Quotes equilibrades

Per primera vegada en la seva hist¨°ria, la Comissi¨® Europea ha habilitat el mecanisme d'emerg¨¨ncia previst en l'article 78.3 del Tractat de la UE per afrontar la greu situaci¨® que viuen els pa?sos de la frontera sud amb l'arribada massiva d'immigrants i refugiats que fugen dels conflictes del Pr¨°xim Orient. Aquest mecanisme permet adoptar decisions per majoria quan es d¨®na una situaci¨® d'emerg¨¨ncia a les fronteres exteriors i eludir d'aquesta manera el requisit de la unanimitat, que sovint impedeix abordar els problemes quan, com passa en aquest cas, hi ha diferents visions o interessos en conflicte. Fer ¨²s d'aquesta situaci¨® excepcional d¨®na un primer missatge positiu: el fet que existeixi la ferma determinaci¨® d'abordar un problema que s'estava desbordant perillosament.

El pla elaborat per la Comissi¨®, que haur¨¤ de ser votat en la cimera de caps d'Estat i de Govern del juny, preveu repartir 40.000 refugiats sirians i eritreus que han arribat a It¨¤lia i Gr¨¨cia des del 15 d'abril. La xifra ¨¦s modesta; no representa ni el 40% de la quantitat estimada d'immigrants ja instal¡¤lats al sud d'Europa susceptibles d'acollir-se a l'estatut de refugiat. Per¨°, com va dir el comissari d'Immigraci¨®, una quantitat m¨¦s alta hauria provocat rebuig, i una de m¨¦s baixa no hauria suposat cap alleujament per als pa?sos que pateixen l'allau. A aquests 40.000 cal afegir-hi 20.000 refugiats m¨¦s reconeguts com a tals per les Nacions Unides que encara estan en tercers pa?sos. Els membres de la UE ¨Camb excepci¨® del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, que tenen acords especials que afecten aquesta mat¨¨ria¨C hauran d'acollir solid¨¤riament, per¨° obligat¨°riament, una part al¨ªquota d'aquests refugiats. I aqu¨ª ¨¦s on apareixen els problemes.

No hi ha res a objectar al procediment de repartiment solidari, per¨° s¨ª als criteris que la Comissi¨® ha decidit aplicar, sense atendre els suggeriments que ha rebut de pa?sos com Espanya i Fran?a. Evidentment, no es tracta de rebutjar les quotes. S¨®n necess¨¤ries i han de ser assumides per tothom. I, en principi, tampoc els criteris de distribuci¨® aplicats: PIB, poblaci¨®, taxa de desocupaci¨® i esfor?os previs en l'acolliment de refugiats. El que s¨ª que ¨¦s discutible ¨¦s la ponderaci¨® de cadascun d'aquests criteris.

En concret, el PIB compta un 40% i la poblaci¨® un 40% m¨¦s, mentre que la desocupaci¨® pesa nom¨¦s un 10% i els esfor?os previs un 10% m¨¦s. Aix¨° vol dir que Espanya, per PIB i poblaci¨®, se situa a la franja alta del repartiment, i gaireb¨¦ no hi incideix, en canvi, el fet que tingui m¨¦s d'un 23% d'atur ni que, tot i que en el passat gaireb¨¦ no hagi acceptat refugiats, s¨ª que ha rebut grans contingents d'immigraci¨® econ¨°mica. En virtut d'aquestes quotes, Espanya es converteix en el tercer pa¨ªs receptor: 4.288 refugiats (el 10,7% del total) de la primera remesa i 1.549 m¨¦s del contingent de 20.000 que estan en tercers pa?sos. La xifra ¨¦s notable, tot i que no ¨¦s desorbitada; el problema ¨¦s que estableixi les bases de futurs repartiments.

La negativa a revisar el sistema no ¨¦s interpretable com un senyal de fermesa ¨Csempe positiva i necess¨¤ria en la dial¨¨ctica comunit¨¤ria¨C, sin¨® d'intransig¨¨ncia i falta de sensibilitat cap a una realitat que, si no es gestiona b¨¦, pot generar rebuig i alimentar pulsions xen¨°fobes. La UE disposa de 240 milions d'euros per al primer repartiment i de 50 per al segon. Els 6.000 euros que la UE concedeix per cada refugiat s¨®n del tot insuficients. Donada la magnitud del problema i la prec¨¤ria situaci¨® dels pa?sos m¨¦s colpejats per la crisi, s'hauria d'augmentar la quantitat de les partides i revisar els criteris de ponderaci¨® en el repartiment.