Els aut¨¨ntics desafiaments

L'oferta socialista d'una targeta d'identitat local per als immigrants irregulars ¨¦s una iniciativa que, en principi, es pot tenir en consideraci¨®. Crida l'atenci¨® la tardan?a de l'anunci ¨Ca pocs dies de les eleccions municipals¨C i el fet que no es tracta d'una pol¨ªtica general del PSOE. La direcci¨® d'aquest partit el considera coherent amb la seva filosofia, per¨° en rigor consisteix en una proposta per a Madrid formulada pel seu candidat a l'alcaldia de la capital, Antonio Miguel Carmona.

El problema de les iniciatives a?llades ¨¦s que aporten una resposta molt curta per a un problema molt gran, que afecta el conjunt d'Espanya i tota la UE, confrontada en el ve?natge de zones geogr¨¤fiques que es troben molts graons econ¨°mics per sota i castigades per les inestabilitats (l'est del continent, l'Orient Pr¨°xim, bona part d'?frica) de gravetat incomparable amb les que sofreix la UE internament.

La iniciativa socialista per a Madrid s'ha conegut pocs dies despr¨¦s de la negativa de diversos Governs a acceptar el repartiment proposat per Brussel¡¤les de refugiats i immigrants entre els membres de la Uni¨®. El Govern socialista franc¨¨s encap?ala el rebuig, temor¨®s de l'embranzida del discurs antiimmigraci¨® agitat per l'extrema dreta del seu pa¨ªs. El ministre espanyol d'Exteriors tamb¨¦ s'hi oposa, amb l'argument que Brussel¡¤les no ha tingut prou en compte l'elevada taxa d'atur en aquest pa¨ªs.

No pocs europeus ¨Ci no nom¨¦s les seves institucions¨C mantenen una actitud que oscil¡¤la entre l'hostilitat i la tebiesa respecte als estrangers empobrits i els demanadors d'asil. Els intents d'esquivar els sense papers es tradueixen que els Governs dels Vint-i-vuit nom¨¦s han acordat organitzar i pagar una operaci¨® militar de rebuig d'immigrants irregulars, oficialment presentada com de lluita contra les m¨¤fies del tr¨¤fic de persones.

Si no volem saba nova, almenys haur¨ªem de produir-la nosaltres mateixos, els europeus. Per¨° tampoc. Les europees tenen el seu primer fill als 28,7 anys de mitjana, una edat que a Espanya supera els 30, segons dades de l'Eurostat. La taxa de fecunditat a diversos pa?sos, entre els quals hi ha Espanya, no arriba ni a 1,3 fills per dona. Una mica m¨¦s d'un 18% de la poblaci¨® espanyola supera els 65 anys i l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica estima que representar¨¤ la quarta part de tota la poblaci¨® el 2029. La data sembla tan llunyana que pocs pol¨ªtics s'atreveixen a mirar-la de cara, per¨° a la societat li planteja un problema enorme per la demanda creixent de pensions, despeses en salut i situacions de depend¨¨ncia que comporta.

A Espanya es treia import¨¤ncia a aquelles pors quan la immigraci¨® arribava massivament per treballar en la construcci¨® o fer les feines agr¨¤ries desertades pels espanyols, durant el decenni passat. La crisi econ¨°mica ha arrasat aquest escenari i ara la poblaci¨® est¨¤ reculant, en gran part per la tornada d'estrangers. Tot aix¨° planteja cruament la q¨¹esti¨® de qui pagar¨¤ les despeses de societats cada vegada m¨¦s envellides, amb una poblaci¨® juvenil en descens, pol¨ªtiques limitades de suport a la natalitat i una resist¨¨ncia considerable a acceptar proporcions m¨¦s elevades d'immigrants.

No s'ha sentit a parlar a fons de cap d'aquests desafiaments durant la campanya electoral en curs. Est¨¤ b¨¦ pal¡¤liar els problemes dels estrangers sense documents amb una targeta local que els faciliti l'acc¨¦s a serveis socials, per¨° aquesta proposta representa poc m¨¦s que una gota d'aigua en un oce¨¤ de problemes.