Imatge i sentiment

?s dif¨ªcil precisar quins factors han estat m¨¦s determinants en l'¨¨xit de les candidatures de conflu¨¨ncia que han posat les alcaldies de Madrid i Barcelona a l'abast de dues dones el lideratge de les quals s'ha forjat fora de les anquilosades lleres dels grans partits. En primer lloc est¨¤, per descomptat, la necessitat d'acabar amb un model de gobernan?a que ignora les necessitats de la majoria, incorre amb freq¨¹¨¨ncia en pr¨¤ctiques corruptes i s'expressa de forma prepotent. A l'¨¨xit ha contribu?t tamb¨¦ la capacitat de generar il¡¤lusi¨® en ¨¤mplies capes de la poblaci¨®, la qual cosa ha produ?t un concentrat d'energia pol¨ªtica que no es veia des de feia molt temps.

Per¨° hi ha un altre factor que ha estat determinant: la personalitat i imatge p¨²blica de les candidates, Manuela Carmena i Ada Colau, que ha perm¨¨s visualitzar un tipus de lideratge allunyat de les estereotipades pautes del m¨¤rqueting pol¨ªtic. Totes dues tenien un tret en com¨²: la proximitat. Una actitud gens impostada, sincera, natural, oberta, que no tenia problema a mostrar debilitats i titubejos ¡ªll¨¤grimes incloses¡ª, capaces de transmetre un fort convenciment i una gran il¡¤lusi¨®, per¨° tamb¨¦ l'engarrotament de la responsabilitat. Dones valentes enfrontades a un gran repte.

Totes dues tenien un tret en com¨²: la proximitat. Una actitud gens impostada, sincera, natural, oberta, que no tenia problema a mostrar debilitats i titubejos, ll¨¤grimes incloses.

Autenticitat seria la paraula clau: sent elles mateixes transmetien emoci¨® aut¨¨ntica i aix¨° facilitava que els seguidors poguessin contagiar-se'n i compartir-la. Actuaven com a mediadores d'un ritual col¡¤lectiu. La pol¨ªtica, quan expressa un anhel compartit, t¨¦ molt d'aquell sentiment que el fil¨°sof Andr¨¦ Compte-Sponville defineix com la necessitat intr¨ªnseca de ¡°comuni¨®¡± que tot ¨¦sser hum¨¤ experimenta, sigui religi¨®s, agn¨°stic o ateu. Activar aquell sentiment ¨¦s el que busca moltes vegades la propaganda pol¨ªtica, com les po¨¨tiques abra?ades de la campanya de la CUP. Per¨° no sempre ho aconsegueix.

Enfront de la figura entranyable d'una Manuela Carmena que semblava rebre com una benedicci¨® la possibilitat?tardana d'un nou servei p¨²blic, apareixia una estirada Esperanza Aguirre, tan agressiva en la defensa del seu feu i tan sobrada de recursos que el contrast es convertia en una basa per a la jutgessa. Alguns cops d'efecte de la campanya d'Aguirre van acabar sent un bumerang, com aquell sof¨¤ impol¡¤lut instal¡¤lat als carrers de Madrid en els quals la marquesa es disposava a rebre els suggeriments dels ciutadans... perqu¨¨ toca i sense que serveixi de precedent. Madrid com el sal¨® de casa seva, una imatge tan poc cre?ble com la impostada utilitzaci¨® de la paraula ¡°revoluci¨®¡± en els anuncis del PP.

Un dels obstacles que ha de superar un candidat ¨¦s aconseguir que se'l conegui. Aguirre era molt coneguda. Manuela molt poc. Per¨° la jutgessa va tenir una ajuda inesperada: la creativitat i capacitat d'agitaci¨® ¡ªgratis et amore¡ª de l'autodenominat Movimiento de Liberaci¨®n Gr¨¢fica de Madrid, un ex¨¨rcit d'artistes pl¨¤stics que van sembrar les xarxes i els carrers amb la seva imatge.

Sembla que tamb¨¦ en la comunicaci¨® pol¨ªtica falta aire fresc. Crec que els electors comencen a estar farts de ser tractats com a mers consumidors...de pol¨ªtica

El mateix dilema se li va plantejar a Jaume Collboni, candidat socialista, enfront d'una Ada Colau ultraconeguda des que va titllar de criminals els banquers al Congr¨¦s. Collboni havia guanyat les prim¨¤ries del seu partit, per¨° seguia sent poc conegut. Va rec¨®rrer al seu amic Risto Mejide per dissenyar una campanya d'impacte. I ho va ser. Els anuncis eren efectistes, per¨° hi ha divisi¨® d'opinions sobre si finalment l'impacte va ser positiu o negatiu. Els resultats semblen abonar la segona hip¨°tesi. Primers plans del rostre de Collboni copejat per un guant de boxa: ¡°Els ciutadans de Barcelona reben molts cops cada dia i jo no ho penso consentir¡±. Collboni ¡°es trenca la cara per Barcelona¡±. ¡°No fotem¡±, acabava.

El problema ¨¦s que la campanya apareix com un ¡°muntatge¡±. El candidat ¨¦s el protagonista d'un artifici. Efica? en el prop¨°sit de cridar l'atenci¨®, per¨° cap emoci¨®. Alfred Bosch va portar l'estrat¨¨gia de la representaci¨® a l'extrem d'apar¨¨ixer com un imitador. Caricaturitzava amb efic¨¤cia el discurs business-friendly de Trias i el castastrofisme?de Podem, per despr¨¦s presentar-se a si mateix com el salvador genu¨ª d'una Barcelona imminent capital de la Rep¨²blica Catalana. Demostrar unes dots d'imitaci¨® semblants no ajuden a l'autenticitat: costa diferenciar on acaba l'actor i on comen?a el pol¨ªtic. En realitat, tot ¨¦s actuaci¨®.

El contrast entre naturalitat i artifici ha estat molt present en aquesta campanya. Sembla que tamb¨¦ en la comunicaci¨® pol¨ªtica falta aire fresc. Crec que els electors comencen a estar farts de ser tractats com a mers consumidors...de pol¨ªtica.