Fragmentaci¨® o pluralisme

Diumenge hi haur¨¤ eleccions a m¨¦s de 8.100 municipis i a 13 comunitats aut¨°nomes espanyoles. Tot indica que desapareixeran moltes de les actuals majories absolutes i que augmentar¨¤ el nombre de formacions pol¨ªtiques amb representaci¨®. Aquest increment del nombre de partits pol¨ªtics representats en les institucions es percep de dues maneres molt diferents: d'una banda, els que alerten que la fragmentaci¨® comportar¨¤ una ingovernabilitat insostenible i, d'altra banda, els que celebren que els ¨°rgans de representaci¨® siguin permeables a m¨¦s sensibilitats ideol¨°giques. Fragmentaci¨® o pluralisme?

Si b¨¦ ¨¦s cert que la combinaci¨® entre el funcionament de la democr¨¤cia representativa i la naturalesa dels sistemes parlamentaris converteix la majoria absoluta progovernamental en un llindar aritm¨¨tic que garanteix una acci¨® de govern c¨°moda i estable, tamb¨¦ cal recon¨¨ixer que l'aversi¨® a una mal connotada fragmentaci¨® pol¨ªtica se sol basar en algunes confusions i incongru¨¨ncies. Aix¨ª, encara que sigui freq¨¹ent en gaireb¨¦ tots els partits, no ¨¦s coherent criticar una suposada fragmentaci¨® i, paral¡¤lelament, reprovar la pres¨¨ncia de majories absolutes com a avantsala d'una bunkeritzaci¨® governamental.

Mostrar una insatisfacci¨® permanent sobre la transformaci¨® de vots en escons no ¨¦s gaire instructiu ni estimulant. Aquells que parlen d'exc¨¦s de forces pol¨ªtiques representades consideren err¨°niament que l'abs¨¨ncia de majories absolutes comporta governs inestables i que la fragmentaci¨® se cenyeix merament a comptar partits. No ¨¦s tan senzill precisar en qu¨¨ consisteix la fragmentaci¨® parlament¨¤ria, ni identificar escenaris d'ingovernabilitat, ni tampoc fixar les variables per calibrar la inestabilitat governamental.

Parlaments o consistoris amb vuit formacions pol¨ªtiques poden generar relacions interpartidistes m¨¦s consistents i m¨¦s estabilitat governamental que d'altres amb nom¨¦s tres. S¨®n molts els exemples de sistemes de partits multipartits i molt plurals sense problemes de governabilitat, perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ del nombre de formacions pol¨ªtiques cal tenir en consideraci¨®, entre d'altres, la distribuci¨® i concentraci¨® d'escons, la predisposici¨® al pacte i si el context pol¨ªtic pot marcar una din¨¤mica m¨¦s consensual o m¨¦s crispada. Un govern minoritari (amb un pacte de legislatura o amb pactes ad hoc) pot ser m¨¦s estable que un altre que tingui el suport d'una majoria absoluta monocolor.

En definitiva, aconseguir la majoria necess¨¤ria per garantir l'estabilitat parlament¨¤ria i governamental no dep¨¨n de quants partits obtinguin representaci¨®, sin¨® del grau de polaritzaci¨®, de la manera de procedir dels partits i d'una societat que exigeixi, davant qualsevol configuraci¨® parlament¨¤ria o consistorial, una negociaci¨® efica? basada en el respecte a la diversitat.

L'aparici¨® de noves formacions als parlaments auton¨°mics que contraposen les seves propostes renovadores a la vella pol¨ªtica i que volen distanciar-se dels grans partits, pot dificultar o postergar els pactes postelectorales fins que se celebrin totes les eleccions del cicle electoral. No obstant aix¨°, la seva vocaci¨® de partits pivots o frontissa els encaminar¨¤, tard o d'hora, a la formalitzaci¨® d'acords de govern amb altres forces. En qualsevol cas, les properes aritm¨¨tiques parlament¨¤ries i consistorials s'haurien de percebre com una oportunitat per iniciar una nova manera de fer pol¨ªtica que abandoni el maniqueisme, el recel i l'altivesa, i que accepti enriquir el debat pol¨ªtic, donar m¨¦s protagonisme a la representaci¨® popular i establir unes relacions entre partits m¨¦s responsables i constructives.

Considerar que el pluralisme ¨¦s una anomalia que obstaculitza el bon funcionament institucional significa, en primer lloc, admetre que el sistema es pot bloquejar davant la simple coexist¨¨ncia de diferents conviccions i, en segon lloc, renunciar a un dels valors essencials de l'activitat pol¨ªtica en democr¨¤cia: el di¨¤leg entre forces amb diferents idearis per arribar a acords. Sens dubte, el pluralisme en els ¨°rgans de representaci¨® requereix m¨¦s habilitat i pericia negociadora, per¨° ¨¦s tamb¨¦ un incentiu perqu¨¨ les organitzacions partidistes activin nous instruments que facilitin la conciliaci¨® d'interessos i alimentin les bones pr¨¤ctiques en l'activitat pol¨ªtica. Els que siguin capa?os d'actuar amb efic¨¤cia davant un entorn de pluralisme partidista contribuiran a revitalitzar la democr¨¤cia respectant la cultura del pacte i de la conciliaci¨® en defensa de l'inter¨¨s general.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ciencia Pol¨ªtica de la UB.