Que es preparin les senyores

?Tindrem batllessa, a Barcelona? Quan els resultats de diumenge es conformin en vots en la investidura consistorial, ?ser¨¤ una dona l¡¯elegida? La senyora Ada Colau, que ella seria, no ¨¦s l¡¯¨²nic cap de llista en femen¨ª, tamb¨¦ ho s¨®n les cap?aleres de dues formacions igualment novelles al Cap i Casal. La senyora Mar¨ªa Jos¨¦ Lecha va per la CUP i aix¨ª mateix ¨¦s femenina l¡¯alcaldable d¡¯un altre partit que no esmentar¨¦ perqu¨¨ no estic segura de si els conec (o els reconec). Senyores Colau i Lecha, preparin-se. La misog¨ªnia cavalca i caldr¨¤ de tot.

Les senyores acostumen a ser caps p¨²blics en dues menes d¡¯ocasions, si faig cas de la Hist¨°ria i del que he pogut observar. 1) Quan l¡¯¨¤rea a ocupar no t¨¦ gaire inter¨¨s general per¨° cal que estigui activa per la ra¨® que sigui, les dones hi veuen possibilitats i fins un servei p¨²blic, hi fan el treball i per aix¨° s¨®n m¨¦s o menys conegudes. Exemple: la cr¨ªtica d¡¯art als diaris era com qui diu exclusiva de les cr¨ªtiques fins que, en el ja difunt boom de museus i exposicions, als noranta, la pla?a es va fer forta i els col¡¤legues masculins s¡¯hi van ficar m¨¦s. 2) Quan l¡¯¨¤rea a ocupar ¨¦s important¨ªssima per¨° els homes no en saben m¨¦s o no s¡¯hi volen posar, arriba a la c¨²pula una dona. Exemples: el primer mandat de l¡¯ANC, la presid¨¨ncia d¡¯?mnium.

En cap dels dos casos la conclusi¨® ¨¦s, ni ha de ser, que les senyores ocupen llocs p¨²blics perqu¨¨ s¨®n en pol¨ªtica tan bones o tan dolentes com els senyors. ?s pura estad¨ªstica que manen m¨¦s homes pocs preparats que dones poc preparades. Ni tampoc ¨¦s conclusi¨® que les dones tendeixen a ocupar llocs sense inter¨¨s p¨²blic. Sin¨® que acostumen a tenir entre les seves files dones de nas fi per als afers col¡¤lectius.

Algunes senyores s¡¯ensumen els temes d¡¯inter¨¨s i palpen el dia a dia molt m¨¦s abans i amb m¨¦s intensitat que els homes que manen. I encara que el tema sembli als homes que manen sense inter¨¨s, elles el troben i hi veuen una esquerda, un cam¨ª in¨¨dit, i s¡¯hi fiquen. No pugen en l¡¯escalaf¨® professional per¨° van fent. I si pugen en l¡¯escalaf¨® professional, de vegades, sovint, que la cosa sempre torna, s¡¯obliden una mica de la misog¨ªnia patida i tamb¨¦ van fent. Parlo de quan hi havia treball.

L¡¯opci¨® 2 tamb¨¦ ¨¦s instructiva. Quan un diari s¡¯enfonsa per alguna crisi o perqu¨¨ els seus redactors s¨®n tots a la guerra, una dona en ser¨¤ la directora i deixar¨¤ de ser-ho quan els homes tornin de la guerra o recuperin d¡¯una forma o altra el diari. Quan les aspiracions de l¡¯acci¨® directa sobiranista es posen en marxa i cal reunir i fer treballar plegada tot de gent que s¡¯ha discutit molt abans d¡¯ara i, a sobre, l¡¯objectiu ¨¦s dotar-se de visibilitat i fer-se forts i decisius, una dona en ser¨¤ l¡¯¨²nica c¨²pula visible, la senyora Carme Forcadell, substitu?da per un home en acabar el mandat, ara que estem en l¡¯etapa clau, la del 27-S; un home, per¨° podria haver estat una dona, la m¨¦s votada de tots els candidats, la senyora Liz Castro. Hi ha m¨¦s exemples, for?a.

Estic mosca, la veritat, no ho s¨¦ vost¨¨s. El masclisme creix, les not¨ªcies ho diuen: el mercat laboral ho reflecteix, el tr¨¤fic de carn humana supera el de drogues, puja el masclisme entre els joves, mentre que grans i no tan grans maten les seves dones amb contum¨¤cia i toler¨¤ncia institucional. Creix des de la seva persistent i temible base, la misog¨ªnia: la mare del masclisme. Fa dies que hi dono voltes. Examinant aspectes del camp literari, veus que la misog¨ªnia cultural ¨¦s mare de totes les misog¨ªnies hagudes i per haver. I per aix¨° mateix, pensant-hi m¨¦s, comprens que la misog¨ªnia ¨¦s la matriu del masclisme.

Misog¨ªnia: evitar les dones. Que s¡¯hi est¨¤ molt b¨¦. La camaraderia masculina. Tan bona de veure en el cine d¡¯ahir, d¡¯avui i de sempre, en totes les vessants. Que sempre ¨¦s igual: recon¨¨ixer i honorar la jerarquia, ser feli?os fent-ho. En la vida militar com en la vida civil. L¡¯origen de la m¨¤fia, tamb¨¦. A partir de la misog¨ªnia centen¨¤ria, que s¡¯agreuja de tant en tant, acumulant m¨¦s i m¨¦s capital de visibilitat masculina, el masclisme pot campar.

Moltes hores mis¨°gines, condescendents. I si manes, i v¨¦ns d¡¯on v¨¦ns, veur¨¤s. Civilitzaci¨®, senyores, una vegada m¨¦s.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.