Bauz¨¢, l¡¯home de cera

Entrada de fosca, el sendem¨¤ despr¨¦s de perdre les eleccions, el personatge [Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢] semblava emblanquinat. Prim, estirat i p¨¤l¡¤lid de c¨°rpora, el cor devia bombar amb la sang baixa. Es mostrava afectu¨®s, estressat, emper¨° descol¡¤locat, amb el gest trencat i una mirada distreta. Aquell president ensorrat, tan prompte a l¡¯oposici¨®, just quatre anys despr¨¦s de triomfar el 2011 m¨¦s no poder, a voler, tenia una cara que semblava feta i fosa en cera. Responia i xerrava m¨¦s autom¨¤ticament que d¡¯habitud.

L'ef¨ªgie de l¡¯autoritat desenes de mils de vegades repetida i alabada ¨Cconsagrada¨C a les "seves" tele i r¨¤dio p¨²bliques (IB3) havia esdevingut una mena de repel¡¤lent electoral. Ho proclamen ara els batlles que aquests dies fan un joc negre, apunyalen la despulla de qui ha dit que se¡¯n va, fuig.

Bauz¨¢, tan hiperactiu als actes i gests protocol¡¤laris, sobretot amb empresaris, militants i majors, potser havia embafat i motiv¨¤ un efecte rebot. Es veia venir la travelada. F¨¦u cr¨¦ixer el sector social oponent i els adversaris, que ara, sumats, s¨®n m¨¦s arreu de les illes Balears que els del seu grup i l¡¯expulsen, si tot rutlla pels interessats. La desfeta ¨¦s geol¨°gica. A la saturaci¨® d¡¯ell mateix i de la marca del PP s'hi afeg¨ª la formiga blanca de la corrupci¨®, una pesta, que capola sense parar en el bi¨°top hist¨°ric, Balears SA, el sistema que s¡¯alimenta i mai no ¨¦s sadoll perqu¨¨ els actors s¨®n compulsius de diners i poder.

Els docents de la marea verda tombaren tres consellers d¡¯Educaci¨® de Bauz¨¢, en el moviment contra les retallades salarials, de plantilles i de resposta al nou model dret¨¤ de fer minvar el pes del catal¨¤ i implantar una escola triling¨¹e imposada. Els professors li feren 26 dies de vaga, espaiats en la legislatura, pels seus drets, amb un alt cos salarial per a les llars dels educadors (i de les fam¨ªlies). El president assetjat, obsessionat a fer una tomb ideol¨°gic a l¡¯Educaci¨®, descatalanitzar-la, no volgu¨¦ xerrar ni afluixar, no es va voler moure gens ni mica del seus fonaments. La resist¨¨ncia del poder fou el combustible del llarg moviment latent de mestres, pares, alumnes i entitats ferides per la pol¨ªtica feta a mida. La gent jove, els votants fidels de la dreta i les classes mitjanes trobaren acollida en d¡¯altres sigles, no just a l¡¯esquerra que suma guanyadora.

El capdavanter governamental anim¨¤ el flux votant cap un partidet d¡¯exclosos, de figures vetades o marginades per ells a les seves files. Arrel¨¤ el partit del PI, que li ha mossegat vots i diputats emper¨° no li serviran per aguantar el Govern. El PI ¨¦s una nova edici¨® depurada d¡¯Uni¨® Mallorquina que cercar¨¤ controls inquietants en una dotzena de municipis.

La ef¨ªgie de l¡¯autoritat mils de vegades alabada a IB3 havia esdevingut una mena de repel¡¤lent electoral

La surg¨¨ncia urbana i animada de C¡¯s, amb l¡¯acent dominant del neogonellisme pol¨ªtic, ha arribat, emper¨° ha fracassat sobre les expectatives generades. Feia por i esperan?a. No mana, no condiciona ni ajuda Bauz¨¢, a qui tamb¨¦ li ha restat milers de vots i una partida de diputats com el PI. S¨®n dues forces esquin?ades de la llenya i el costellam del vaixell del PP.

Mai la tele fa guanyar votacions. El missatge sectari i banal des d¡¯una radiotelevisi¨® balear dirigida per pol¨ªtics del PP es tradu?a en un noticiari apolog¨¨tic i en debat maniqueus, revengistes, sense pluralitat ni equilibri de veus fins i tot tot just despr¨¦s del 24-M. El ventall de veus ¨Ctriades pel poder, hi havia directori i nihil obstat governamental¨C ha estat tres a favor a una de coartada: o un pornogr¨¤fic festival d¡¯aut¨°psies com el debat d¡¯un sis a favor de Bauz¨¢ i un per despistar. Una sola opini¨® dominant a un espai p¨²blic farta irrita. S¡¯ha comprovat.

El president en retirada involunt¨¤ria, sempre era un mar d¡¯abra?ades, estretes de m¨¤, toquets en el frec a frec corporal ¨Cgens com¨² pels mediterranis en p¨²blic. No se¡¯n tem¨¦ qu¨¨ ¨¦s vera, que tot s¡¯acaba. Gens havia servit l¡¯hegemonia i el conflicte per repetir a la pir¨¤mide de poder. Fou coherent i s¡¯immol¨¤ sense voler. Tot per mantenir un ¨²nic relat multiplicat ¨Ca Madrid i a les Illes Balears, en lloances de servidors i adeptes. Es deia int¨¨rpret de la majoria, term¨°metre del sentiment social per¨° el retrat que els ciutadans en feren a les urnes ho negaren. Volgu¨¦ mudar la pell de la comunitat i capgirar una estructura de consens i forad¨¤.

Jugar a tot i a res, sense socis, duu a esbucar, probablement, el r¨¨gim que volgu¨¦ establir, a l¡¯educaci¨®, la cultura, la llengua, per¨° sobretot als negocis lligats a la construcci¨® sobre el territori, el turisme, ports, gesti¨® privada de la mar i els espais naturals. Bauz¨¢ cre¨¤ un joc de complicitats tan dom¨¨stic que esmussava. S¡¯ha vist mil vegades amb els hotelers, ha visitat quatre cops el mateix projecte a Magaluf, ha fet 150 entrevistes de premsa i confer¨¨ncies amb el mateix temari en pocs mesos.

Ara els batles que eren fans o silents fidels fan un joc negre, apunyalen la despulla del lider que se¡¯n va

El tam-tam dels empresaris tur¨ªstics ha estat evident: els propagandistes i autors de les lleis a mida, com confessen, han tengut privilegis per fer cr¨¦ixer hotels, pisos i places a dojo. Coherentment han estat agra?ts i han gastat cents de milers d¡¯euros en propaganda pro Bauz¨¢. Ell, l¡¯home esquem¨¤tic, ha dinat amb pagesos, ca?adors, t¨¨cnics rurals, cercles i col¡¤legis, emper¨° mai no ha volgut rebre o veure els professors, pares, metges, infermers, metges, ecologistes, sindicats que no eren de la seva corda i protestaven ferm.

S¡¯havia negat a anar a la UIB perqu¨¨ discrepaven de la seva pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica i all¨¤ el xiulaven, amb camisa verda i lla?os de les quatre barres. No n¡¯hi havia vist tants mai. Pregon¨¤ que els professors i pares eren enemics del seu model de llibertat i feu un anatema de l¡¯ensenyan?a en catal¨¤, vigents des dels 80. Invent¨¤ una crisi i aquesta l¡¯ha engolit.

Ja hi ha qui ha fet el memorial de greuges. Els adherits, als dinars de porcella [qui pag¨¤?] i entrega de paperetes ¨¦s la imatge explicada aqu¨ª detalladament, que ¨¦s una l¨¤pida digital i de paper per a un epitafi pol¨ªtic. El poder amb majoria absoluta no fa immortal el personatge que administra temporalment els r¨¨dits electorals a termini. ?s un aval que et duu als n¨²vols, entre urna i urna. Per¨° cau de barres encara que s¡¯hagi estat omnipotent i totpoder¨®s, eliminat a uns i consagrat d¡¯altres.

Fer pol¨ªtica des d¡¯un credo religi¨®s i l¡¯estil marcat per les conviccions militars de formaci¨® no duu enlloc. ?s cert que els d¨¦us ¨Cels generals i els caporals¨C mai no s¡¯equivoquen. Hom passa del cel de la suposada gl¨°ria i rever¨¨ncia a dins un clot, de cop enfangat o ple de pols i genolleres. I a l¡¯esclat els que no et donen la m¨¤ per al?ar-te o no et perdonen s¨®n alguns dels teus que abans feien que t¡¯adoraven i et temien. Tot est¨¤ escrit, demostrat a la realitat i les llegendes, ¨¦s cert i ¨¦s a la mitologia.

S¡¯havia negat a anat a la Universitat perqu¨¨ discrepaven de la seva pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica i all¨¤ el xiulaven, amb camisa verda i lla?os de les quatre barres

En un dia i mig curt despr¨¦s del 24-M, al comit¨¨ del PP, ja sense capacitat de fer i desfer sobre el dest¨ª i la gent en tantes coses, el criticaren a la cara, per primera vegada. D¡¯altres aviat ho feren a trets a la premsa i en dinars p¨²blics els alcaldes que eren c¨°mplices teus o silents i dolguts soldats de la doctrina. Ara que ell havia perdut ¨Cper ells i amb tots¨C amb estr¨¨pit, perqu¨¨ tot es va fer trinques, alguns d¡¯aquells baldats a les urnes, els ignorats o marginats et punyiren en p¨²blic, furgaren a les ferides del frac¨¤s que ¨¦s passar de la majoria absoluta m¨¦s gran la m¨¦s abismal minoria. 2011-2014, dues fites per a una ¨¨poca, per obrir i cloure la teva hist¨°ria.

Aquella nit esmentada, el dimarts 26, al centre Francesc Quetglas ¨Cconseller socialista amb els emails espiats des de la presid¨¨ncia del Govern balear de Matas, a finals a mitjans del 90¨C al comit¨¨ del PP a Palma, 36 hores despr¨¦s del "Tit¨¤nic" electoral, la m¨¤ dreta de Bauz¨¢, el cervell i l¡¯ombra, en Javier Fons Recuenco, sort¨ª d¡¯escena. Acot¨¤ la seva grossa figura dins un cotxet esportiu cl¨¤ssic, d¡¯¨¨poca, rar, menut i car, i se n¡¯an¨¤ amb un altre com en un final de pel¡¤l¨ªcula rom¨¤ntica italiana.

Javier Fons ha estat el seu guionista, el regidor de la pel¡¤l¨ªcula de Bauz¨¢ a tota hora, fins a l¡¯hora de fer la col¡¤lecci¨® privada d¡¯art. Bauz¨¢ ¨¦s fill de m¨²sic militar i Fons, d¡¯un alt oficial de la Gu¨¤rdia Civil al Pa¨ªs Basc i ell alumne de Navarra. Bauz¨¢ f¨¦u el servei militar sense necessitat, no li tocava, ho f¨¦u per vocaci¨® i es considera de fam¨ªlia militar. Fons don¨¤ cada mot al l¨ªder, tri¨¤ i discrimin¨¤ nomenaments i feu llistats pels efectes i l¡¯exclusi¨®. Sabia l¡¯escaleta dels telenot¨ªcies i tertulians [ho conten ja consellers i excaps del negociat]. Vetava i m¨¦s coses.

El creador de Bauz¨¢ ¨¦s Javier Fons, era periodista petit empresari de relacions publiques que feu feina amb l¡¯immobiliari enfonsant Vicente Grande

El creador de Bauz¨¢ ¨¦s Fons, era periodista i petit empresari de relacions publiques que f¨¦u feina amb l¡¯immobiliari enfonsant Vicente Grande [i Joaquin Garc¨ªa] i de Santito Doctor K¨®vacs des de la seva empresa Altaveu. Entr¨¤ a l¡¯Ajuntament de Marratx¨ª el 2007, en ser Bauz¨¢ d¡¯alcalde despr¨¦s de control¨¤ l¡¯urbanisme. All¨¢ Fons era oficialment "director d'activitats culturals, deportives i l¨²diques. Titular: Javier Fons Recuenco. Retribucions anuals brutes: 37.210,00 euros. Dedicaci¨®: exclusiva¡±.

Ell, l¡¯altre jo de Fons, ell mateix i el seu personatge al mirall, Bauz¨¢ rest¨¤ aquella nit uns minuts esmaperdut encara al pati extern del centre de reunions, abra?ant un reporter de televisi¨® i la seva c¨¤mera, passant la m¨¤ pel coll i el bra? per la cintura d¡¯un cronista gel¨®s, al?ant la m¨¤ a la romana sens saber-ho. Girava i es feia sol¡¤l¨ªcit i cariny¨®s, desnortat, buit de poder o gl¨°ria.

Els seus patrons i contraris de casta grossa que el sobreviuen mig retirats amb les regnes del partit, Jos¨¦ Maria Rodr¨ªguez i Gabriel Ca?ellas ¨Ctres d¨¨cades els dos en aquest m¨®n seu gens exemplar¨C partiren amb cara desfeta per la derrota i pel goig d¡¯haver tomat el qui dugu¨¦ el vaixell a les roques. El naufragi de Bauz¨¢ i del PP esdevingu¨¦ a tota m¨¤quina i sense moure el rumb de xoc inevitable. El timoner mai no dubt¨¤. Ning¨² l'avis¨¤. Bauz¨¢, de cera o de fusta, s¡¯ha fus, cremat, immolat, en la contum¨¤cia d¡¯insistir en un error fonamental, el voler fer una travessia a contra vent i contra gran part de la gent, fins a les penyes.