¡°El futbol ¨¦s una pilota i uns amics¡±

Xavi Hern¨¢ndez (Terrassa, 35 anys), ¨¦s reconegut com el millor jugador espanyol de tots els temps. ?s possible que ho sigui, encara que nom¨¦s sigui perqu¨¨ ning¨² no ha guanyat m¨¦s t¨ªtols que ell. Dissabte es va acomiadar del Camp Nou, en espera del que passi a la final de la Copa del Rei i a les portes de la Champions. Se'n va amb humor: ¡°M'ha faltat un hat-trick¡±, diu. Abans, repassa per EL PA?S el seu llegat en una casa plena de capses embalades, perqu¨¨ est¨¤ de mudan?a.

Pregunta. Disset anys al Bar?a, per qu¨¨ serveixen?

Resposta. Per gaudir com un nen. I per patir. Perqu¨¨ ara em sento molt feli?, estic molt orgull¨®s del que he aconseguit i de com me'n vaig. Per¨° tamb¨¦ les he passat putes, hi ha hagut dies de pena, durs de deb¨°.

P. Qu¨¨ ¨¦s el futbol?

Me'n vaig perqu¨¨ m'ho diu el cap i m'ho avisa el cos. El cor no, el cor ¨¦s del Bar?a i aqu¨ª es queda

R. Una pilota i uns quants amics. I apa!?Un partidet, un rondo, anar-la passant, a la platja o al jard¨ª de casa. Entre rialles. Aix¨° ¨¦s el futbol. Nens passant-se la pilota al pati d'una escola. Aix¨° ¨¦s futbol.

P. I si el teu equip guanya, aix¨° ¨¦s l'h¨°stia, com diria el Luis, no?

R. [Riu]. Luis Aragon¨¦s, quin home! El recordo molt, el trobo molt a faltar.

P. Per qu¨¨ se'n va?

Van Gaal em deia: ¡°Ets ¨¦s millor que Zidane¡±

R. Perqu¨¨ ¨¦s el moment. M'ho diu el cap i m'ho avisa el cos. El cor no, el cor ¨¦s del Bar?a i aqu¨ª es queda.

P. Va amagar a l'escola que jugava al Bar?a. Per qu¨¨?

R. No volia que em miressin diferent. Jo sabia que no canviaria, per¨° em feia por que ells diguessin ¡®mira aquest, ha fitxat per al Bar?a i va de xulo¡¯. No em posava ni el xandall del Bar?a pel carrer per no cridar l'atenci¨®.

P. Quin ¨¦s la primera imatge del vestidor del FC Barcelona?

Per mi va ser una llosa que se m'assenyal¨¦s com l'hereu de Guardiola

R. Assegut, canviant-me, a un costat Figo, a l'altre Guardiola i arribar N¨²?ez i posar-se a parlar amb el Pep. I jo al costat. I ¨¦s clar, m'assabentava de tot, era un marrec i era aqu¨ª, fins i tot em feia vergonya. Es van portar de meravella amb mi els veterans, Pep, Pitu, Luis, Sergi, Figo, Rivaldo, em van tractar molt b¨¦.

P. Dissabte va celebrar la seva vuitena Lliga. La primera la va guanyar l'equip a Vit¨°ria i vost¨¨ era a Albacete.

R. S¨ª, exacte. Aquell any vaig jugar 18 partits, per¨° l'¨²ltima jornada nom¨¦s van anar a Vit¨°ria els convocats, perqu¨¨ Van Gaal ho va decidir. I jo me'n vaig anar amb el B a Albacete i vaig veure el partit all¨¤. Hi ha una samarreta al museu d'?ngel Mur, que ¨¦s al vestidor, feta per Anderson i Rivaldo, que hi posa: ¡°Tots som campions¡± i surten els noms de Ciric, Busquets, Okunowo, Roger i ?scar, que no van viatjar. Per¨° vaig ser a la pla?a Sant Jaume. L'¨²ltima Lliga que s'hi va celebrar. S¨®c tan gran que vaig ser a Sant Jaume!

P. Qu¨¨ seria de vost¨¨ sense Van Gaal?

Cruyff ¨¦s el meu referent futbol¨ªstic i no l'he tingut, aix¨ª que imagina't

R. Em va ensenyar moltes coses. Em deia: ¡°Ets millor que Zidane¡±, i jo li responia: ¡°¡®Home, no es passi, m¨ªster, gr¨¤cies, per¨° no es passi¡±. He tingut molta sort, he tingut grans entrenadors. Vam ser molt injusts amb ell, era un gran t¨¨cnic.

P. Despr¨¦s, cinc anys sense guanyar. Qu¨¨ va passar?

R. Vam perdre ess¨¨ncia. Canviem d'entrenador cada dos per tres, no vam trobar l'estabilitat fins que va arribar Rijkaard. I Ronaldinho. Quan hem guanyat, hem guanyat des de la possessi¨®, des de la pilota, atacant per defensar-nos, amb l'ess¨¨ncia al davant. L'¨²nica soluci¨® que tenim ¨¦s ser nosaltres mateixos. Si no respectem l'estil, no t¨¦ sentit, est¨¤ demostrat. Per¨° de vegades, quan no guany¨¤vem, ho pos¨¤vem tot en dubte i res tenia import¨¤ncia. Aqu¨ª de seguida es busca alg¨² d'un metre vuitanta i molt fort. I no. El que es necessita s¨®n jugadors que entenguin l'ess¨¨ncia, el tercer home, la passada per crear superioritat.

P. Per aix¨° sovint es va sentir assenyalat?

R. S¨ª, quan guany¨¤vem em miraven molt, em feien molt de cas, per¨° quan perd¨ªem, es dubtava de tot i per comen?ar de mi.

P. Sempre ha posat d'exemple Busquets i Pedro. Per qu¨¨?

R. Per la seva humilitat, pel seu sacrifici, perqu¨¨ tenen un talent excepcional i un comprom¨ªs enorme, per¨° no se'ls hi reconeix gaire i em fot. Jo s¨¦ el que costa arribar i ells han arribat, ho han guanyat tot i sempre han estat al servei de l'equip, com Jordi [Alba]. Sempre. Aix¨° tamb¨¦ passa en el cas d'Andr¨¦s i Piqu¨¦, no creguis, per¨° ells, com Leo o jo mateix, hem tingut m¨¦s elogis. Pedro i Sergio s¨®n dos futbolistes enormes. Pedro ¨¦s excepcional: que un davanter al Bar?a, sortit del planter, arribi on ha arribat ell ¨¦s per mirar-lo, aplaudir-lo i dir: ¡°Eh, nanos, apreneu-ne¡±. I Busi? No he vist mai un futbolista m¨¦s intel¡¤ligent al camp.

P. Ha guanyat una Lliga en el descans d'un partit i una al sof¨¤ de casa¡­ estrany, no?

R. S¨ª, vam guanyar-ne una a Bala¨ªdos en el descans, l'any que em vaig lesionar. Per mi va ser un dels anys m¨¦s dif¨ªcils, per¨° em va ensenyar molt. Em vaig trencar els lligaments encreuats del genoll en un entrenament al desembre. Em vaig fer pols el genoll. Em van ensenyar a cuidar-me. Jo no tocava el gimn¨¤s, pensava que tocant la pilota ja estava tot fet. No feia peses, tirava de talent. Aquell any amb l'ajuda de Emili [Ricart] i del doctor Cugat vaig entendre que, o em cuidava, o aix¨° se m'anava en orris massa aviat. L'altra, la que va decidir un gol de Capdevila contra el Madrid, ¨¦rem a casa tots i vaig comen?ar a cridar a dir: ¡°Eh, xavals, aix¨° cal celebrar-ho¡±. I ens en vam anar de festa, tot i que l'endem¨¤ jug¨¤vem al Manzanares.

P. Com l'any del triplet, cap?

R. De moment ¨¦s el millor any de la hist¨°ria. Per tot, per com gaudim, per com guanyem. Aquell any va ser la pura ess¨¨ncia. No s'ha vist mai m¨¦s bon futbol que aquest. Ara ho veig i encara hi penso: ¨¦s impossible jugar millor. Vam guanyar la Champions d'una manera supersolvent. Els anys de Pep s¨®n irrepetibles.

P. El?va patir com a company i potser m¨¦s com a entrenador?

R. No, home, el vaig gaudir! Com a company tamb¨¦ patia ell, no era culpa seva la comparaci¨®. Per a mi va ser una llosa que se m'assenyal¨¦s com el seu hereu. Ell em deia que no en fes cas, per¨° esclar¡­ Va ser una pressi¨® cr¨¦ixer al seu costat, per¨° no per culpa seva. Em va tractar molt b¨¦.

P. ?s veritat que va ser a punt d'anar-se'n del Bar?a abans que ell fos entrenador?

R. Tenia una oferta del Bayern Munic i estava disposat a anar-me'n, ¨¦s veritat. I em va dir: ¡°Xavi, no m'imagino l'equip sense tu, impossible¡±. I vaig respondre: ¡°D'acord, em quedo¡±. Un entrenador impressionant. Potser ¨¦s perqu¨¨ v¨¨iem les coses de la mateixa manera, entenem el joc de manera id¨¨ntica. Aquells anys de Pep es van confabular els astres! I ten¨ªem un equip extraordinari. Per¨° res no va ser casual, vam treballar molt i vam ser molt superiors. Tinc una teoria: el Bar?a ha de ser molt superior al Madrid, si no, no guanyes; ells fan pinya: la premsa, l'esperit de Juanito, el "como no te voy a querer¡­" Nosaltres o estem molt fins, o ad¨¦u. Amb igualtat, ells treuen coses que nosaltres no tenim; aqu¨ª el dinamisme ¨¦s negatiu i all¨ª, positiu.

P. Qu¨¨ hauria donat per treballar amb Johan Cruyff?

R. Uf, m'agradaria molt¨ªssim. ?s el meu referent futbol¨ªstic i no l'he tingut, aix¨ª que imagina't. Johan va canviar la hist¨°ria del joc, ¨¦s indubtable. Almenys al Bar?a.

P. De totes les Lligues, nom¨¦s n'ha guanyat una al Camp Nou.

R. I sense jugar! Em va treure una groga el partit anterior Undiano. I me'n vaig anar al seu vestidor i li vaig dir: ¡°Escolta, que no t'he dit res, que ens juguem la Lliga a casa¡±. ¡°Gestos, m'has fet gestos¡±, em va dir.

P. La pitjor Lliga va ser la de la malaltia de Tito?

R. Aquella i la seg¨¹ent, esclar, l'any de la seva mort. La Lliga de Tito va ser molt dolorosa. Era un superexigent. ¡°Cent punts, hem de fer cent punts¡±, ens deia. Per¨° ser un any molt dur, hi havia un ambient de pena al vestidor constantment. Ho traiem endavant pel nostre nivell futbol¨ªstic i perqu¨¨ Aureli [Altimira] i Jordi [Roure] s'hi van deixar el cor. Ens posaven un missatge de veu, ens deien Tito ha dit aix¨°, ha dit aix¨° altre, Tito ens ha cridat... Va estar superpresente. Jo cada dos per tres parlava amb ell. Un dia em va f¨²mer una bronca! Tenia mol¨¨sties, vaig voler jugar i vaig recaure contra el Milan. I despr¨¦s venia el Bayern i vaig voler jugar i em va cridar: ¡°Com recaiguis no jugues m¨¦s¡±, em va dir. Una bronca! Tenia molt de car¨¤cter, els tenia ben posats.

P. I vost¨¨, que sempre ha estat en l'onze de gala, com ha suportat no ser tan protagonista aquest any?

R. ?s dur, esclar. Per¨° he apr¨¨s d'altres companys que no jugaven, callaven i tiraven del vestidor. Un dels meus exemples sempre ha estat el porter suplent: no jugava mai i ho celebrava com el primer; aix¨ª que he pensat molt en Jorquera, en Pepe Reina, gent que tot i que el jugador ¨¦s egoista treballen com ning¨² i no es queixen. Doncs n'he apr¨¨s molt, d'ells. Mira, a Val¨¨ncia em van canviar faltant 10 minuts i vaig sortir al camp a celebrar el gol de Busi. Em vaig abra?ar a Luis Enrique! M'havia canviat i no estava ni enfadat. He canviat el xip i he fet el que se'm va ensenyar de nen, pensar en l'equip. Volia acabar b¨¦ amb un t¨ªtol i mira. L'altre dia parlava amb Puyi, que no va poder ni jugar ni guanyar. I mira com m'he acomiadat del Camp Nou, incre?ble. S'han ajuntat totes les peces del puzle. Escandal¨®s. No m'hauria imaginat mai un final com a aquest, ¨¦s de pel¡¤l¨ªcula.

P. Per qu¨¨ es va quedar?

R. Vaig sentir bones vibracions, se'm va passar la tristor de perdre la Lliga com la vam perdre, a casa i sense jugar; la del Mundial, que va ser molt dolorosa. I sabia que venia Luis Su¨¢rez; vaig parlar amb Luis Enrique i em va dir: ¡°Pelopo, pensa-t'ho b¨¦¡±. I la sensaci¨® va ser: anir¨¤ b¨¦. En el xat dels col¡¤legues ho vaig dir. ¡°Nois, em quedo un any m¨¦s, que aix¨° pinta b¨¦¡±. Luis s'ha portat de 10 amb mi perqu¨¨ no m'ha enganyat. I aix¨° ¨¦s molt. Honrat i de cara. Li podia tenir rancor per no fer-me jugar gaire, per¨° al contrari, li'n dec una, perqu¨¨ va ser un dels que m¨¦s va fer perqu¨¨ em qued¨¦s. Em vaig il¡¤lusionar. I vaig parlar amb Zubi, que es va portar extraordin¨¤riament b¨¦ amb mi. Brutal. Em sap molt de greu el que ha passat amb ell; aquesta Lliga tamb¨¦ ¨¦s seva. El dia que vaig dir que me n'anava em va acompanyar a casa i va comen?ar a fer-me pensar que potser no havia arribat la meva hora. Encara sort que vaig decidir quedar-me.

P. Recorda el dia que va venir al Bar?a per passar la prova?

R. Clar! El meu pare al cotxe dient-me: ¡°Obre b¨¦ els ulls i apr¨¨n, que aquesta oportunitat no la t¨¦ qualsevol¡±. Ja estava fitxat, per¨° no ho sabia. I aix¨° he fet: aprendre, aprendre i aprendre. A mi m'han ensenyat a jugar i a ser persona en aquest club. B¨¦ i en la fam¨ªlia, esclar. A Bar?a li dec tot. He estat tan feli?. No ho hauria imaginat mai.

P. Coneix alg¨² m¨¦s cul¨¦ que vost¨¨?

R. S¨ª, esclar, la meva mare.