Caos o p¨¤tria, un inc¨°mode dilema

Feia fred a la Sala Petita del TNC la nit de l'estrena d'Incerta gl¨°ria. Tamb¨¦ a l'escenari. Per qu¨¨ ?lex Rigola refreda la temperatura dram¨¤tica de la seva adaptaci¨® d'Incerta gl¨°ria? Per qu¨¨ la desfilada de personatges creats per Joan Sales sembla coexistir al front d'Arag¨® sota campanes de cristall? Per qu¨¨ l'episodi dedicat a Trini Milmny irradia una altra calor? Per qu¨¨ costa tant percebre el vincle entre la prestigiada novel¡¤la i el fam¨®s director d'escena?

Costa dilucidar per qu¨¨ ¨¦s aquest el resultat d'un treball que s'intueix ardu, de profund comprom¨ªs personal i conscient de la responsabilitat que s'assumeix davant l'opini¨® p¨²blica i la publicada. ?s possible que en la llarga i complexa metamorfosi de novel¡¤la a text dram¨¤tic, acompanyada per un exhaustiu treball de purga, hi entr¨¦s un element d'¨ªntima disc¨°rdia. De vegades passa que per ajustar la imatge que un s'ha creat de l'obra i l'autor es comen?a a prescindir de tot all¨° que amarga el gust atresorat en una primera lectura. Quan finalment es fa un pas enrere per contemplar el resultat de tot l'esfor? de despullament et pots trobar amb un bell i fred esquelet. Llavors cal cobrir-lo amb recursos d'ofici. Si tens talent i experi¨¨ncia ¨Ccom ¨¦s el cas¨C no costa gaire trobar la manera perqu¨¨ l'ossada es mogui amb gr¨¤cia i segell d'autor.

Una ¡°dansa de la mort¡± que s'amaga amb l'aparici¨® de Trini, la dona que concentra l'horror de la rereguarda. Canvi radical de temperatura, mirada i composici¨®. Sensaci¨® de comoditat, d'haver trobat un personatge amb el qual dialogar despr¨¦s d'alliberar-lo del seu renaixement. L'espai s'explica amb una altra nuesa. A la catifa podria estar brodat el nom de Peter Brook, per¨° dos murs-pantalla emeten un senyal nou, de reedici¨® de l'espai buit. Un acte exclusiu per contemplar la creixent maduresa de Mar Ulldemolins a l'escenari i al v¨ªdeo. Mentre l'actriu fa caure el contingut de les cartes com un rosari, la seva ef¨ªgie filmada ¨Cun pla fix warholi¨¤¨C ¨¦s un impactant paisatge ampliat d'emocions.

Potser Rigola aprecia el desencantament d'aquella figura oblidada en una Barcelona lliurada a l'anarquia ¨Cel trauma motor de l'obra¨C i la seva fascinaci¨® per aquella raresa anomenada Juli Soler¨¤s, la imatge de Cioran a la literatura de Sales; fosc objecte del desig dels seus antagonistes, de l'autor i tots aquells que han quedat atrapats en el seu existencialisme desordenat. Potser tamb¨¦ hagi compr¨¨s amb posterioritat que la gl¨°ria certa despr¨¦s de la incerta ¨¦s un estat de sensatesa que rebutja qualsevol acci¨® que desestabilitzi el pl¨¤cid ordre i el pensament de sal¨®. Potser Rigola se sent inc¨°mode per haver d'orquestrar el dilema entre el caos o la p¨¤tria.