L¨ªbia, v¨ªctima del somni europeu

¡°Hem destru?t el somni d'aquesta pobra gent¡±, lamenta un oficial dels guardacostes libis. El Mergheb acaba d'arribar al port de Misrata amb un carregament de 475 migrants subsaharians rescatats unes hores abans en alta mar. ¡°Estaven a punt d'aconseguir la seva meta, despr¨¦s d'enormes sacrificis, i els vam aturar perqu¨¨ ¨¦s la nostra obligaci¨®¡±, afegeix el mariner mentre ajuda el passatge a baixar del vaixell artillat. Possiblement, tamb¨¦ els van salvar la vida.

El seu cap, el coronel Reda Issa, sembla tan afligit com els seus subordinats per¨° prefereix assenyalar que l'actuaci¨® del seu pa¨ªs desmenteix les acusacions procedents d'Europa sobre una suposada falta de col¡¤laboraci¨® davant la trag¨¨dia dels boat people. Des del gener, uns 1.800 subsaharians, sirians o bangladeshians han mort al Mediterrani oriental, vint vegades m¨¦s que l'any anterior. 40.000 m¨¦s, segons dades de les Nacions Unides, han aconseguit arribar a les costes europees, a It¨¤lia o Malta, la majoria despr¨¦s de ser auxiliats per bucs militars o mercants. I molts m¨¦s ¡ªentre 100.000 i 200.000, segons les fonts¡ª estan esperant a L¨ªbia un vaixell de pesca, una llanxa pneum¨¤tica, una pastera, qualsevol cosa que suri per rec¨®rrer els 300 quil¨°metres que els separa de l'illa italiana de Lampedusa i del somni europeu.

¡°La immigraci¨® clandestina ens afecta a nosaltres tant com a Europa¡±, explica el coronel Issa. ¡°Necessitem ajuda per aturar el problema, de la mateixa manera que It¨¤lia no pot afrontar sola aquesta situaci¨®¡±. Segons Tr¨ªpoli, la soluci¨® no passa per una resposta militar i la destrucci¨® dels vaixells de pesca, com proposen alguns a Brussel¡¤les, sin¨® per la creaci¨® de campaments a les fronteres del sud de L¨ªbia, sota la responsabilitat de l'ONU i de la Uni¨® Europea, per seleccionar els veritables refugiats i ordenar les migracions.

El viatge de Mamadou

El comandant del servei de guardacostes acaba de tornar d'una confer¨¨ncia euroafricana sobre immigraci¨® irregular organitzada per Espanya a les illes Can¨¤ries, on va poder explicar els esfor?os fets per L¨ªbia en un context summament dif¨ªcil de guerra civil. Va aprofitar aquesta tribuna per queixar-se de l'actitud poc amistosa d'It¨¤lia, que es resisteix a retornar els quatre bucs guardacostes que L¨ªbia li va manar el 2012 per reparar-los a les seves drassanes.

¡°Els vaixells estan a punt des de l'any passat, per¨° els italians diuen que no ens els lliuraran mentre la situaci¨® pol¨ªtica a L¨ªbia no estigui arreglada i no tinguem un Govern d'unitat nacional¡±, s'indigna el coronel Issa. It¨¤lia, com els altres pa?sos europeus, no reconeix el Govern que controla la meitat oest de L¨ªbia, d'on surt la immensa majoria dels migrants. ¡°No podem esperar m¨¦s perqu¨¨ es tracta d'una emerg¨¨ncia humanit¨¤ria, cal salvar gent que s'est¨¤ ofegant al mar. A m¨¦s, ¨¦s una q¨¹esti¨® de seguretat per a nosaltres i per a Europa, ja que no tenim els mitjans per aturar els terroristes que poden colar-se entre la multitud¡±.

Mentrestant, els serveis de salvament recorren els 450 quil¨°metres de costa entre Sirte i Tr¨ªpoli amb els seus dos ¨²nics vaixells, molt m¨¦s petits i antics que els quatre retinguts a It¨¤lia. No obstant aix¨°, quan surten per a una operaci¨® de crida i cerca, els guardacostes solen tornar amb la coberta plena de migrants, especialment si naveguen davant de Garabuli, un petit poble pesquer a l'est de Tr¨ªpoli.

It¨¤lia encara no ha retornat els quatre guardacostes que es van enviar a reparar

¡°Vam sortir ahir a la nit de Garabuli¡±, explica un senegal¨¨s que ha estat rescatat per El Mergheb. Es diu Mamadou Lamine, t¨¦ 30 anys i ¨¦s pare de dos nens, de tres i cinc anys. Els ha deixat amb la mare i els avis al seu poble de Sedhiou, als marges del riu Casamance, un lloc de somni per als turistes europeus. El jove, que es fa anomenar Mohamed i ha apr¨¨s l'¨¤rab a la mesquita, ha fet el periple cl¨¤ssic dels subsaharians que fugen de la pobresa i de la desocupaci¨® als seus pa?sos. Fins ara les coses li havien anat bastant b¨¦, sobretot si es compara amb les hist¨°ries dram¨¤tiques que expliquen els somalis o els eritreus, sovint v¨ªctimes de segrestos i tortures per obligar les fam¨ªlies a pagar rescats.

¡°Va ser un viatge de dos mesos des del Senegal a Tr¨ªpoli¡±, relata en franc¨¨s, amb molta serenitat malgrat haver fracassat en el projecte de reunir-se amb els seus dos germans que viuen a Fran?a des de fa 10 anys. Va sortir amb un grup de 60 compatriotes per rec¨®rrer uns 3.000 quil¨°metres, en gran part per zones des¨¨rtiques. ¡°Vam canviar de camions cinc vegades i el viatge em va costar 800 euros, per¨° ens van assaltar diverses vegades i vam haver de pagar a totes les fronteres perqu¨¨ ens deixessin passar¡±. Quan va arribar a L¨ªbia va treballar gaireb¨¦ dos mesos de paleta per finan?ar l'¨²ltim tram del viatge cap a It¨¤lia.

500 euros per travessia

Li van cobrar mil dinars (500 euros) pel vaixell. ¡°Vaig pagar un senegal¨¨s, que era el cap del nostre grup. Ens van portar de nit en un cami¨® tancat fins a Garabuli, a una hora de Tr¨ªpoli. All¨ª van aplegar uns 160 senegalesos i gambians, i ens van ficar en una casa gran¡±. Es van quedar una setmana enmig de les oliveres i les figueres de moro, a l'espera de les instruccions dels libis encarregats de la log¨ªstica. La llum verda va arribar amb la lluna plena.

¡°Vam passar per una platja de sorra abans d'arribar a un petit port de pesca. Ens van fer pujar a una llanxa pneum¨¤tica, cent persones molt atape?des. Ens van dir que no ens mogu¨¦ssim per la nostra pr¨°pia seguretat¡±. Els van prendre els m¨°bils i van donar al cap del grup un GPS i un thuraya (tel¨¨fon satel¡¤litari) amb el n¨²mero dels guardacostes italians per demanar auxili quan sortissin de les aig¨¹es territorials de L¨ªbia.

Els traficants nom¨¦s donen gasolina per a un ter? del viatge pel Mediterrani

Al voltant de les 8.00 del mat¨ª, poc abans d'entrar en aig¨¹es internacionals, van ser albirats pels tripulants d'El Mergheb, que havia rescatat en alta mar quatre llanxes pneum¨¤tiques del mateix tipus i tornava al port de Misrata. ¡°Vam intentar trucar als italians amb el thuraya, per¨° no funcionava¡±, explica Mamadou, mentre es dirigeix a l'autocar que el portar¨¤ a un dels 16 centres de detenci¨® del pa¨ªs on s'amunteguen uns 7.000 migrants en situaci¨® irregular, a l'espera d'una eventual repatriaci¨® als seus pa?sos d'origen.

Desesperaci¨® a terra

La resignaci¨® de Mamadou i dels seus companys contrasta amb la desesperaci¨® de les 30 dones assegudes al moll, algunes amb nens a coll. ¡°Estic embarassada de tres mesos i vull anar a Europa per alimentar el meu fill. No m'importa arriscar la meva vida en l'intent. Ajudeu-me! No volem tornar als nostres pa?sos¡±, crida en angl¨¨s Amina, que diu ser de Ghana. Diverses dones comencen a plorar i lamentar-se davant la mirada dels infermers de la Mitja Lluna Roja que han arribat amb una ambul¨¤ncia per atendre-les.

Es fa fosc al port de Misrata. En aquest mateix moment, centenars d'homes i dones s'estaran preparant sigilosament per abordar una llanxa pneum¨¤tica o un vaixell de pesca a Garabuli, Sabratha o Zuara. Aquesta nit la tripulaci¨® del guardacostes descansa. La via est¨¤ lliure i el mar tranquil, no hi haur¨¤ ning¨² per aturar-los en el seu perill¨®s viatge. Si la sort els acompanya, seran rescatats per un vaixell de l'Operaci¨® Trit¨®, la missi¨® de vigil¨¤ncia europea que patrulla el Mediterrani. Per¨° si se'ls acaba la gasolina abans ¡ªels traficants els donen combustible per a un recorregut d'uns 100 quil¨°metres, un ter? de la dist¨¤ncia entre L¨ªbia i It¨¤lia¡ª i es queden a la deriva, llavors engrossiran les voluminoses i imprecises estad¨ªstiques dels ¡°desapareguts¡± en alta mar.