com algunes de les obres d¡¯arquitectura m¨¦s celebrades. No est¨¤ feta amb plans purs, com per exemple la nova biblioteca de Girona, que encara que al vespre sigui transl¨²cida, resulta avorrida i previsible, sin¨® amb plans imperfectes i plegats. N¡¯hi ha prou a veure com es peralta el s¨°col en arribar a les voreres per veure que l¡¯angle recte est¨¤ b¨¦, per¨° se¡¯l pot desobeir.

Per¨° el millor i que resumeix de manera principal aquest edifici ¨¦s la seva coberta, formada per diverses cobertes inclinades que tenen el m¨¨rit d¡¯aportar mimetisme amb l¡¯entorn, per¨° fet d¡¯un altre material; m¨¦s que la r¨¨plica de l¡¯entorn, sembla la seva inspiraci¨®. Les diferents cobertes li donen escala, l¡¯escala del lloc que ocupa. Aquesta obra posa en evid¨¨ncia tota l¡¯arquitectura de cobertes planes acceptades com a dogma i que acaben plenes d¡¯aparells t¨¨cnics que dobleguen l¡¯arquitectura sota la seva odiosa tirania. En canvi, les cobertes a dues aig¨¹es permeten resoldre problemes t¨¨cnics, com ara l¡¯estructura, millor que les planes i s¡¯empassen els aparells de ventilaci¨® de manera molt m¨¦s efica?.

Potser la lli?¨® d¡¯aquest edifici ¨¦s que l¡¯arquitectura, per formar part de la ciutat, pot tamb¨¦ ser escenogr¨¤fica i pot, sense complexos, resoldre la seva aparen?a segons lleis diferents que la resta de l¡¯edifici. Articular totes aquestes coses, tamb¨¦ les aparentment contradict¨°ries, i aconseguir commoure¡¯ns, ¨¦s una de les coses en qu¨¨ s¡¯ocupen els arquitectes des de fa molt temps. I malgrat l¡¯energia, l¡¯economia, l¡¯aprofitament, la necessitat social i les lleis, un edifici ens ha d¡¯emocionar, com aquest.