El pa¨ªs que matava els gossos amb pesticida

Quan l'espanyola Marta Pedraja va anar amb 21 anys a intentar coronar el Kala Patthar, un cim de m¨¦s de 5.500 metres a l'Him¨¤laia, es va sorprendre per la quantitat de gossos que hi havia pels carrers al Nepal, el quart pa¨ªs asi¨¤tic amb m¨¦s incid¨¨ncia de r¨¤bia. Uns 200 nens mossegats per gossos rabiosos moren cada any per aquest virus, que s'est¨¦n pel sistema nervi¨®s, inflama el cervell i acaba sent letal, sovint de manera fulminant.

¡°El Govern local havia iniciat una campanya per eliminar els gossos de carrer. Col¡¤locaven als carrers esquers enverinats amb estricnina [un pesticida], que els causaven convulsions durant hores fins que morien. De vegades organitzaven batudes. Els agafaven amb unes pinces met¨¤l¡¤liques, els trepitjaven el cap i els injectaven qualsevol subst¨¤ncia t¨°xica, des d'aigua amb sal fins a lleixiu¡±, relata Pedraja, llavors estudiant de Veterin¨¤ria i avui llicenciada. Les autoritats mataven fins a 10.000 gossos l'any. Els cad¨¤vers dels animals, continua, es llan?aven sovint al riu Bagmati, de les aig¨¹es del qual dep¨¨n la poblaci¨® de la vall de Katmand¨².

Era l'any 2010 i Pedraja va decidir tornar-hi per donar un cop de m¨¤. L'estiu del 2012 va tornar a Katmand¨² ¨Camb 35 quilos de medicaments i material sanitari a la maleta¨C per col¡¤laborar amb KAT Centre, una ONG fundada per una brit¨¤nica que treballa per millorar la vida dels 22.500 gossos que viuen als carrers de la capital del Nepal.

¡°All¨¤ no existeix el concepte de gos de companyia, per¨° la cosa est¨¤ canviant. Vam veure un gos amb sarna brutal al qual espantaven a cops de pedra, per¨° el vam tractar, li va sortir p¨¨l i al final se'l va quedar una fam¨ªlia¡±, recorda Pedraja.

KAT Centre, amb Ichangu Street Dogs ¨Cuna altra ONG similar centrada al barri d'Ichangu Narayan¨C, havien comen?at el 2007 a canviar l'enfocament de les autoritats, totalment inefica?. El buit deixat pels gossos enverinats amb m¨¨todes salvatges era ocupat per altres cans arribats dels afores i en contacte amb animals silvestres portadors de la r¨¤bia. La nova alian?a de govern i ONG, amb el suport econ¨°mic de l'organitzaci¨® internacional Protecci¨® Animal Mundial, es va bolcar a vacunar els gossos contra la malaltia, extirpar els ovaris i l'¨²ter de les gosses de carrer per aturar la seva reproducci¨®, tractar-los contra els par¨¤sits intestinals i la sarna i conscienciar la poblaci¨® que els gossos no s¨®n un enemic al qual cal eliminar.

D'aquest viatge, Pedraja va tornar a Madrid ¡°plena de xinxes¡± i amb una giardiosi, una infecci¨® intestinal provocada per un par¨¤sit, per¨° tamb¨¦ amb ganes de continuar cooperant amb el Nepal. ¡°Quan la Marta ens va explicar el projecte, vam decidir oferir tota la nostra ajuda institucional¡±, recorda ?ngel Sainz, vicedeg¨¤ d'Estudiants i Relacions Internacionals de la Facultat de Veterin¨¤ria de la Universitat Complutense de Madrid. L'abril del 2014, van signar un acord amb Ichangu Street Dogs per enviar estudiants al Nepal com a pr¨¤ctiques reconegudes per la universitat.

¡°Els alumnes fan realitat el lema de la professi¨®, Higia pecoris, salus populis [la higiene dels animals ¨¦s la salut del poble, en llat¨ª]", afirma orgull¨®s Sainz. Entre el setembre i el novembre de l'any passat, una dotzena d'estudiants espanyols van viatjar a Katmand¨² i van vacunar m¨¦s de mil gossos de carrer, en van tractar uns 200 i van esterilitzar unes 140 femelles. Els m¨¨todes salvatges estan desapareixent al Nepal, per¨° Protecci¨® Animal Mundial calcula que uns 20 milions de gossos s¨®n assassinats brutalment cada any a tot el planeta.

El treball dels estudiants espanyols es pot veure fins al 29 de maig en una exposici¨® fotogr¨¤fica a la Facultat de Veterin¨¤ria. L'objectiu ¨¦s recaptar diners, mitjan?ant la venda d'imatges, per a Ichangu Street Dogs i per a Metges del M¨®n, una organitzaci¨® que ara lluita per ajudar les v¨ªctimes del sisme del 25 d'abril, que va causar m¨¦s de 8.000 morts al Nepal. ¡°El terratr¨¨mol ha aturat el projecte, ara les prioritats s¨®n unes altres¡±, reconeix el vicedeg¨¤.

"El conveni que hem signat ¨¦s per a quatre anys i la nostra intenci¨® ¨¦s renovar-lo i fins i tot expandir-lo", afirma Pedro Lorenzo, deg¨¤ de la Facultat de Veterin¨¤ria de la Complutense. "L'¨²s d'estricnina est¨¤ rotundament prohibit als pa?sos desenvolupats, ¨¦s una salvatjada. La vacunaci¨® antir¨¤bica massiva i el control de la poblaci¨® mitjan?ant esterilitzaci¨® ¨¦s l'¨²nic m¨¨tode ¨¨ticament acceptable".