¡°Els gais a Irlanda ja no som monstres, sin¨® fills i ve?ns¡±

?s l'intel¡¤lectual que va rehabilitar el prestigi de James Joyce a Irlanda. Va ser el primer c¨¤rrec electe obertament gai del pa¨ªs, ¨¦s senador independent des de 1987 i es va presentar a president el 2011. Per¨° David Norris, de 71 anys, passar¨¤ a la hist¨°ria com l'home que va aconseguir la descriminalitzaci¨® de l'homosexualitat a Irlanda, despr¨¦s d'emprendre un llarg proc¨¦s judicial que va acabar amb un pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans el 1988. Cinc anys despr¨¦s l'homosexualitat era legal. Rep a casa seva a EL PA?S dos dies abans del refer¨¨ndum pel matrimoni gai. Ell, adverteix, no planeja casar-se. ¡°Despr¨¦s de tants anys empenyent la barca, al final he oblidat pujar-hi¡±, lamenta. ¡°Per¨° seria molt bonic veure-la partir¡±.

Pregunta. Com se sent, despr¨¦s de tants anys de lluita, en veure partir aquella barca?

Resposta. ?s una traject¨°ria notable?per a una vida passar de ser definit com un delinq¨¹ent per la teva sexualitat a poder, si guanya el s¨ª en el refer¨¨ndum, casar-te amb la persona que tri?s. ?s meravell¨®s que els ciutadans irlandesos votin que sigui un ciutad¨¤ com ells.

P. Qu¨¨ ha canviat a Irlanda en tots aquests anys?

R. Als anys 50 i 60 l'Esgl¨¦sia Cat¨°lica tenia un fort comandament sobre la pol¨ªtica. La legislaci¨® s'enviava a l'arquebisbe de Dubl¨ªn perqu¨¨ l'aprov¨¦s. Per¨° hi ha hagut una cascada d'esc¨¤ndols d'abusos sexuals a nens a l'Esgl¨¦sia, en els quals no nom¨¦s van ser els perpetradors, sin¨® que la jerarquia els va protegir deliberadament?i en va facilitar els apetits violents. Un altre canvi ¨¦s que a l'Irlanda en la qual jo vaig cr¨¦ixer hi havia una emissora de r¨¤dio, cap televisi¨® i gaireb¨¦ cap diari estranger. Ara l'explosi¨® dels mitjans ha derrocat els murs d'a?llament. Finalment, quan jo vaig saber que era gai em pensava que era l'¨²nic. A causa del silenci, no hi havia models de conducta. El proc¨¦s judicial en qu¨¨ jo vaig demandar l'Estat d'Irlanda al tribunal suprem i despr¨¦s a l'europeu, per canviar la llei penal per la qual els homes gais podien anar a la pres¨® de 10 anys a perpetu?tat, en aquell proc¨¦s va haver-hi testimonis internacionals de tot el m¨®n. I aix¨° va trencar el silenci. Ara ja no ens veuen com si f¨®ssim monstres depredadors, sin¨® ve?ns, oncles, fills.

P. Quin pes t¨¦ avui l'Esgl¨¦sia a Irlanda?

R. Hi ha capellans molt respectats. Per¨° la gent ja no accepta la paraula de l'Esgl¨¦sia com si fos la llei. I aix¨° no va comen?ar amb l'homosexualitat, sin¨® amb la contracepci¨®. L'Esgl¨¦sia va dir que era pecat per¨° la gent vivia les seves vides normals de casats. Aquesta va ser la primera gran ruptura.

P. Com era lluitar als anys setanta pels drets dels gais a Irlanda?

R. El que em va portar a actuar va ser un sentiment d'injust¨ªcia i indignaci¨®. Despr¨¦s del primer xoc de comprendre que era gai, em vaig adonar que hi havia una generaci¨® abans de mi, empresaris i professionals reeixits, que tenien els seus sopars privats, i que no feien res contra la injust¨ªcia. Per¨° jo no vaig poder suportar la injust¨ªcia. I com va ser? Va ser absolutament meravell¨®s!

P. Vost¨¨ va citar un lluitador per l'emancipaci¨® cat¨°lica irlandesa del segle XIX, Daniel O¡¯Connell, per parlar de la llibertat dels homosexuals.

R. Membres malvats de l'ascend¨¨ncia protestant privilegiada van dir llavors que, si donaven llibertat i dignitat als cat¨°lics, disminuiria el seu propi sentiment de llibertat. ?s el mateix que diu la gent del no ara. Ell va respondre que la dignitat i la llibertat humanes no s¨®n finites. No s¨®n coses que, si les divideixes i les d¨®nes a altres persones, tu te'n quedes menys. De fet, si les d¨®nes a altra gent incrementes enormement el sentiment de dignitat i llibertat per a tothom. I jo crec que aix¨° ¨¦s cert i aplicable a estendre als homosexuals el dret a contreure matrimoni.

P. Com valora aquesta campanya?

R. Ha enriquit la conversa entre els gais i les seves fam¨ªlies i amics. La part del no parla dels drets dels nens, i la comissi¨® del refer¨¨ndum s'ha cansat de dir que aix¨° no t¨¦ res a veure amb el que es vota. Ho fan per confondre la gent. I la gent confosa vota no.

P. Joyce va dir que la religi¨®, la fam¨ªlia i el nacionalisme eren les forces que oprimien la societat irlandesa.

R. Jo s¨®c una persona religiosa. Una de les poques que queden, suposo. La religi¨® estreny, el nacionalisme estreny i les constriccions d'una fam¨ªlia disfuncional, aix¨° era del que Joyce escapava. El Dubl¨ªn de Joyce era una ciutat adormida, paralitzada. Per¨° ara ¨¦s molt viva i totes les grans preguntes estan sobre la taula, perqu¨¨ les debatin els ciutadans. Som una societat m¨¦s oberta i lliure que la de Joyce.

P. Com canviar¨¤ el pa¨ªs si guanya el s¨ª?

R. Ser¨¤ m¨¦s lliure i obert. Els gais joves podran respirar m¨¦s f¨¤cilment. Els partidaris del no diuen que els drets dels homosexuals estan protegits per les provisions d'igualtat a la constituci¨®. Per¨° aquestes provisions ja hi eren quan vaig demandar l'Estat per eliminar la llei que ens criminalitzava. La just¨ªcia va decidir que no hi havia res de desigual a enviar els gais a la pres¨®. Si guanya el s¨ª els gais seran benvinguts a la societat irlandesa com a ciutadans complets i iguals.?