Irlanda desafia el seu passat davant el refer¨¨ndum sobre el matrimoni gai

La clau del moment hist¨°ric apassionant que est¨¤ vivint Irlanda, segons Tiernan Brady, rau en la seva grand¨¤ria. En aquest pa¨ªs de quatre milions i mig d'habitants, explica, els sis graus de separaci¨® que presumptament hi ha entre qualsevol persona del m¨®n es redueixen a nom¨¦s dos. ¡°Tothom coneix alg¨² que coneix alg¨²¡±, explica aquest exalcalde de Bundoran, un poble del nord-oest rural, convertit fa uns mesos en director pol¨ªtic de la campanya pel s¨ª en el refer¨¨ndum sobre la legalitzaci¨® del matrimoni gai que se celebra aquest divendres a Irlanda.

¡°En comunitats petites la humanitat d'una persona s'obre pas r¨¤pidament¡±, prossegueix. ¡°Les persones gais i lesbianes no viuen en una roca fora d¡¯Irlanda esperant entrar. Viuen en cada rac¨® del pa¨ªs. El m¨¦s important ¨¦s recordar a la gent que aix¨° va de persones. Va de gent a la qual coneixen. Alg¨² a la seva fam¨ªlia, al seu carrer, a la seva comunitat. Aquesta ¨¦s una de les raons per les quals tot aqu¨ª s'ha mogut tan r¨¤pidament¡±.

Fins al 1993, a Irlanda, ser homosexual es pagava amb la pres¨®. I aquest divendres, si les enquestes no s'equivoquen, es convertir¨¤ en el primer pa¨ªs del m¨®n que aprova per refer¨¨ndum el matrimoni entre persones del mateix sexe. ¡°Jo era un delinq¨¹ent a la universitat, i ara estic punt de convertir-me en un ciutad¨¤ de ple dret¡±, explica Brady. ¡°Crec que aquest missatge ¨¦s poder¨®s per a la gent que viu en pa?sos on sembla no haver-hi esperan?a. ?s la demostraci¨® que el m¨®n pot canviar-se en una generaci¨®. I sense barallar-se, nom¨¦s parlant a la gent¡±.

El refer¨¨ndum es va convocar perqu¨¨ la llei ho exigeix per a qualsevol modificaci¨® en la Constituci¨®. Per¨° el fet que la decisi¨® s'hagi deixat a les mans de tots els ciutadans, i no d'un grup de pol¨ªtics o jutges, ha convertit els carrers de Dubl¨ªn en l'escenari d'un debat acalorat sobre un tema que fins fa molt poc era tab¨². Ha omplert d'energia pol¨ªtica una societat que, sobretot en la seva capa m¨¦s jove, havia perdut la fe en la pol¨ªtica despr¨¦s del rescat econ¨°mic humiliant al qual va haver de sotmetre's el pa¨ªs el 2010, seguit d'anys d¡¯austeritat dolorosa. ¡°Si guanya el s¨ª hi haur¨¤ tota una generaci¨® de gent que descobreixi que la pol¨ªtica pot funcionar, que pot canviar les coses¡±, resumeix Brady. ¡°Aix¨° tindr¨¤ un efecte profund molt m¨¦s enll¨¤ d'aquesta campanya¡±.

L¡¯Esgl¨¦sia Cat¨°lica segueix tenint un pes enorme en un pa¨ªs on l'avortament ¨¦s il¡¤legal, fins i tot en el cas de violaci¨®, i on el divorci es va legalitzar el 1995 i els anticonceptius nom¨¦s 10 anys abans. Si l'homosexualitat es va despenalitzar fa 21 anys, no va ser per un clam popular, sin¨® perqu¨¨ aix¨ª ho va exigir el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El 85% de la societat irlandesa segueix sent cat¨°lica. Per¨° ja no escolten tant els dictats de conducta d'una Esgl¨¦sia durament colpejada per una successi¨® d¡¯esc¨¤ndols grav¨ªssims d'abusos sexuals a menors encoberts per les jerarquies.

L¡¯Esgl¨¦sia, en general, s'ha oposat a l'equiparaci¨® del matrimoni per a persones del mateix sexe. Per¨° tamb¨¦ molts sacerdots han demanat el vot pel s¨ª. Contactat per EL PA?S, un portaveu de la instituci¨® declina oferir una posici¨® oficial al¡¤legant que l¡¯Esgl¨¦sia no fa campanya en aquest refer¨¨ndum i que es limita a atendre les consultes dels feligresos.

Tots els partits pol¨ªtics i tots els grans diaris han demanat el vot pel s¨ª. El mateix primer ministre, el democristi¨¤ Enda Kenny, va tornar a demanar-lo dimecres, en la vig¨ªlia de la jornada de reflexi¨®.

Al Goliat de la campanya del s¨ª, s'hi enfronten petits Davids com Fernando Rodr¨ªguez, que exhibeix en una vorera, acompanyat d'una amiga, cartells en defensa de la fam¨ªlia tradicional. ¡°Dos homes no poden substituir l'amor d'una mare¡±, es llegeix en uns. Un home s¡¯hi atura i els mira amb cara de menyspreu. ¡°Aix¨° ¨¦s el m¨¦s insultant que he sentit: jo s¨®c pare solter¡±, explica.

Rodr¨ªguez, de 27 anys, mexic¨¤ de pares asturians, resident a Dubl¨ªn des de fa nou anys, ve a repartir pamflets cada tarda, quan surt de la seva feina de becari de m¨¤rqueting. ¡°Tota la informaci¨® est¨¤ de la banda del s¨ª¡±, protesta. ¡°Per¨° si vivim en una democr¨¤cia, hem d'informar de les dues opcions¡±.

El mateix desequilibri de forces denuncia Evana Boyle, advocada, mare de quatre fills, portaveu del col¡¤lectiu recentment creat Les Mares i els Pares Importen. ¡°El debat s'ha silenciat¡±, assegura. ¡°Els mitjans no ens deixen parlar. Ha faltat debat legal i la gent est¨¤ confosa. Crec que guanyar¨¤ el s¨ª perqu¨¨ la gent ha estat enganyada. Creuen que voten pel que senten pels gais, per motius emocionals, per¨° ¨¦s molt m¨¦s. Els homes i les dones s¨®n diferents. Porten coses diferents i els nens tenen dret a aquestes dues influ¨¨ncies en la seva crian?a. ?s sobre els drets dels nens. En la Constituci¨®, el matrimoni est¨¤ connectat amb la fam¨ªlia, perqu¨¨ amb el dret a casar-se hi ha el dret a tenir fills. El Govern diu que es tracta de la igualtat de les persones gais, per¨° no ¨¦s aix¨°. Creiem que es pot ser igual sense canviar el matrimoni. Tenim una de les lleis de parelles de fet m¨¦s robustes del m¨®n¡±.

El centre de Dubl¨ªn ¨¦s un clam pel s¨ª. Grups antiausteritat han canviat el seu missatge anticapitalista per un d'igualtat de drets que criden pels meg¨¤fons. Un cami¨® de Ben & Jerry¡¯s reparteix gelats gratis pel s¨ª. Col¡¤lectius d'artistes joves fan accions voluntarioses pels carrers comercials plens de turistes. El clam de carrer pel s¨ª recorda el dels dies previs al refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia d¡¯Esc¨°cia l'any passat.

En aquella ocasi¨® va guanyar el no. Aqu¨ª les enquestes donen al s¨ª un marge tan ampli que pocs creuen que pugui revertir-se. Per¨° en aquestes illes les enquestes van deixar de creure's el 7 de maig passat passat. I tothom compta amb una disminuci¨® del marge per l'aflorament del vot de l'anomenat no t¨ªmid.

El s¨ª, en canvi, ¨¦s de tot menys t¨ªmid. No est¨¤ perm¨¨s el vot per correu, aix¨ª que joves irlandesos de tot el m¨®n han viatjat aquests dies al seu pa¨ªs per votar. S'han organitzat viatges col¡¤lectius des de Londres i la demanda ha disparat el preu dels vols des de Nova York o Boston. ¡°Si guanya el s¨ª, el missatge ser¨¤ molt enfortidor per a tots els irlandesos¡±, opina Brady. ¡°Cada persona gai i lesbiana que estima el seu pa¨ªs es podr¨¤ aixecar el mat¨ª seg¨¹ent i saber que el seu pa¨ªs tamb¨¦ els estima. ?s una cosa molt important per a la gent que ha crescut sense sentir aix¨°. Direm al m¨®n que som tan amigables com la gent creu que som. Tenim fama d'aix¨°. Seria un missatge fenomenal de compassi¨®, d'humanitat i d'esperan?a m¨¦s enll¨¤ d¡¯Irlanda. El canvi pot succeir. No importa com d¡¯impossible sembli. Pots moure muntanyes i ho pots fer en nom¨¦s una generaci¨®¡±.