AC/DC destil¡¤la energia pura a Montju?c

Un nombr¨®s ex¨¨rcit de samarretes negres va inundar divendres a la nit la muntanya de Montju?c. Als voltants de l'estadi ol¨ªmpic el color negre era encara m¨¦s intens, esquitxat aqu¨ª i all¨¤ per simp¨¤tiques banyes vermelles lluminoses. Una vegada a dins, el Llu¨ªs Companys oferia una d'aquelles entrades d'aut¨¨ntic luxe, ple a vessar d'un p¨²blic que rondava els cinquanta; realment la mitjana d'edat era for?a m¨¦s alta que en qualsevol altre concert dur a l'¨²s. I molts assistents hi van anar amb els fills, de manera que la festa tenia un to gaireb¨¦ familiar. AC/DC ja ha aconseguit ser un producte intergeneracional capa? d'unir pares i fills amb una mateixa pulsaci¨® r¨ªtmica, vital.

Quan passaven dos minuts de les deu, sens dubte puntualitat australiana, es van apagar els llums; nom¨¦s les banyes vermelles espurnejants trencaven la foscor. Un gran udol, procedent de prop de les 60.000 goles que omplien el recinte, va trencar el silenci i una nau espacial va apar¨¨ixer a les immenses pantalles de v¨ªdeo: van comen?ar els focs artificials al crit d¡¯AC/DC. Un tallant riff de guitarra d¡¯Angus Young va trencar la m¨¤gia videogr¨¤fica i milers de bra?os es van al?ar per competir amb els llumets de milers de tel¨¨fons m¨°bils que immortalitzaven el moment.

A partir d'aqu¨ª ja tot va ser deliri. L'estadi va entrar en un moviment compulsiu que nom¨¦s va baixar d'intensitat en els escassos silencis entre tema i tema. Angus Young, amb l¡¯etern uniforme de col¡¤legial, aquest cop amb un vermell incendiari, va fer el pas de l'oca en el segon solo davant la immensa torre d'altaveus Marshall que hi havia a l'escenari. La veu gutural de Brian Johnson ho inflamava tot sobre un ritme aclaparador. La pista de l'ol¨ªmpic es movia a l'un¨ªson i les banyes vermelles espurnejaven, una imatge per al record.

Despr¨¦s de cinc anys AC/DC ha tornat disposat a demostrar que la pot¨¨ncia implacable continua tenint la mateixa vig¨¨ncia de fa d¨¨cades enrere

Ja en el tercer tema, quan Young es va posar per primera vegada els dits al front per insinuar les banyes, una cosa havia quedat clara: despr¨¦s de cinc anys AC/DC no havia tornat a la carretera per res, havia tornat disposat a demostrar que la pot¨¨ncia implacable de la proposta continua tenint la mateixa vig¨¨ncia avui que d¨¨cades enrere. Pur rock & roll basat en la desc¨¤rrega energ¨¨tica continuada, sense descansos ni concessions. Les desc¨¤rregues d¡¯adrenalina es van anar succeint. Un escenari enorme que canviava del verd roent al lila, coronat per l'anagrama de la banda i les banyes eternes, va ser el marc de m¨¦s de dues hores de pot¨¨ncia sonora. Als dos costats, dues pantalles gegants de gran resoluci¨® oferien primers plans enormes en una realitzaci¨® una mica nerviosa per¨° efectiva. I encara dues pantalles m¨¦s, una mica m¨¦s petites, compensaven la falta de visi¨® dels qui es mantenien als laterals.

Un trio potent va mantenir un ritme constant i eixordador per¨°, en realitat, tot el pes dels actuals AC/DC va recaure en el duo Young-Johnson, que es va repartir constantment la primera l¨ªnia de l'escenari. Johnson, a punt d¡¯esgargamellar-se, va aconseguir transmetre una tensi¨® davant la qual va resultar impossible no implicar-s¡¯hi, i m¨¦s a mesura que apareixien els temes m¨¦s cl¨¤ssics de la banda corejats per tot l'estadi a plens pulmons. Young va mostrar una vegada rere l¡¯altra el seu poder amb la guitarra, que ¨¦s molt; de la Gibson SG en saltaven espurnes, mentre que ell no deixava de moure's d'un extrem a l'altre de l'escenari.

AC/DC va deixar clar en aquesta ocasi¨® que, despr¨¦s de m¨¦s de trenta-cinc anys, encara hi ha banda per a estona.