La poderosa atracci¨® del planeta futbol

Pepe Samitier (1902-1972) va ser un migcampista ¨²nic. Feia xilenes, escorpins i es llan?ava a zigzaguejar bicicletes quan encara ni existien paraules que definissin aquests trucs. Jugador t¨¨cnic (li deien L'home llagosta), per¨° tamb¨¦ de cama forta, era conegut no nom¨¦s per haver militat al Reial Madrid i al Bar?a, sin¨® pel seu l¨²cid sarcasme. La hist¨°ria, i aquella Biblioteca d'Alexandria de la pilota que ¨¦s Alfredo Rela?o, director del diari esportiu AS, li atribueixen una frase: ¡°Si el futbol fos negoci, el tindrien els bancs¡±.

Per¨° si Samitier jugu¨¦s actualment sentiria com la pilota i les il¡¤lusions giren d'una manera molt diferent. El futbol ¨Cmalgrat els suborns, com l'esc¨¤ndol de corrupci¨® destapat aquesta setmana a la FIFA¨C ¨¦s una ind¨²stria que genera al planeta esperan?a i 50.000 milions de d¨°lars (45.800 milions d'euros). La xifra arriba de la consultora Repucom. ?s un espai on les entitats financeres s'han convertit en els m¨¤xims inversors i on la febre del futbol fa temps que va traspassar Europa i l'Am¨¨rica Llatina. Ara el negoci s'expandeix a la Xina i els pa?sos ¨¤rabs a la recerca d'alguns dels 1.600 milions d'aficionats que hi ha al m¨®n. Ning¨² escapa al seu influx. Els multimilionaris ¨¤rabs i russos adquireixen clubs de les lligues europees mentre les grans marques han vist un Ed¨¨n per als seus interessos. ?s igual que la inequitat, aquell quitr¨¤ fosc i visc¨®s del nostre temps, vessi i separi clubs molt rics, on militen jugadors i agents poderosos, i equips i esportistes que amb prou feines sobreviuen. ?s la manera desigual en qu¨¨ gira avui el planeta futbol.

Aquesta rotaci¨® no s'entendria sense saber qu¨¨ hi ha en joc. L'any passat els clubs professionals ¨Cd'acord amb la FIFA¨C van gastar 3.600 milions de d¨°lars (3.277 milions d'euros) en traspassos per aconseguir els serveis de jugadors internacionals. Per aix¨° quan Jonathan Barnett, de 64 anys, potser l'agent brit¨¤nic m¨¦s important, es queixa que al seu protegit, Gareth Bale, ¡°no li passen la pilota¡±, no nom¨¦s defensa un futbolista pel qual el Reial Madrid va pagar 85 milions de lliures ¨Cel trasp¨¤s m¨¦s car de la hist¨°ria¨C, sin¨® un ecosistema molt herm¨¨tic que cuida els interessos dels seus. ¡°La meva feina ¨¦s molt clara¡±, afirma Jonathan Barnett. ¡°Assegurar-me que els meus jugadors, quan es retirin, treballin perqu¨¨ volen, no perqu¨¨ ho necessiten. Els dies de muntar un pub o una botiga per 50 lliures s'han acabat¡±.

Aquest sentit mercantilista del negoci ¨¦s un senyal d'identitat d'un futbol modern que s'ha convertit en ¡°un espai fosc i tancat en el qual resulta molt dif¨ªcil entrar¡±, observa Sandalio G¨®mez, professor de l'IESE. Per¨° la falta de llum resulta proporcional a l'arribada massiva de diners. Sobretot d'empreses del Pr¨°xim Orient. Els 20 principals clubs d'Europa estan patrocinats per l¨ªnies a¨¨ries d'aquesta regi¨® del planeta: Barcelona (Qatar Airlines); Reial Madrid, Paris Saint-Germain, Arsenal, Milan (Emirates) i Manchester City (Etihad Airlines) comparteixen dest¨ª. Al seu torn, els Emirats ?rabs s¨®n el principal inversor individual des del 2005 en patrocini de samarretes d'equips europeus. Fa una d¨¨cada ni tan sols estava present en la ind¨²stria: ara hi aporta 163 milions de d¨°lars (148 milions d'euros).

Com es veu, la geopol¨ªtica del futbol tamb¨¦ t¨¦ les seves pr¨°pies contradiccions. Els dos grans mercats del futur, la Xina i els pa?sos ¨¤rabs, coincideixen amb territoris on la democr¨¤cia se sent feble. En canvi, l'?frica, que t¨¦ Nig¨¨ria, el pa¨ªs que m¨¦s estima el futbol del planeta ¨Csegons l'informe Sports DNA de Repucom¨C, amb prou feines importa. ¡°Desgraciadament les marques no veuen el continent com un consumidor potencial. ?s un viver de talent, per¨° no d'ingressos¡±, concedeix Ramon Amich, director a Espanya de Repucom.

Perqu¨¨ els diners del futbol s¨®n porucs i quan el BBVA destina 23,5 milions d'euros per temporada al patrocini de la Primera i Segona Divisi¨®, sap que el desemborsament tindr¨¤ retorn. Una cosa similar li passa a Caixa Econ?mica Federal, una caixa d'estalvis p¨²blica que ¨¦s el gran suport del futbol brasiler. Parlem d'un mercat ¨Cestima la Fundaci¨® Get¨²lio Vargas¨C d'11.000 milions de reals (uns 3.200 milions d'euros) l'any i 370.000 llocs de feina, que a m¨¦s fabrica talent. ¡°Des de fa molts anys el Brasil ¨¦s el principal exportador de futbolistes del m¨®n, i ho continuar¨¤ sent¡±, preveu Eduardo Carlezzo, advocat brasiler expert en aquest esport.

El Brasil, l'?sia, l'?frica, els Emirats ?rabs. Ning¨² dubta que el futbol busca, incansable, nous horitzons. Als Estats Units els nens corren cada vegada amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia darrere de la pilota al mateix temps que treballen els seus anhels i el seu futur. ¡°Segueixo molt de prop la Major League Soccer a l'Am¨¨rica del Nord. Tinc la sensaci¨® que ¨¦s l'¨²nic torneig que d'aqu¨ª a pocs anys ser¨¤ capa? de competir amb les grans lligues europees¡±, vaticina Raffaele Poli, responsable del CIES Football Observatory.

Els ingressos de la Lliga espanyola suposen el 0,75% de la riquesa nacional

Mentre arriba el futur al Nou M¨®n, al Vell Continent la pilota s'ha transformat en un imant per a les finances. Entre el 2005 i el 2014 els bancs i les asseguradores van gastar 1.206 milions d'euros a patrocinar les samarretes de les seves sis principals lligues ¨CFran?a, It¨¤lia, Espanya, Portugal, Anglaterra i Alemanya¨C, fet que va revelar que l'univers financer, juntament amb el turisme (784 milions), s¨®n els grans pilars de l'entramat del futbol. Sense oblidar-nos, esclar, dels diners.

La m¨¤quina del futbol cal engreixar-la amb molt efectiu perqu¨¨, en cas contrari, es para. Un jugador del Reial Madrid cobra de mitjana 166.180 d¨°lars (152.000 euros, al canvi actual) a la setmana i, un del Bar?a, 155.452 (142.800 euros), calcula la consultora especialitzada en salaris Sportingintelligence. Aquestes xifres corresponen nom¨¦s a la fitxa. Perqu¨¨ alguns futbolistes s¨®n veritables imants dels diners i els patrocinis. Cristiano Ronaldo treballa amb Emporio Armani, Herbalife i KFC. A m¨¦s, s'estima que rep 9,5 milions de d¨°lars l'any de Nike i 2,5 milions d'Emirates. Un altre geni de la pilota, Messi, fa caixa amb Turkish Airlines (dos milions de d¨°lars) i Adidas (9 milions). Alhora obre mercat al Jap¨® i a la Xina, on promociona productes locals.

Evidentment, la manera de mantenir el caixet a fora passa per guanyar t¨ªtols i campionats a casa. Per¨° triomfar cada vegada exigeix m¨¦s diners i la pressi¨® es trasllada als clubs. La despesa en fitxatges que ha d'afrontar un club de la Lliga per situar-se entre els tres primers llocs del campionat ¨Ccalcula el CIES Football Observatory¨C ha passat de 279 milions d'euros la temporada 2009/2010 a 362 milions durant la 2014/2015. Un 51% m¨¦s. En aquestes mateixes forquilles de temps, els fons destinats a traspassos per les cinc grans lligues europees (Anglaterra, Fran?a, Alemanya, It¨¤lia i Espanya) van cr¨¦ixer de 7.250 milions de d¨°lars (6.600 milions d'euros) a 9.000 milions (8.200 milions d'euros). Una pujada del 25% en sis temporades.

El futbol ¨¦s un esport cada vegada m¨¦s car i es dispara la inequitat entre clubs i entre jugadors. El Reial Madrid, l'equip m¨¦s ric del planeta, va ingressar la temporada 2013/2014, segons Deloitte, m¨¦s de 549 milions d'euros. ?s inassolible per a d'altres clubs? En principi, s¨ª. Per¨° un comen?ament del canvi passa per equilibrar la distribuci¨® dels drets televisius, que ¨¦s el principal origen dels diners. ¡°El nou repartiment centralitzat dels drets audiovisuals que ha fixat el Govern t¨¦ la voluntat d'arribar a una distribuci¨® m¨¦s equitativa (com a Anglaterra o Alemanya)¡±, comenta Ramon Amich. I si la r¨¤tio entre l'equip m¨¦s ric i el m¨¦s modest abans era d'un a deu, ara b¨¦ podria situar-se en un a tres. Amb aquesta nova aritm¨¨tica, els equips gaireb¨¦ duplicaran els ingressos. Passarien de repartir-se 800 milions d'euros a uns 1.500 milions (incloent-hi la venda dels drets internacionals). ¡°Tot i aix¨°, el Reial Madrid i el Bar?a encara tenen superioritat perqu¨¨ recapten en qualsevol lloc del m¨®n¡±, precisa Alfredo Rela?o.

Un intermediari guanya el 5% dels ingressos del jugador i un 20% dels patrocinis

Tot canvia, deuen pensar alguns, per continuar igual. Una mica ¨¦s aix¨°. Si el Reial Madrid pot rebre desenes de milions d'euros per canviar el nom del seu estadi (encara est¨¤ per definir) per Abu Dhabi Santiago Bernab¨¦u Stadium o CEPSA Bernab¨¦u Stadium ¨¦s evident l'avantatge que acumulen els grans. ¡°Posar el teu nom en llocs amb molta aflu¨¨ncia garantida de p¨²blic ¨¦s una cosa per la que les marques paguen molts diners¡±, confirma V¨ªctor Mirabet, conseller delegat de la consultora Coleman CBX. I, en principi, l'estrat¨¨gia funciona. AON patrocina el Manchester United des de fa cinc anys perqu¨¨ per a l'asseguradora l'encaix resulta perfecte. ¡°El club t¨¦ 660 milions de seguidors i les dues empreses s¨®n globals i comparteixen els mateixos valors: l'excel¡¤l¨¨ncia i l'actitud guanyadora¡±, analitza Pedro Tomey, responsable de relacions institucionals d'AON Espanya i Portugal.

Per¨° en el m¨®n del futbol ning¨² garanteix ni l'excels ni el triomf. Fernando Mart¨ªn, 38 anys, ¨¦s enginyer de Camins i des de fa dos anys treballa com a intermediari (la figura que des del maig substitueix l'agent FIFA) de futbolistes. ¡°El dia a dia ¨¦s una mica miserable¡±, reconeix. Nom¨¦s representa en exclusiva un futbolista, la resta dels seus clients els comparteix amb altres col¡¤legues. Per aix¨° es queixa. ¡°?s una activitat dif¨ªcil perqu¨¨ hi interfereix molta gent: la fam¨ªlia, el jugador, el club, altres agents¡±. Tot i que compensa si surt b¨¦. ¡°Un intermediari guanya el 5% dels ingressos bruts del jugador i un 20% del patrocini¡±, aclareix Juan Jos¨¦ Cano, soci responsable de KPMG Sports. No obstant aix¨°, molt pocs viuen d'aquesta activitat ja que fan falta contactes i anys.

Des del 1998, Jos¨¦ Segu¨ª ¨¦s representant futbolistes com David Silva o el Kun Ag¨¹ero (tots dos al Manchester City). Aut¨¨ntiques estrelles planet¨¤ries. Bastant poc inclinat a la premsa, li agrada treballar en aquest espai d'entreson on passen algunes de les coses m¨¦s transcendents del futbol. ¡°El gran canvi en la mentalitat del futbolista espanyol ¨¦s que est¨¤ sortint fora de casa a jugar¡±, assenyala Jos¨¦ Segu¨ª. De Cro¨¤cia a la Xina. De les grans lligues a les modestes. Un esportista nacional que ha apr¨¨s que la pilota ¨¦s cruel per a gaireb¨¦ tothom i que les aspiracions s'han de mesurar molt. ¡°Nom¨¦s treballo amb futbolistes els objectius i les metes dels quals estiguin alineats amb el seu talent¡±, adverteix Segu¨ª. Al final mana el factor hum¨¤. ¡°El jugador pot tenir grans qualitats professionals, per¨° si les personals no estan al mateix nivell, no el represento¡±, avisa Manuel Garc¨ªa Quil¨®n, que tutela els destins de Mario Su¨¢rez (Atl¨¨tic de Madrid), Albiol, Callej¨®n (tots dos al N¨¤pols) i Rafa Ben¨ªtez.

I ¨¦s en la formaci¨® d'aquestes qualitats on s'aprecia una altra fractura. A Espanya, la F¨¢brica (Reial Madrid) i la Masia (Barcelona) han estat els planters de grans de futbolistes. De tots dos, el del Bar?a ¨¦s el m¨¦s reeixit. Va ser capa? de crear una generaci¨® de jugadors de la qual formen part Xavi, Iniesta, Pedro, Messi, Busquets o Piqu¨¦. Per¨° ara el model catal¨¤ pateix. La FIFA ha prohibit al FC Barcelona fitxar durant un any per les irregularitats comeses en la contractaci¨® de jugadors de menys de 18 anys. Tampoc hi ajuden els resultats al camp. El Bar?a B ¨¦s ¨²ltim a la Lliga Adelante llastrat per nois amb un ego dif¨ªcil de controlar i lluny dels pares. ¡°Els nois, quan es formen fora de casa, no surten b¨¦¡±, puntualitza Rela?o. ¡°Tota aquella gran generaci¨® del Bar?a (a excepci¨® d'Iniesta) procedeix de Barcelona. Han d'estar prop de les seves fam¨ªlies per educar-se. Per aix¨° hi ha cada vegada m¨¦s estrangers als planters dels clubs¡±. Perqu¨¨ el somni de la pilota resulta vol¨¤til. Si la Masia alberga uns 45 nois, tot just 15, pronostiquen els experts, tenen possibilitats de triomfar.

El torneig dels EUA ser¨¤ capa? de competir amb les lligues europees d¡¯aqu¨ª a pocs anys

El futbol tamb¨¦ ¨¦s un esport darwinista sotm¨¨s a la tensi¨® del talent i els interessos dels diners. A Espanya la majoria dels grans clubs (a excepci¨® del Reial Madrid, FC Barcelona, Club Atl¨¨tic Osasuna i Athletic de Bilbao) s¨®n societats an¨°nimes esportives (SAE) i estan obligades a presentar estats financers auditats i que el seu deute no superi el 100% dels fons propis. Aquesta normativa ¨¦s la llenya que ha atiat les greus dificultats financeres que durant bastant temps han travessat molts equips. La temporada 2013-2014 encara acumulaven uns n¨²meros vermells de 496 milions d'euros amb Hisenda. Malgrat tot, el negoci millora. Durant aquest mateix espai de temps, la LFP va ingressar 2.328 milions. Una xifra que fa diversos anys que creix i que contribueix al fet que el 0,75% del PIB espanyol ¨Cestima KPMG¨C procedeixi de la pilota i voltants.

Paradoxalment aquesta debilitat barrejada amb el potencial d'aquest esport ha atret inversors tan diferents com Peter Lim (Val¨¨ncia), Carlos Slim (Oviedo) o Abdullah Al-Thani (M¨¤laga) al futbol espanyol. Un moviment que es reflecteix en altres grans lligues amb noms i destins diferents. Per aquest motiu Mansour bin Zayed Al-Nahyan (Manchester City), Roman Abramovich (Chelsea), Shahid Khan (Fulham), Erick Thohir (Inter de Milan) i Dmitry Rybolovlev (M¨°naco) representen, sobretot, aquella oligarquia russa i ¨¤rab que igual es compra un club que, com Rybolovlev, es gasta 118 milions d'euros en un quadre Salvator Mundi de Leonardo da Vinci. Qui ha dit que la pilota no ¨¦s un art?