Projecte i desequilibris: la dif¨ªcil equaci¨®

Escric abans de con¨¨ixer els resultats, amb la sensaci¨® que mai a Barcelona no han estat exactament previsibles, que fins i tot en els temps m¨¦s brillants del projecte socialista hi havia aquest punt d¡¯incertesa que donava vida als comicis. Alguna cosa ens diu aix¨° de la configuraci¨® social d¡¯una ciutat recrescuda en successives onades migrat¨°ries, que s¡¯han anat integrant ¨Cacomodant¡ªfins a construir un continu per¨° que potser no hagin arribat a compartir un imaginari. Existeixen moltes barcelones, per¨° b¨¤sicament la ciutat es reparteix entre uns barris ¨Cels ¡°barris¡± per antonom¨¤sia¡ªque busquen pujar esglaons en l¡¯escala de la igualtat i uns altres barris que m¨¦s aviat encalcen un lloc en el m¨®n, que ¨¦s tant com dir que pretenen un encaix estimulant entre la ciutat i l¡¯autoestima. Estem entre la Barcelona de la cohesi¨® social i la Barcelona capital projectada internacionalment. No s¨®n incompatibles, ans al contrari. Per¨° en una campanya electoral toquen ancoratges diferents.

All¨° estrany d¡¯aquesta campanya ¨¦s precisament aix¨°: que per primera vegada s¡¯ha volgut enfrontar una ciutat a l¡¯altra, com si no fossin cares de la mateixa moneda. A una ciutat estable, que vol propostes concretes, solucions i projectes, s¡¯ha oposat una altra ciutat fins ara desconeguda. No aquells barris que han patit la crisi com ning¨² i que esperen tamb¨¦ solucions a problemes angoixants, que esperen futur, sin¨® la ciutat ¡°dels qui no han guanyat mai¡±, segons va dir Ada Colau al m¨ªting de pla?a Catalunya. Mai? Trenta anys de govern progressista, amb una transformaci¨® profund¨ªssima d¡¯uns barris que no tenien gaireb¨¦ res, no compten? Ada Colau no ha ofert en aquesta campanya una proposta global per Barcelona sin¨® una manera diferent de governar la ciutat, de governar amb la gent per¨° no tota la gent: governar amb i per a la gent que pateix i a la qual per primera vegada se li ha inoculat el germen del ressentiment. ?s un llenguatge que ha posat en circulaci¨® Podem, que no descriu amb precisi¨® ni la situaci¨® de Catalunya ¨Cassenyalo per exemple que Mas i oligarquia catalana estan avui enfrontats¡ªni la temperatura de Barcelona. Colau i la CUP s¡¯han contagiat d¡¯aquest simplisme propi d¡¯altres latituds.

Nou Barris no ¨¦s el motor de Barcelona. Nou Barris necessita generositat i est¨ªmul, tot el suport social que la ciutat sigui capa? de proporcionar, per¨° recordem Saskia Sassen: el problema no ¨¦s la desigualtat sin¨® la injust¨ªcia. S¨®n injusticia els desnonaments, per¨° la desigualtat ha crescut perqu¨¨ la crisi no ¨¦s igual per a rics i pobres. No es tracta de comptar futurs llocs de treball com qui fa la subhasta del peix, milers amunt, milers avall, sin¨® de projectar la ciutat dels pr¨°xims anys, les transformacions i el seu lloc en el m¨®n. Escoles bressol i smart city, beques i congressos. Per aix¨° m¡¯ha resultat summament interessant seguir amb detall els programes dels tres candidats centrats ¨CMej¨ªas i Fern¨¢ndez D¨ªaz estaven fora de focus, amb apostes ditir¨¤mbiques¨C, que eren Trias, Collboni i Bosch. Si els superpos¨¦ssim tots tres ens donarien una Barcelona molt completa, sense forats, plena de matisos. Imaginem, per esmentar un tema, la culminaci¨® del per¨ªmetre urb¨¤: Collserola, el Morrot log¨ªstic i el Bes¨°s industrial (aquest riu marca una l¨ªnia de pobresa que es fica terra endins, per¨° aix¨° ens ho hem mirat poc). I, al mig, la diagonal verda de la Sagrera a la Ciutadella, passant per Gl¨°ries. ?s perdre el temps, imaginar aix¨°? Fer-ho realitat?

Per completar aquesta anella ¨Csostenible, estimulant¡ªcal tenir la ciutat en marxa. Per repartir riquesa cal crear riquesa. Per atraure talent cal generar talent. Hi fan falta tots els barris. La ciutat ¨¦s un organisme complex, dif¨ªcil, que tendeix al desequilibri, que cal portar amb les regnes suaus. Cal escoltar la indignaci¨®, per¨° la indignaci¨® tampoc no pot ser el motor de la ciutat. La uni¨® entre la Barcelona social i la Barcelona d¡¯ambici¨® universal, que haurien de ser un equip, nom¨¦s s¡¯ha donat quan el projecte ha estat espectacular. Per aix¨° ¨¦s necessari corregir l¡¯¨¨xit banal dels ¨²ltims anys. Potser la conquesta del futur ¨Ctamb¨¦ politic¡ªsigui aquest projecte necessari, per¨° no es far¨¤ amb una Barcelona que s¡¯identifiqui nom¨¦s amb la bronca de la crisi. Cal recosir la ciutat, per¨° que sigui amb el fil de la col¡¤laboraci¨® i la complicitat.?