¡°Sabia que patia assetjament, ho vaig denunciar, per¨° la meva filla ¨¦s morta¡±

Vanesa treballa de nit netejant i acaba el torn a les sis. Cada mat¨ª, en arribar a casa, espera una estona abans de ficar-se al llit per veure com es lleven els seus dos fills.

Ho va fer cada mat¨ª menys el de divendres passat. ¡°Aquell dia em vaig dormir, aquell dia em vaig dormir¡±, diu plorant la dona, asseguda amb el seu marit. La seva filla Arancha, de 16 anys, es va su?cidar amb prou feines una hora despr¨¦s. La fam¨ªlia havia denunciat el 29 d'abril a la comissaria un cas d'assetjament escolar al centre en qu¨¨ l'adolescent feia 3r d¡¯ESO, l'institut Ciudad de Ja¨¦n, al sud de Madrid.

El centre els va avisar de l'assetjament, la noia no els havia explicat mai res. I ells van presentar la den¨²ncia a la comissaria, com fixa el protocol. Un altre adolescent, company de la noia a les classes de refor? de la tarda ¨Cl¡¯Arancha tenia un retard maduratiu¨C, estava sota vigil¨¤ncia a l'institut. Els pares d'ella es pensaven que tot estava ja controlat. Segons les primeres dades de la investigaci¨®, la noia es va tirar per les escales del seu bloc.

El dia abans de la seva mort, segons el relat de la Vanesa i en Mohammed (el pare de l¡¯Arancha), la noia estava tranquil¡¤la. A l'institut asseguren que aquell dia una altra companya li va tirar aigua a l'hora de l¡¯esbarjo i que a la tarda va parlar amb el seu presumpte assetjador en sortir del centre. Als pares no els va dir res. L¡¯Arancha es va ficar al llit a les deu del vespre i es va despertar a les set del mat¨ª. Com sempre. Un quart d'hora despr¨¦s, va avisar el seu germ¨¤, van prendre un vas de llet amb Cola Cao, va preparar la seva motxilla, va fer els dos llits. Anava amb el xandall perqu¨¨ aquell dia tenia gimn¨¤stica. ¡°Ad¨¦u, pare¡±. ¡°Ad¨¦u, filla meva¡±. Va sortir per la porta. Segons la policia, havia enviat a les amigues un missatge de m¨°bil: ¡°Estic cansada de viure¡±.

¡°Vaig sentir un cop al portal. M¨¦s o menys a les 8.05 va cridar una ve?na: ¡°Baixa, baixa!¡±. Vaig veure la meva filla, la motxilla s'havia quedat a la primera planta¡±, explica en Mohammed. L'ambul¨¤ncia es va endur la menor. ¡°Vaig pujar a casa, vaig despertar la meva dona. El nen estava plorant a dalt¡±, prossegueix l'home.

¡°Vane, la nena, la nena!¡±, li va dir. Ella va pensar que l'havia atropellada un cotxe. Es va posar la jaqueta del xandall damunt del pijama. Se¡¯n van anar a l'Hospital Doce de Octubre. Continua la mare: ¡°Va sortir en una llitera i me la van ficar a la UVI. No em deixaven entrar. Els metges em van donar la not¨ªcia d'una manera molt bruta. Em van dir que va ser una parada card¨ªaca i que no va resistir¡±.

Des d'aquell mat¨ª, Vanesa no ha pogut tornar a trepitjar casa seva. Est¨¤ atrinxerada a la de l'¨¤via, la Magdalena. Han retirat les fotografies de l¡¯Arancha de la sala d¡¯estar i amb prou feines encenen el televisor. Als voltants de la casa seva hi ha televisions gravant les escales per on va caure la noia. Els truquen al porter autom¨¤tic. ¡°Van venir fins i tot el tanatori, haurien de tenir respecte¡±, es lamenta Vanesa. No ha parlat ni amb l'institut ni amb les amigues de la seva filla. Accedeix a una entrevista amb EL PA?S amb dues condicions: es nega a referir-se al noi que presumptament va assetjar la seva filla i que abans era el seu amic. Li han recomanat de no fer-ho. D¨®na perm¨ªs perqu¨¨ es posi el nom de l¡¯Arancha, per¨° la segona condici¨® ¨¦s que no se¡¯n reprodueixi la foto.

¡°No em va explicar res¡±

A l'adolescent li encantava la m¨²sica, escoltava reggaeton. Anava a tot arreu amb els cascos posats i el m¨°bil. Comen?ava a anar a les discoteques amb les amigues. ¡°Parlava amb ella de moltes coses per¨° de l'assetjament no me n'havia explicat res¡±, diu la seva mare. Aquella mateixa setmana s'havia provat el vestit vermell de tirants que pensava portar al casament del seu oncle, que es casa d¡¯aqu¨ª dos mesos. Es va fer una foto somrient amb el vestit, la mitja cabellera i les ulleres. ¡°Estava molt contenta, s'anava a fer un recollit, a posar-se molt guapa. I mira de quina manera m¨¦s horrible...¡±.

L'institut va alertar els pares de l'assetjament el 27 d'abril. Van convocar la Vanesa a una reuni¨® amb l'orientadora, la cap d'estudis i la noia. Li van recomanar que denunci¨¦s. Van anar a la comissaria el dia 29 i en la den¨²ncia van recollir aquest missatge del noi: ¡°M¡¯has de donar 50 euros o et pegar¨¦ amb les meves cosines¡±. En l'ampliaci¨® del 18 de maig s'al¡¤ludeix a altres assetjadors. ¡°Jo me¡¯n vaig assabentar aquell dia a la comissaria¡±, assegura la Vanesa, que explica que la seva filla li va dir que tot havia parat. ¡°Arancha, t'han tornat a molestar?¡± ¡°No, mare¡±.

¡°Sabia que patia assetjament, el vaig denunciar, per¨° la meva filla ara ¨¦s morta¡±. La noia era una persona responsable que no es ficava amb ning¨². Era la gran dels seus cosins i es cuidava de tots. Diu l'¨¤via que de gran volia treballar en un jard¨ª d'inf¨¤ncia. Feia 17 anys al setembre. El seu germ¨¤, d'11, est¨¤ a l¡¯escola mentre es produeix l'entrevista. T¨¦ la mare molt preocupada: ¡°No veig que plori, est¨¤ molt sencer¡±. La Vanesa est¨¤ de baixa des de divendres. En Mohammed fa temps que est¨¤ a l¡¯atur.

L¡¯Arancha tenia una petita discapacitat motriu i un retard maduratiu que se li notava en parlar. ¡°En conversar amb ella veies que era m¨¦s infantil¡±, explica la seva mare. Havia repetit 3r d¡¯ESO. ¡°Hi posava tot el seu esfor?, se¡¯n sortia com podia¡±, relata plorant. Dilluns tenia una cita amb el centre per parlar del futur de la filla. ¡°Has d'anar a l'institut perqu¨¨ t'expliquin qu¨¨ far¨¦ l'any que ve¡±, li va demanar l¡¯Arancha. Divendres va caure per les escales mentre la Vanesa dormia.