Su¨¨cia guanya una Eurovisi¨® sense friquismes

En el moment en qu¨¨ has d'explicar un acudit perd la seva gr¨¤cia. Tal vegada, per aix¨°, Eurovisi¨®?ahir al vespre va haver de tornar a explicar-se com a festival musical i va perdre bona part de la seva gr¨¤cia actual. Per primera vegada en molt de temps, el certamen, que va n¨¦ixer el 1956 amb esperit mel¨°man, es va desprendre del seu friquisme i els personatges estrafolaris i va ser com si a l'acudit li falt¨¦s el riure absurd, aquesta que ni et va ni et ve, per¨° et surt sol.

Tot i que la gala va arrencar amb una Conchita Wurst, aquella dona barbuda de veu angelical que va guanyar l'¨²ltima edici¨® representant ?ustria, volant sobre el p¨²blic com una superhero?na, tot es va desenvolupar sense la cafe?na d'altres anys. ?s cert que en aquest espectacle, m¨¦s televisiu que musical, hi va haver molts focs artificials, il¡¤lustrats per potents jocs de llums en cadascuna de les actuacions, per¨° ni la millor pirot¨¨cnia multim¨¨dia i d'alta definici¨® que es recorda va poder donar prou sorna a aquest acudit musical en qu¨¨ s'ha convertit Eurovisi¨® des que a Espanya ja sabem que som capa?os de guanyar eurocopes i mundials de futbol. Perqu¨¨ des que es va acabar la maledicci¨® a l'esport rei podem guanyar qualsevol campionat menys Eurovisi¨®.

Al festival de la can?¨® europea, encara que s'hi colin Israel, Azerbaidjan i fins i tot en aquesta edici¨® Austr¨¤lia, hi ha un acudit, aix¨° s¨ª, que no falla mai: el de l'angl¨¨s, el franc¨¨s, l'alemany i l'espanyol, tot i que, per ser precisos amb el que va passar ahir, caldria dir el del suec, el rus, l'itali¨¤ i l'espanyol. El suec M?ns Zelmerl?w, que era el gran favorit de les cases d'apostes malgrat que pesa sobre ell l'ombra de plagi a David Guetta en el seu tema Heroes, va guanyar el concurs. Darrere seu hi van quedar la russa Polina Gagarina, vestida com una Marilyn Monroe dels Urals que gaireb¨¦ es posa a plorar despr¨¦s de la seva interpretaci¨®, i els italians Il Volo, jugant a ser uns Il Divo adolescents amb el seu Grande amore. I com diu l'acudit, entre tanta m¨²sica de bon rotllo, l'espanyol. En aquest cas la madrilenya Edurne, que el seu Amenecer no va tenir el reconeixement desitjat i va quedar en un trist lloc 21. No va servir de res?la seva posada en escena atrevida amb el canvi de vestit i el ballar¨ª Giuseppe di Bella en pla troi¨¤, amb el tors nu, aguantant la cantant rossa.

Tots van ser fidels representants de les can?ons emf¨¤tiques que ahir van dominar Eurovisi¨®. I Espanya va fer un mal paper un cop m¨¦s. Can?ons pomposes, molt escumoses, amb accents sobrecarregats, carrinclones i explosives com pinytes infantils comprades en una botiga de tot a un euro. Si s'estirava la corda podien arribar a sortir coses que veritablement feien vergonya aliena, com l'israeli¨¤ Nadav Guedj amb el seu pop indescriptible o la letona Aminata amb els seus crits vacus i estridents.

Sense el carnestoltes d'altres anys, faltant les xanques, les perruques, les disfresses, les poca-soltades i els chikilicuatres, tot quedava redu?t a la m¨²sica i, llavors, Eurovisi¨® havia d'explicar-se com a festival. Almenys, en defensa seva, es van perdre pel cam¨ª de les votacions can?ons interessants i emotives com la de la parella d'Est¨°nia formada per Elina Born i Stig R?sta o la de l'australi¨¤ Guy Sebastian, que amb la seva veu aguda i R&B entusiasta semblava estar a mig cam¨ª entre Pharrell Williams i Bruno Mars. Eren les que m¨¦s gr¨¤cia art¨ªstica tenien dins d'Eurovisi¨®, el festival al qual Espanya hi va acudir un any m¨¦s amb moltes expectatives, per¨° que acabem sent com l'Espanya de futbol d'abans de l'arribada de Xavi, que ahir es va acomiadar de la seva afici¨®. Un acudit sense ¨¨xit.