Tots contra Colau

Xavier Trias no es va equivocar la nit de diumenge quan va recon¨¨ixer la vict¨°ria d¡¯Ada Colau i la va felicitar en la seva condici¨® de futura alcaldessa de Barcelona. Tampoc es va equivocar amb la seva frase, aparentment deferent envers Artur Mas, per¨° de fet enverinada: ¡°Em sap greu per tu, president¡±. Xavier Trias no es va equivocar en res la nit electoral. L¡¯actual alcalde ¨¦s un senyor de Barcelona i va reaccionar com un senyor de Barcelona.

No ¨¦s va equivocar en la reacci¨®, perqu¨¨ ¨¦s part de la cultura pol¨ªtica i electoral de Converg¨¨ncia que la llista m¨¦s votada sigui la que formi govern. Aix¨° ve de molt lluny, exactament de la primera investidura de Jordi Pujol el 1980, quan hi havia una clara, per¨° nom¨¦s virtual, majoria alternativa d¡¯esquerres al voltant de Joan Revent¨®s.

S¡¯ha atribu?t el decantament del 1980 a l¡¯afany de poder d¡¯un i d¡¯altre: Pujol no podia dormir els dies previs pensant que no seria president i Revent¨®s tampoc podia dormir pensant que ho seria, segons el verb ¨¤cid del president Tarradellas. No ¨¦s una explicaci¨® suficient: l¡¯acci¨® de les forces vives catalanes, comen?ant per Foment del Treball Nacional, va tenir un paper fonamental en les campanyes de CiU i d¡¯ERC de cara a barrar el pas a un govern d¡¯esquerres presidit per Revent¨®s. A sant de qu¨¨ haur¨ªem perm¨¨s que els 14 diputats de l¡¯ERC d¡¯Heribert Barrera, despr¨¦s d¡¯haver-los finan?at la campanya, votessin Revent¨®s en lloc de Pujol?

Trias ha seguit fidelment, i va defensar fins i tot durant la campanya, una l¨ªnia que convenia a CiU i que li va ser ¨²til fins i tot per enfrontar el tripartit de Maragall i, sobretot, el de Montilla, que va ser president sense encap?alar la llista m¨¦s votada. En el seu cas, a m¨¦s, comptava amb la carta que havia jugat Artur Mas i que ell havia acceptat, d¡¯una mena d¡¯efecte plebiscitari a l¡¯hora d¡¯escollir l¡¯alcalde de la capital del futur Estat independent a obtenir en 18 mesos a partir del 27 de setembre, quan es facin les eleccions te¨°ricament definitives.

Aqu¨ª el seu encert de recon¨¨ixer l¡¯¨¨xit de la Colau enlla?a directament amb el seu encert a l¡¯hora de valorar el significat pol¨ªtic de les eleccions: l¡¯assaig general de plebiscit s¡¯ha perdut; els barcelonins han preferit una persona m¨¦s preocupada pels desnonaments i els sense sostre que no pas per l¡¯emancipaci¨® nacional de la p¨¤tria catalana oprimida. Ja ens hem acostumat que tothom digui una cosa i la contr¨¤ria i a continuaci¨® es quedi tan ample, per¨° cal recordar que el president Mas va declarar imprescindible per al proc¨¦s l¡¯alcaldia barcelonina el divendres abans de les eleccions, no tres mesos abans, i se¡¯n va desdir el mat¨ª mateix de diumenge, davant de l¡¯urna, quan va declarar que a fi de comptes nom¨¦s eren unes eleccions locals.

Tot aix¨° Trias ho sap i ho t¨¦ en compte la nit electoral, quan fa les declaracions coherents que despr¨¦s els m¨¦s entusiastes del proc¨¦s li retreuen. Sap que la clatellada per a Mas ¨¦s formidable: l¡¯independentisme s¡¯ha consolidat, fins i tot ha crescut; per¨° el proc¨¦s va pengim-penjam i la seva direcci¨® ¨¦s cada cop m¨¦s incre?ble i desballestada, fins al punt que la mateixa nit electoral ja es posava en dubte, des de les mateixes rengleres dels processistes, que la data del 27-S fos la m¨¦s adequada.

Ara mateix, tot i les reafirmacions d¡¯Artur Mas, encara queda un marge per a la incertesa i la desconfian?a, sobretot entre CiU i Esquerra. Per posar un cas, si CiU perd¨¦s la Diputaci¨® de Barcelona perqu¨¨ Esquerra no es port¨¦s prou b¨¦, la data seria sotmesa a revisi¨®. Hi ha un argument poder¨®s per fer-ho, sobretot si de tot plegat se¡¯n vol fer, com a m¨ªnim, cinc c¨¨ntims de calaix: a la vista de la crisi del PP, de la seva p¨¨rdua de poder a tot Espanya, amb l¡¯ascens sobretot de Podem i la relativa manca d¡¯impuls de Ciutadans, sembla evident que tot ser¨¤ m¨¦s endre?at i f¨¤cil si es va a les eleccions catalanes amb el mapa hisp¨¤nic ja ben definit i estabilitzat.

El segon encert de Trias va ser, doncs, analitzar en calent el resultat de les eleccions i dir-li al president Mas que havia perdut, una manera elegant de retornar-li el favor d¡¯haver convertit la seva campanya barcelonina en l¡¯assaig general del plebiscit: a Trias no li haguessin faltat 15.000 vots si la seva papereta no s¡¯hagu¨¦s identificat amb un vot en favor d¡¯Artur Mas i del seu full de ruta per la independ¨¨ncia. Ell sol hauria guanyat. Aix¨° a Trias li ha de fer mal i molt, perqu¨¨ els seus no li han donat l¡¯oportunitat de convertir-se amb un mandat m¨¦s en el gran alcalde que ja comen?ava a apuntar.

Els errors, doncs, o s¨®n dels altres o quan s¨®n tamb¨¦ seus, de Trias i dels seus amics, han vingut m¨¦s tard, quan ha comen?at la gresca, ¨¦s a dir, les maniobres i les f¨®rmules imaginatives, aix¨° que alguns, Pilar Rahola per exemple, identifica ni m¨¦s ni menys que amb la pol¨ªtica. S¨®n errors de pes, dels que es paguen, i cars. No hi ha pitjor conseller que la desesperaci¨® o l¡¯atabalament. Trias nom¨¦s pot ser alcalde en una alian?a doblement contra natura, tant en l¡¯eix nacional com en l¡¯eix social: a sant de qu¨¨ el PP hauria de donar suport a un govern de centreesquerra amb ERC i PSC, per apuntalar un alcalde independentista? Si la f¨®rmula tingu¨¦s ¨¨xit, s¡¯hauria servit en safata la seg¨¹ent campanya electoral de Podem a Catalunya i a Espanya, perqu¨¨ demostraria fins on poden arribar la casta i l¡¯establishment quan es tracta de barrar el pas a la democr¨¤cia.

Certament, sembla que siguem en plena cursa de sacs. Guanya el que menys trompades es fum, no el que m¨¦s corre. Tamb¨¦ Ada Colau ha fet la seva contribuci¨® a la nit i a la setmana dels errors, per¨° en el seu cas sembla un problema sobretot de car¨¤cter. Parlar sempre ha estat m¨¦s f¨¤cil que callar i qui t¨¦ boca s¡¯equivoca, sobretot si l¡¯obre a tothora i massa. Encara no t¨¦ el blat al sac ni ben lligat, i l¡¯alcaldable de Barcelona en Com¨² ja ha desplegat una mena de programa dr¨¤stic, m¨¦s que programa m¨¤xim, que ha posat els p¨¨ls de punta a molts barcelonins, com si volgu¨¦s donar la ra¨® als descerebrats que voldrien presentar-la com si fos Esperanza Aguirre o Garc¨ªa Albiol.

Si el dest¨ª ¨¦s el car¨¤cter, com ens ensenya la m¨¦s antiga filosofia, ja podem comen?ar a intuir el que ens espera amb la senyora Colau com a alcalde. La feinada que t¨¦ davant seu ¨¦s colossal, fins al punt que la posar¨¤ a prova personalment en tots els conceptes. La negociaci¨® i, per tant, el di¨¤leg i el pactisme li seran imprescindibles per fer qualsevol cosa, fins i tot dins del conglomerat pol¨ªtic i ideol¨°gic que ser¨¤ el seu grup municipal. Barrar-li el pas com s¡¯est¨¤ intentant fer a la desesperada ¨¦s la millor manera de facilitar-li els disbarats, i posar-la davant de les seves responsabilitats i contradiccions, en canvi, el millor servei que es pot fer als ciutadans i tamb¨¦ al govern de la ciutat. Deixem que Colau governi i felicitem-nos de tenir una democr¨¤cia que funciona.