¡®Robin Hood Falciani¡¯, abans Ars¨¨ne Lupin

El jove de vestit gris perla (un punt verd¨®s?), corbata a joc, faccions atractives, cabells negres cap enrere i llargs dits probablement passats per manicura llueix una camisa n¨ªvia com en bona part del reportatge que protagonitza, La llista de Falciani, producci¨® germanocatalana, amb la qual avui s'inaugura la 18a edici¨® del DocsBarcelona, Festival Internacional de Cine Documental.

Herv¨¦ Falciani (Montecarlo, 1972) visita rabent la ciutat on va ser detingut a mitjan 2012 per la Interpol a petici¨® de les autoritats su?sses. Falciani va ser trapella: amb una eleg¨¤ncia nom¨¦s comparable a la d'un dels m¨¦s grans lladres refinats literaris, Ars¨¨ne Lupin, com a extreballador monegasc del banc HSBC va robar les dades de 130.000 comptes bancaris an¨°nims i farcides d'evasi¨® fiscal de ciutadans de 180 pa?sos. Per¨° despr¨¦s va decidir ser Robin Hood i les va filtrar. Swissleaks.

Com en tot gir brusc de personalitat, va haver-hi truc, que el documental d'hora i mitja de Ben Lewis reflecteix sense aprofundir-hi. De rigorosa factura anglosaxona en les fonts (s'entrevisten exministres d¡¯Economia; fiscals de Fran?a, Su?ssa i Espanya; salten dades per tot arreu...) i notable inquietud est¨¨tica (predomini d'edificis de nit retroil¡¤luminats per les oficines mig desertes; sales de molta fusta i llum indirecta; foscor...), el documental explica que Falciani va comen?ar amb 21 anys a treballar al Casino de Montecarlo, fins a ascendir al banc de l'entitat. D'aqu¨ª va passar a l¡¯HSBC on, ironies de la vida, el van fitxar per actualitzar i blindar el sistema inform¨¤tic. Aqu¨ª va descobrir els artificis i serveis opacs que oferien els bancs als seus megaclients. Va copiar dades i, seduint una directiva del banc, van crear una empresa amb la qual oferien la informaci¨® a entitats financeres de mig m¨®n. Ning¨² no comprava res. Fins que alg¨² li va donar la clau: s'equivocava de clients, aix¨° havia de vendre-ho... als estats.

¡°He signat acords per obtenir diners, per¨° aix¨° va ser abans; jo no cobro res per¨° tampoc vull desapar¨¨ixer: aix¨ª controlo la informaci¨® i evito que es perdi¡±, diu a Barcelona Falciani. ¡°No es pot viure sense diners i menys si no tens lleis que et protegeixin¡±, afegeix amb un castell¨¤ roc¨®s que facilita que les seves respostes serpentegin com una anguila i es resumeixin que les seves motivacions inicials s¨®n menys interessants que el que denuncia. ¡°L'important ¨¦s el final, posar les dades sobre la taula¡±, diu.

El documental, estrena a Espanya, va tenirla seva premi¨¨re mundial fa 15 dies a Munic, on Falciani no va assistir perqu¨¨ a Alemanya la petici¨® d'extradici¨® del Govern su¨ªs hauria d'executar-se. Viu a Fran?a per¨°, admet, no t¨¦ casa i la situaci¨® familiar ¨¦s complexa perqu¨¨ ¡°viatjo molt i d'una manera secreta o no segons si en aquell pa¨ªs gaudeixo d'amnistia¡±. Col¡¤labora amb la Comissi¨® Europea, diputats italians i el Govern franc¨¨s. A Espanya, va passar cinc mesos a la pres¨®, de la qual va sortir el desembre del 2012 despr¨¦s de pactar amb la Fiscalia Anticorrupci¨®. Va esquitxar, entre d¡¯altres, Emilio Bot¨ªn i la trama G¨¹rtel, mentre que l¡¯Audi¨¨ncia Nacional va rebutjar-ne l¡¯extradici¨®. ¡°La llei pot anar en contra de la difusi¨® d'informaci¨® que serveix per lluitar contra la corrupci¨® d'aquells mateixos pa?sos¡±, deixa anar com a paradoxa.

Falciani s'ha convertit en un autor d'aforismes: ¡°Tot secret provoca desigualtat¡±. O aquesta amb regust a Isop: ¡°?s una utopia controlar els diners bruts com es fa ara a Europa: ¨¦s com pensar que els llops aprendran a no menjar-se les ovelles¡±. Proposa que la pressi¨® fiscal dels estats sobre els bancs ¡°recaigui menys en els beneficis i m¨¦s sobre les transaccions; ¨¦s m¨¦s efica? i per aix¨° no les volen¡±.

Se¡¯l veu tranquil al sof¨¤. ¡°La millor manera de protegir-me ¨¦s compartint informaci¨® sensible; aix¨° ¨¦s el primer que han de promoure els estats: m¨¦s cobertura als que volen denunciar¡±. Sembla fins i tot feli? i aix¨° que el documental llan?a dades descoratjadores de cada pa¨ªs agraciat a la seva llista: a Fran?a, dels 9.187 afectats, nom¨¦s se n'ha perseguit judicialment a cinc; a Anglaterra, de 3.600, a un... ¡°No es pot fer res sol; ¨¦s una cosa que he apr¨¨s¡±, diu qui s'alegra de l'ascens de Podem: ¡°Col¡¤laboro amb ells i tamb¨¦ amb gent del 15-M: tenim els mateixos objectius¡±. L'important ¨¦s arribar al poder, ni que sigui amb pactes. ¡°La diversitat far¨¤ que sigui m¨¦s dif¨ªcil corrompre alcaldes¡±, argumenta.

Falciani demana m¨¦s temps perqu¨¨ la ciutadania es conscienci? i la banca ¨¨tica perqu¨¨ s¡¯assenti (¡°no ¨¦s el mateix escollir un banc que un altre; comen?a a haver-hi alternatives¡±). I ¨¦s gaireb¨¦ entranyable quan pugna contra el des¨¤nim: ¡°Els bancs no tenen el poder; ¨¦s mentida: si el tinguessin de veritat no ho dirien; nom¨¦s l¡¯ostenten quan tenen pol¨ªtics corruptes al seu costat i aix¨° es pot canviar amb unes eleccions¡±.

En el documental, RobinFalciani t¨¦ fins i tot el seu x¨¨rifde Nottingham, el fiscal general de Su?ssa, que es passa l'hora i mitja lamentant que no pot enxampar l'esmunyed¨ªs fugitiu, a qui acusa de ser ¡°culpable d'espionatge econ¨°mic¡±. Amb herois amb enemics aix¨ª, qui es recorda de Lupin.