Versos ¡®trobats¡¯ al carrer

Charles Simic, avui poeta llorejat (2007) i abans premi Pulitzer (1990, El mundo no se acaba), venerable professor em¨¨rit de Literatura a la Universitat de New Hampshire (en t¨¦ l'aspecte: americana fosca amb camisa i pantalons informals, llibre ben obert cap per avall mentre ell parla mirant a l'infinit; riure's del que dir¨¤...) era ¡°gaireb¨¦ un delinq¨¹ent juvenil¡± en plena Segona Guerra Mundial als carrers de Belgrad, on va n¨¦ixer el 1938, fins a l'extrem que ¡°les mares deien als seus fills que no anessin amb mi: rondava sempre pels carrers amb uns que ja eren delinq¨¹ents¡±; per¨° dibuixava b¨¦, per a sorpresa de tothom, encara que ho va deixar cap als trenta anys perqu¨¨, creu, ¡°no tenia el talent ni la capacitat per plasmar el que volia dir¡±. Potser per aix¨°, en la seva extensa obra, uns 60 llibres, un ter? dels quals s¨®n de poesia, molts dels seus versos passen al carrer: un guant negre de dona abandonat (¡°deu haver significat alguna cosa¡±, escriu), una home ensangonat com a conseq¨¹¨¨ncia d'una renyina suburbial (¡°la pluja netejant-li la sang de la cara¡±); un captaire cec¡­ Aquest m¨®n es va reflectir, esclar, en la intervenci¨® que ahir va fer al Palau de la M¨²sica Catalana en el 31¨¨ Festival de Poesia, amb el qual es tancava la Setmana de la Poesia de Barcelona.

Un passeig amb el seu pare, una lectura de diaris de diumenge, que al cap de mitja hora ¡°envien a la merda un dia assolellat¡±, o un poema sobre el 1938 despr¨¦s d'expurgar durant dos anys els 90 folis que resumien a Google tot el que va passar aquell any que va n¨¦ixer estaven a la base de les composicions que va escollir alg¨² ben marcat per la inf¨¤ncia i el carrer. ¡°En la guerra, els pares no poden ocupar-se de tu: estan a l'ex¨¨rcit o a la pres¨®; no saben on est¨¤s¡­ A esquena de la mare o l'¨¤via, ampliaves el cercle, giraves la cantonada i passaven les coses; els meus records han estat sempre als carrers¡±. L'any que va estar a Par¨ªs amb la seva mare i el seu germ¨¤ abans d'anar als EUA a retrobar-se amb el seu pare el 1954, recorda avui, ¡°sempre passej¨¤vem, costum que vam mantenir a Nova York¡­ Fa tres setmanes, que vaig estar aqu¨ª, ho vaig fer; ho prefereixo a quedar amb amics¡±, resumeix l'autor d¡¯Hotel Insomnia.

Aquells passejos i els sentiments que provoquen se solen traduir en poemes de pocs versos, al seu torn, amb un parell de paraules com a molt en molts casos (¡°La idea m¨¦s profunda de cada poema ¨¦s que menys ¨¦s m¨¦s; poema curt: sigues breu i digue¡¯ns-ho tot¡±, sol dir), que es condensen en imatges que semblen simples, per realistes o dom¨¨stiques, per¨° que toquen. ¡°S¨®c un realista estricte; ¨¦s impossible donar l'esquena a la realitat quan has viscut la Segona Guerra Mundial¡­ Avui passeges per una Nova York amb cada vegada m¨¦s indigents i veus com trenquen diaris per folrar-se la roba i protegir-se del fred; entreveus un rostre, un ull amb prou feines, i ja apareix l'empatia, el primer centelleig, per¨° notes que falta alguna cosa: ¨¦s la imaginaci¨® el que acaba completant aix¨° que mires i que ho explica en tota la seva dimensi¨®¡±.

En un angl¨¨s que va aprendre quan tenia amb prou feines 15 anys, escoltant la r¨¤dio, llegint revistes o anant al cinema, les explicacions tenen repunts d¡¯un humor sec, que un diria que amaga els espants de quan era petit. ¡°L'humor est¨¤ integrat en la vida, despr¨¦s tamb¨¦ ho ha d'estar en la poesia; des de l'ocupaci¨® pels alemanys el 1941 fins a l'alliberament pels russos el 1944 vam viure, a m¨¦s, una guerra civil amb sis faccions diferents i bombardejos indiscriminats que ja no sabies ben qui els feia; gaireb¨¦ cada dia estaves al soterrani i no es parava d'explicar acudits; fins la meva adusta mare reia¡­ Per¨° aquell soroll de les bombes no s'oblida mai, aquell tremolor de la terra que avisa que passar¨¤ alguna cosa¡±.

?s Simic, admet, ¡°un fill o un orfe de la hist¨°ria; els meus pares no tenien intenci¨® de marxar de Iugosl¨¤via; Hitler i Stalin van ser una esp¨¨cie de promotors d'ag¨¨ncia de viatge: ens van obligar a veure m¨®n i a viatjar; la hist¨°ria ¨¦s un monstre que s'interessa pels ¨¦ssers humans perqu¨¨ en el centre d'aquella experi¨¨ncia sempre hi ha l'individu¡±. Un individu amb una tristament ¡°notable capacitat d'una dem¨¨ncia col¡¤lectiva¡±, com van demostrar en la seva opini¨® els diversos nacionalistes que van portar Iugosl¨¤via a la seva desintegraci¨®. En aquella l¨ªnia, la guerra de B¨°snia va ser per a ell ¡°com un d¨¦j¨¤ vu; la inf¨¤ncia va tornar a passar pel meu cap: vaig ressenyar un parell de llibres amb fotografies de Sarajevo i entre morts i cares d'infeli?os i de gent que havia envellit de cop els ¨²nics feli?os eren soldats molt joves, d'amb prou feines 17 anys, ben armats, fumant¡­ nens de ciutat¡±.

Obsessionat amb els escacs des dels sis anys, creu l'autor de The lunatic (el seu ¨²ltim poemari, de l'abril, que porta sota el bra?) que els versos ¡°han de produir paraula i imatge en un ordre perfecte, com les jugades d'escacs¡± i els finals han de tenir ¡°la inevitabilitat i sorpresa de l'escac i mat elegantment executat¡±. En l'assaig recentment tradu?t a Espanya, El monstruo ama su laberinto (Vaso Roto), afirma: ¡°La poesia i la filosofia produeixen lectors lents i solitaris¡±. I malgrat que els temps semblen emp¨¨nyer en sentit contrari, segueix Simic tenint la necessitat d'escriure poesia. ¡°No s¨¦ d'on em ve per¨° no s¨¦ imaginar la meva vida sense¡±. Potser del carrer.