Caminant per Barcelona

Tot va comen?ar amb una iniciativa que volia explicar la ciutat de Barcelona als estudiants de l'Escola T¨¨cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) d'una altra manera. Era 2004 i un dels catedr¨¤tics de l'escola, Estanislau Roca, actual responsable de l'¨¤rea d'Urbanisme de l'ETSAB, va pensar que la millor forma d'entendre i assimilar la ciutat ¨¦s des del carrer, d'aqu¨ª la inclusi¨® d'una assignatura optativa al grau d'arquitectura: Caminar Barcelona. Amb els anys, l'optativa s'ha convertit en una de les m¨¦s reeixides i la seva capacitat, de 50 alumnes per semestre, es tanca cinc minuts despr¨¦s de l'obertura d'inscripci¨®. S¨®n 10 passejades per diferents zones de la ciutat ¡ªque es corresponen als districtes¡ª de quatre hores de durada. L'experi¨¨ncia de centenars d'estudiants que han caminat Barcelona de la m¨¤ de Roca i d'altres professors col¡¤laboradors s'ha plasmat ara en el llibre Walking the City. Barcelona as an urban experience, editat pels seus autors, Roca i els professors In¨¦s Aquilu¨¦ i Renata Gomes i la Universitat de Barcelona.

¡°Ara ho editarem en catal¨¤ i castell¨¤¡±, explica Roca acompanyat per una quarantena d'estudiants d'arquitectura i dos dels seus col¡¤laboradors al departament i al llibre. El catedr¨¤tic ¨¦s autor de m¨¦s d'una dotzena de llibres i treballs de recerca, com Montju?c, la muntanya de la ciutat i Diagonal, un proc¨¦s urb¨¤, a m¨¦s d'un t¨¨cnic que ha intervingut en la redacci¨® d'importants planejaments urban¨ªstics, entre ells el Pla de costes del litoral catal¨¤.

Un dels periples es desenvolupava pel 22@, l'¨¤mplia zona del Poblenou que va acollir les ind¨²stries fins a ben avan?at el segle XX i ara transformada en una combinaci¨® de nova activitat tecnol¨°gica ¡ªno contaminant¡ª ¨²s residencial i, cada vegada m¨¦s, hotels. I d'aix¨° va, precisament, la classe. Una explicaci¨® sobre el terreny ¡ªquatre hores de caminada¡ª de com es va planificar i dur a terme aquella transformaci¨® urbana. Amb pl¨¤nols a les mans, la passejada va travant el passat i present: ¡°els ve?ns del barri sempre han estat molt reivindicatius en les demandes, s¨®n uns elements de pressi¨® important¡±, explica Gomes, una de les coautores del llibre.

En quatre hores de caminada s'explica la transformaci¨® del Poblenou al 22@

Molts dels estudiants s¨®n del programa Erasmus i en el grup hi havia joves de Cro¨¤cia, Roma, Chicago, Praga i Se¨¹l amb un coneixement variable del castell¨¤ i catal¨¤. Amb skate i gorra, alguns, la majoria fent fotos de pr¨¤cticament tot. ¡°Resulta molt interessant perqu¨¨ als nostres programes d'estudi de Barcelona nom¨¦s es parla del pla Cerd¨¤ i aquestes passejades s¨®n una manera fant¨¤stica de con¨¨ixer el passat i el present de la ciutat i de la seva arquitectura¡±, explicava la B¨¢rbara, una estudiant d'arquitectura de Roma de cinqu¨¨ curs que es planteja fer el projecte de carrera del 22@. ¡°Les passejades acostumen a acabar amb la intervenci¨® d'un altre professor que t¨¦ obra a la zona. En aquest cas a Can Framis ¡ªla reconversi¨® de la f¨¤brica t¨¨xtil a l'actual museu de la Fundaci¨® Vila Casas¡ª que va fer Jordi Badia des de l'estudi BAAS Arquitectura¡±, apunta Roca. La iniciativa sorgida fa 11 anys ha estat reconeguda amb el premi Jaume Vicens Vives de la Generalitat i ¨¦s una experi¨¨ncia exportada a altres universitats, com les de Roma, Medell¨ªn, Lisboa i Montevideo.

Pr¨°leg de Bohigas

El material d'aquelles classes estructurat per rutes ¨¦s el que plasma el llibre Walking the City, una cuidada edici¨® que inclou fotografies de les passejades, pl¨¤nols de la ciutat i prologat per dos profunds coneixedors de Barcelona: Oriol Bohigas, un dels pares del model Barcelona; i Itziar Gonz¨¢lez, l'arquitecta i autora del llibre Barcelona pam a pam, l'edici¨® ampliada del llibre original d'Alexandre Cirici, a m¨¦s d'exregidora del consistori. Walking the City ¨¦s un text d'arquitectura i urbanisme i tamb¨¦ de la realitat social dels barris i la seva transformaci¨®. Es refereix, per exemple, al perill que t¨¦ el districte de Gr¨¤cia de sucumbir a la pressi¨® de l'activitat tur¨ªstica, i explica com la pressi¨® de ve?ns i plataformes va modificar el projecte de la pla?a de Lesseps i la sorpresa general quan van comen?ar a emergir els elements esculturals dissenyats per l'arquitecte Albert Viaplana ¡°amb una forta c¨¤rrega autorreferencial¡±. El llibre no est¨¤ exempt de certa c¨¤rrega ideol¨°gica, com tampoc ho estan alguns dels comentaris de l'inventor de les passejades, el catedr¨¤tic Roca, que caminant pel 22@ es lamenta de la falta de voluntat pol¨ªtica actual per prosseguir amb aquella transformaci¨® del Poblenou.