Pedro, els seus germans i milers de porcelles electorals

Pedro i els seus germans s¨®n a la cuina de la pol¨ªtica, sense apar¨¨ixer. No cuinen enquestes ni programen campanyes electorals emper¨° asseguren, sovint, l¡¯aliment del votants mitinguers.

Amb jersei negre amb els noms dels seus establiments al pit dret, usa una mirada i una parla r¨¤pides, els ulls fiten i giren com un radar. Ell ¨¦s al costat d'un cami¨® refrigerat, a l'exterior del poliesportiu de Son Moix de Palma, al cul, a la fa?ana posterior. Controla l'avituallament de 4.000 persones, del m¨ªting de Mariano Rajoy.

De cop adverteix que servir¨¤ 1.500 persones del grup El Pi a la Salle o, abans, el sopar de mil seguidors del PSOE a Calvi¨¤. El PP, per pressupost i protectors, xarxa i milit¨¤ncia, guanya de valent, serveix milers i milers de racions en esdeveniments repetits en el cam¨ª de les urnes. Els majors als autocars del PP gaireb¨¦ s¨®n com parents, de tant repetir excursions electorals. N¡¯hi ha ¨Cmolts¨C que van all¨¤ on conviden, sense afinar sigles.

Els germans Pedro, Pep i Jordi ¨Ci la fam¨ªlia¨C s¨®n Carreras Mascar¨® Societat Limitada, empresa per a l¡¯oferta aliment¨¤ria o l'entreteniment de les masses. Proveeixen multitudinaris dinars, sopars, berenars o p¨ªcnics.

Els Carreras, en tercera generaci¨®, dominen una gran estructura d'oferta de cuina popular i populosa. Crien, sacrifiquen i rosteixen 2.000 porcelles al mes. Per a Nadal i Pasqua, fan venda directa per a consum a domicili, torren, dauren, una caterva, milers de porcells. Tenen un forn immens i exploten una granja porcina pr¨°pia, a les terres del llinatge. Engreixen vedelles, m¨¦s de 300 a l'any. Per aix¨° no s¨®n enfora del macromercader, de carn, el potentat del m¨®n rural Juan Pocov¨ª, cavallista familiar a Son Alegre, a Son Ferriol de Palma, que fou soci cavallar de l¡¯extint pol¨ªtic del PP Juan Verger.

Els joves Carreras Mascar¨® eren pagesos i assalariats ¨Cx¨°fers i carnissers d¡¯escorxador¨C i ara duen les regnes del mercat massiu de la restauraci¨® rural, amb preus barats, amb men¨²s de bufet lliure i balls de dissabte. En la seva xarxa, en propietat o explotaci¨®, tenen set grans establiments de restaurants o espais grans per servir des de dinars solitaris a celebracions sense l¨ªmit.

El seu cau, marca i matriu, ¨¦s la pagoda de Ses Torres, situada a la rotonda davant de la seva p¨¤tria, Ariany. Estan clavats a l¡¯interior, a l'eix Inca-Sineu-Manacor, aquella autopista que Jaume Matas i Mabel Cabrer volien fer i que la gent va aturar i negar amb la seva protesta.

Els pares dels Carreras eren hortolans de solcs i c¨¤vec, verdures i anar a vendre a mercats

Al petit pa¨ªs pla i sec, poc vulnerat, el padr¨ª de Ses Torres regentava un baret arianyer. Els pares dels Carreras eren hortolans de solcs i c¨¤vec, verdures i anar a vendre a mercats. Van passar a la restauraci¨® i al matriarcat invisible, la mare, va marcar les fites i fund¨¤ la seva cuina, fix¨¤ l¡¯estil.

El 1990 va n¨¦ixer la seva factoria de la porcella a la cru?lla de camins i tapes, el frit i el variat ¨Cuna desitjada acumulaci¨® absurda de sabors i sucs¨C. El restaurant, la casa mare, ¨¦s un bullir mund¨¤, pag¨¨s i urb¨¤, tur¨ªstic i ciclista, de veus, sigils i cares com patenes. Es fan 800 serveis els dissabtes i els diumenges. Di¨¤riament, sense horari, el p¨¤rquing de palmeres l¡¯envolten cotxes i camions i es fan servir m¨¦s de 300 parells de forquetes i culleres.

Ells, feiners i decidits, amb un germ¨¤ o nebot a cada negoci, van cr¨¦ixer en especialitzar-se en l'explotaci¨® de cuines i complexos XXL: Binicomprat d'Algaida, que va crear l'amo d'Es 4 Vents i el cavallista exbanquer Sim¨®n Galm¨¦s, tan inquietant. El constructor i gruer Jos¨¦ Antonio L¨®pez Raigal des de Calvi¨¤ va controlar all¨° per¨° va passar per ull. All¨¤ la lupa escrutadora de l¡¯Administraci¨® va cercar la fressa ¨Cel rastre¨C dels capitals bruts de la fam¨ªlia de la banda narcotraficant La Paca. Res en net.

Tenen, tamb¨¦, l'exbarbacoa tur¨ªstica de Ses Cases de Son Sant Mart¨ª de Santa Margalida ¨Con hi hagu¨¦ una ramaderia de braus de toros¨C i gestionen una mina, la cuina i bars de l'hip¨°drom de Son Pardo i tamb¨¦ el de Manacor. Els ventres de les altes tribunes de Son Pardo han estat quasi el f¨°rum d'un cicle de menjars massius per a majors fets pel PP i, all¨¤, Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢, salud¨¤, toc¨¤ i repart¨ª paperetes als comensals asseguts. La imatge d¡¯aqu¨ª de Tolo Ramon ¨¦s la cr¨°nica dels fets del 2015. (All¨¤ a vegades actuen electoralment els socialistes, si tenen fons i p¨²blic a bastament).

L¡¯illa d'Ariany va entrar al mapa amb Antoni Pascual, la m¨¤ callada de la presa Maria Ant¨°nia Munar. En l'¨¨poca del fulgor de la derru?da i esclatada Uni¨® Mallorquina (UM), on tant s¡¯estimaven els cavalls de trot, els empresaris de Ses Torres van controlar tamb¨¦ la cafeteria i c¨¤tering a la televisi¨® IB3; ho van deixar. A les terres fronteres de la Vila, per Santa Margalida i Can Picafort, un ep¨ªgon i exsecretari d¡¯UM, el ric pol¨ªtic Joan Monjo, no ¨¦s com el comte Mal (Arnau), emper¨° les seves petjades queden a la pedra, fa dinars i papers.

[Els est¨®macs dels pol¨ªtics deuen ser folrats de ferro, blindats i en moviment permanent, com formigoneres. Un ex-rara avis que no va ser del PP per¨° va governar amb ells, Jaume Cladera, exconseller de Turisme, hoteler, en deixar el Govern el 1993, va dir que no volia ser president "perqu¨¨ no estava disposat a menjar 365 arr¨°s brut cada any ". O porcella. Repetir rutes i men¨²s i cares poble a poble. A l¡¯estil antic, d¡¯aquella vella manera de fer pol¨ªtica.]