Jacques Audiard, el contundent mestre de la viol¨¨ncia

Viol¨¨ncia, personatges contundents, un estil propi amb la c¨¤mera, gran pot¨¨ncia en el seu cinema. La carrera de Jacques Audiard (Par¨ªs, 1952) s'ha basat en aquests fonaments fins a convertir-se en un dels grans realitzadors europeus. A Espanya el seu treball no va arribar fins a Llegeix-me els llavis (2001). La seva popularitat va cr¨¦ixer amb De tant bategar se m'ha parat el cor (2005) i es va reafirmar amb una obra mestra, Un profeta (2009), Gran Premi del Jurat de l'any que va guanyar la competici¨® francesa La cinta blanca, de Michael Haneke, i va aconseguir arribar als Oscar. De ¨®xido y hueso va perdre curr¨ªculum, i amb Dheepan recupera certa fermesa, per¨° no est¨¤ entre els seus grans treballs.

A Dheepan, que s'ha presentat aquest mat¨ª a concurs, Audiard utilitza la guerra civil a Sri Lanka ¨Con van morir fins a 100.000 persones¨C com a punt de partida per mostrar com tres persones poden convertir-se en fam¨ªlia. El protagonista, guerriller t¨¤mil, fastiguejat de la viol¨¨ncia, decideix emigrar: la manera m¨¦s f¨¤cil ¨¦s amb una fam¨ªlia i se suma al viatge una noia i una nena de nou anys, sense cap parentiu entre elles. A Fran?a acaben com a porters en un dels barris d'extraradi, la banlieue, erosionat per les drogues i la viol¨¨ncia. All¨¤ comencen a cr¨¦ixer emocionalment com a fam¨ªlia, mentre a l'exterior la situaci¨® es radicalitza m¨¦s i m¨¦s. Qui hagi vist The wire sabr¨¤ fins a quins extrems es pot arribar.

Per¨° Audiard ha explicat aquest mat¨ª que estava molt m¨¦s interessat a ¡°explicar una hist¨°ria d'amor des d'un angle diferent¡±. La idea primig¨¨nia ja existia abans d'Un profeta i fa quatre anys que treballa en el projecte: ¡°Vam decidir centrar-nos en la parella¡­ i reconec que m'atreu la idea que en un film franc¨¨s es parli t¨¤mil¡±.

Audiard ha confessat que no sabia gaires coses del conflicte i que per descomptat defuig qualsevol possibilitat de missatge pol¨ªtic: ¡°Com que no volia ficar la pota, vam ser molt precisos amb el c¨¤sting, que aquelles peces encaixessin. En la feina amb No¨¦ Debr¨¦ i Thomas Bidegain, els guionistes, vam canviar molt el primer esborrany. No vol¨ªem fer un documental sobre Sri Lanka, ni un sobre aquells barris ni llan?ar un al¡¤legat pol¨ªtic. ?s una guerra horrible, la gent continua patint, em vaig sentir tan commogut com enfadat quan vaig comen?ar a veure fotografies de les matances. Per¨° la banlieue i el conflicte s¨®n el background, no necessitem com a narradors comen?ar a descriure'ls. En realitat, trobo molt dif¨ªcil descriure les coses en pantalla. Normalment derivo cap a l'abstracte; no s¨¦ si sabr¨¦ canviar en el futur¡±. Tanta elaboraci¨® el va portar fins i tot a la reescriptura durant el rodatge, perqu¨¨ llavors va sentir que havia d'enfocar encara m¨¦s la pel¡¤l¨ªcula ¡°en els personatges¡±.

Es considera el director de la viol¨¨ncia? ¡°?s cert que la gent em pregunta sempre si necessito la viol¨¨ncia per fer cinema. I encara em sorpr¨¨n la pregunta. No s¨¦ respondre. A mi, a Dheepan m'interessava aquella hist¨°ria de fam¨ªlia falsa que s'acaba convertint en una de veritable¡±. Ni tan sols creu que amb el seu cinema estigui retratant Fran?a: ¡°Vam mostrar diferents parts del pa¨ªs, per¨° mai amb ¨¤nim descriptiu, sin¨® a trav¨¦s del punt de vista dels personatges¡±.

Al final de la trobada amb la premsa, el cineasta ha confessat que ha corregut, i molt, per arribar a Canes: ¡°Ha estat un proc¨¦s llarg, de 3 o 4 anys d'escriptura¡­ i al final hem hagut d'acabar r¨¤pid. Com m¨¦s r¨¤pid et mous, menys penses, i aix¨° m'agrada. No et planteges coses, no tens temps per a penediments¡±.