Canvi profund

Les eleccions auton¨°miques i municipals corroboren el comen?ament d'un nou cicle pol¨ªtic a Espanya, caracteritzat per la p¨¨rdua d'hegemonia del PP, que li havia perm¨¨s concentrar el m¨¤xim poder institucional no obtingut mai abans per un partit en democr¨¤cia. Les possibilitats dels populars de sostenir-se als governs de la majoria de les comunitats aut¨°nomes depenen no tant de si mateixos com de la capacitat de pacte que demostrin les forces d'esquerra.

El vot conservador continua sent el m¨¦s fort en general a les autonomies, com a reflex d'una in¨¨rcia que no han trencat les noves formacions, Podem i Ciutadans. Per¨° la devallada en vots del Partit Popular, tot i que no sigui necess¨¤riament irrecuperable de cara a les properes eleccions generals, ¨¦s s¨ªmptoma del canvi profund que s'est¨¤ produint en aquest pa¨ªs i que el partit del Govern central no ha estat capa? de detectar. Amb tot, el PSOE, que t¨¦ m¨¦s opcions d'obtenir poder territorial ¡ªen la mesura en qu¨¨ pacti amb altres formacions¡ª aconsegueix uns resultats que es poden jutjar com a satisfactoris, tot i que els obliguen a continuar treballant en la via de la renovaci¨®, sense donar per descomptada la seva posici¨® com a alternativa al PP en les legislatives de novembre.

Des d'aquest punt de vista, ¨¦s complicat que el bipartidisme continu? sent l'eix que estructura la vida pol¨ªtica espanyola, at¨¨s que Podem i Ciutadans emergeixen amb m¨¦s for?a que la que han mostrat fins ara Esquerra Unida i UPyD, les forces pol¨ªtiques a les quals substitueixen en el sistema espanyol de partits. Seria engany¨®s interpretar el que ha passat com la revoluci¨® que alguns anunciaven, per¨° seria igualment un error treure transcend¨¨ncia al fort missatge de canvi que aquests resultats suposen. Els nous partits ocupen els espais de tercera i quarta for?a pol¨ªtiques, amb capacitat de maniobra de cara a la governabilitat immediata de comunitats i ajuntaments, i sens dubte capa?os de tenir un paper important en les properes generals.

L'impacte d'aquestes forces emergents ¨¦s de particular import¨¤ncia a Catalunya. Els projectes pol¨ªtics independentistes, que semblaven hegem¨°nics, es veuen condicionats per l'embranzida demostrada en les eleccions municipals per la llista encap?alada per Ada Colau ¡ªsobre la base d'un programa social¡ª i per l'avan? de Ciutadans, inequ¨ªvocament contrari al proc¨¦s sobiranista. No menys significatiu ¨¦s el sorpasso del PNB a Bildu a Sant Sebasti¨¤.

Per acabar de definir el canvi en marxa cal esperar al proc¨¦s que es desenvolupar¨¤ en les properes setmanes, decisiu per determinar les quotes de poder territorial de cada for?a. Les dades de l'escrutini celebrat ahir (no completat al tancament d'aquesta edici¨®) apunten una fragmentaci¨® considerable en Parlaments aut¨°noms i als principals Ajuntaments, que obligar¨¤ a negociacions sobre pactes i suports.

Les noves opcions de centre i d'esquerra obren una gran bretxa a les dues ciutats m¨¦s emblem¨¤tiques, Madrid i Barcelona, acabant aix¨ª amb les hegemonies respectives del PP i dels nacionalistes catalans en benefici de les llistes encap?alades per Manuela Carmena i Ada Colau. A Val¨¨ncia es tradueix en l'embranzida de Comprom¨ªs, Ciutadans i Podem.

En definitiva, s'obre un temps en el qual caldr¨¤ tenir en compte altres opinions i escoltar m¨¦s sectors, gestionat per governs en minoria o a trav¨¦s de pactes; una conclusi¨® significativa del sisme pol¨ªtic que va comen?ar a manifestar-se en les eleccions europees de 2014.?