Un alcalde pot evitar els desnonaments?

Les dues principals candidates a les alcaldies de Madrid i Barcelona, Manuela Carmena i Ada Colau, inclouen entre les seves prioritats evitar els desnonaments a les seves ciutats, per¨° els rivals pol¨ªtics han mostrat dubtes que puguin fer-ho. Uns basen els seus recels en arguments jur¨ªdics i d¡¯altres, en pur escepticisme. Colau ¨¦s una de les fundadores de la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca, i Carmena ha fet de la fi dels desnonaments una causa durant la seva campanya i en els primers dies despr¨¦s de les eleccions, per la qual cosa les dues es juguen gran part del cr¨¨dit de l¡¯electorat a aconseguir aquest objectiu.

Per¨°, un alcalde pot evitar que hi hagi desnonaments? Una vegada que el jutge dicta l'ordre de desallotjament, no. No obstant aix¨°, experi¨¨ncies desenvolupades en algunes comunitats i municipis demostren que els ajuntaments poden fer moltes coses per evitar el llan?ament [execuci¨® del desnonament] dels seus ve?ns.

Qu¨¨ proposen Carmena i Colau? La candidata d¡¯Ara Madrid s'ha comprom¨¨s a posar, en els seus primers 100 dies de mandat, ¡°tots els mitjans i recursos municipals per a la paralitzaci¨® de desnonaments de primer habitatge¡±. Colau, a Barcelona, s'ha proposat posar fi als desallotjaments per motius econ¨°mics. Les dues candidates admeten, per tant, que ¨¦s impossible impedir tots els desnonaments, per¨° advoquen per mesures que evitin molts dels que es produeixen. En el cas de no aconseguir-ho, plantegen garantir a les fam¨ªlies ¡°una alternativa habitacional¡± (Madrid) o un ¡°reallotjament adequat¡± (Barcelona); ¨¦s a dir, que l¡¯Ajuntament s'impliqui per facilitar un sostre als afectats.

Quins mitjans t¨¦ un Ajuntament contra un desallotjament? El primer que fa falta ¨¦s ¡°voluntat pol¨ªtica¡±. Ho diu Juan Berm¨²dez (IU), l'alcalde de Conil de la Frontera (Cadis, 22.000 habitants), un municipi que mostra l¡¯honor de no haver viscut cap desnonament des que va comen?ar la crisi. De ve?ns en risc de ser desallotjats, n¡¯ha tingut molts, per¨° l'equip municipal s'ha implicat personalment en la mediaci¨® amb les entitats financeres. El llan?ament es deu a un incompliment del contracte entre un particular (l'amo de la casa) i el banc que li va concedir la hipoteca, per la qual cosa el paper del govern local ¨¦s, sobretot, de mediaci¨® entre tots dos. Aquest ¨¦s un dels pilars dels plans contra els desnonaments que han engegat algunes comunitats, com Andalusia i el Pa¨ªs Basc.

El pla de Carmena ¨¦s semblant: ella pret¨¦n intervenir-hi des de l¡¯Ajuntament. Per aconseguir-ho, la candidata d¡¯Ahora Madrid proposa una Oficina de Mediaci¨® Hipotec¨¤ria, el treball de la qual estigui emparat, sobretot, en dos convenis: un entre l¡¯Ajuntament i els jutges, perqu¨¨ aquests avisin dels casos d'impagament d'hipoteca amb el risc de desnonament, i un altre entre el govern local i els bancs, per buscar solucions abans que l'entitat demani el desallotjament.

Qu¨¨ ofereix l¡¯Administraci¨® al banc? La negociaci¨® sol centrar-se en tres opcions, en funci¨® de les circumst¨¤ncies de la fam¨ªlia: conv¨¨ncer el banc perqu¨¨ concedeixi la daci¨® en pagament (la fam¨ªlia retorna la casa i amb aix¨° cancel¡¤la el deute), pactar el refinan?ament de la hipoteca o aconseguir que la fam¨ªlia es quedi a l'habitatge ja embargat pagant un lloguer barat. ¡°Aix¨ª hem aconseguit parar 6.000 desnonaments¡±, assegura Elena Cort¨¦s, la consellera andalusa d¡¯Habitatge que va engegar aquest programa en 2012. El Govern basc xifra en un 60% el percentatge de llan?aments evitats a trav¨¦s d'aquella negociaci¨®.

Es pot negociar amb els jutges en ¨²ltima inst¨¤ncia? El pla de la candidata Carmena ¨Cque ¨¦s jutgessa¨C inclou la col¡¤laboraci¨® dels seus col¡¤legues de professi¨® perqu¨¨ comuniquin a l¡¯Ajuntament els casos de fam¨ªlies en risc de ser desnonades. En alguns casos, un Govern regional o un Ajuntament han arribat a intervenir entre l'afectat i el jutge perqu¨¨ posposi el llan?ament fins que la fam¨ªlia pugui ser reallotjada en un habitatge social. Aix¨ª ho va dictar una jutgessa de Sevilla en el cas de la corrala Utopia, un edifici buit propietat d'un banc que va ser ocupat durant dos anys per dotzenes de fam¨ªlies. Altres jutges han dictat ordres semblants per emparar fam¨ªlies en risc d'exclusi¨®.