El canvi sembla una cosa normal

L¡¯esquerra de deb¨°, la que espanta la meva ¨¤via de les Tres Torres, irromp a la realitat pol¨ªtica i la reacci¨® a la seu electoral de Barcelona en Com¨² sembla la del Bar?a quan guanya la Copa Catalunya. Gala Pin diu des de l¡¯escenari que han fet hist¨°ria i la gent somriu, beu cervesa, aplaudeix, per¨° amb molta calma. Sobretot miren la pantalla gegant amb una concentraci¨® que recorda un experiment de Pavlov. ¡°?s que no s¡¯ho acaben de creure. Guanyar imposa molt¡±, opina Gemma Galdon. ?s el canvi tranquil, com aquell lema del PSC, encara que nom¨¦s sigui per una nit.

El canvi es nota en molts detalls. Per les begudes et demanen la voluntat, el que et plagui, si vols ho pots decidir en assemblea amb els amics. La seu, a la Fabra i Coats, est¨¤ oberta perqu¨¨ vingui qui vulgui. Hi ha moltes mares arrossegant els nens que juguen amb el patinet o la baldufa, o que carreguen el nad¨® penjat al pit, estil ind¨ªgena bolivariana. Tamb¨¦ n¡¯hi ha que han vingut amb el gos. ?s el m¨®n oposat a les nits electorals de CiU a l¡¯Hotel Majestic.

La pantalla gegant emet el recompte de TV3 amb una connexi¨® d¡¯Internet que s¡¯interromp cada dos per tres. La Diana, una noia de S¨°ria que fa cinc anys que viu a Barcelona, em demana si els candidats sortiran a parlar. Diu que est¨¤ molt il¡¤lusionada per¨° no ho exterioritza. ¡°?s veritat, la gent est¨¤ molt tranquil¡¤la¡±. La Diana ha votat per Barcelona en Com¨² perqu¨¨ prioritzen la reivindicaci¨® social per davant de la independ¨¨ncia. No ¨¦s l¡¯¨²nica: el ¡°s¨ª se puede¡± que criden els presents i l¡¯inter¨¨s minut a minut pels resultats a Madrid demostren que a molts el proc¨¦s no els treu la son.

L¡¯organitzaci¨® ha deixat en un rac¨® uns pals de fusta amb un cartell amb la cara de Colau. A les deu de la nit els pals es distribueixen entre els afins que porten samarretes oficials de la plataforma. La Fabra i Coats sembla una desfilada de moda reivindicativa. Samarretes de Podem, de la PAH, contra CiU i alguna musical ¨Cla meva preferida ¨¦s una del disc Autobahn, de Kraftwerk. A la pla?a de Can Fabra sona m¨²sica, l¡¯Al¡¤leluia de H?ndel que acompanya els jocs aqu¨¤tics de la font p¨²blica. A la cerveseria La Terraza, regentada per un matrimoni xin¨¨s, tenen sintonitzada la jornada de Segona Divisi¨®.

La vida a l¡¯exterior transcorre com si res quan es fa p¨²blic l¡¯escrutini final: ¡°Hem guanyat¡± i el previsible ¡°esa, esa, esa, Ada alcaldessa¡±, s¨®n els c¨¤ntics improvisats pels assistents. L¡¯alegria tranquil¡¤la desperta quan Ada Colau apareix davant els fidels invocant David contra Goliat. Al centre de l¡¯antic empori industrial dels Fabra, lluny de la festa, hi ha un solitari tros del mur de Berl¨ªn dibuixat per Ignasi Blanch. La hist¨°ria no s¡¯escriu f¨¤cilment i fins i tot quan succeeix una cosa important de deb¨°, el seu testimoni pot acabar en un pati perdut del barri de Sant Andreu.