Eugeni d¡¯Ors, l¡¯oblit impossible

La tradici¨® calia posar-la, malgrat tot, per sobre de la tra?ci¨®. Amb aquest delicat rodol¨ª, ning¨² m¨¦s allunyat del personatge que el volteri¨¤ Joan Fuster, que amb 27 anys va aprendre a llegir en catal¨¤ amb el Glosari, entenia que calia, almenys, explicar Eugeni d¡¯Ors (1881-1954), elegant formador de les minories intel¡¤lectuals que van vertebrar el Noucentisme que alimentaria la Mancomunitat de Catalunya, el mateix que es va inventar un grotesc ritual d'una vetlla d'armes a Pamplona el 1937 per ingressar a Falange, el dia en qu¨¨ el 1523 Garcilaso es feia cavaller de l'orde de Santiago.

Aquell esperit d'intentar aprendre les m¨²ltiples figures del complex calidoscopi que va ser el pol¨¨mic escriptor, fil¨°sof, secretari general de l'Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC, 1911-1920) i, despr¨¦s de barallar-se amb els responsables de la Mancomunitat i abandonar Catalunya, secretari (perpetu) de l'Instituto de Espa?a (1938-1942) i director general de Belles Arts (1938-1939), ¨¦s el que traspua el volum Eugeni d'Ors. Pot¨¨ncia i resist¨¨ncia, que?la Instituci¨® de?les Lletres Catalanes acaba d'editar.

Dels 34 estudis que, coordinats per Xavier Pla, formen el llibre (emmarcat dijous passat en una jornada monogr¨¤fica a l'IEC i amb un notable apartat fotogr¨¤fic) no en pot sortir res m¨¦s que una figura complex¨ªssima i una de les m¨¦s irritants (per b¨¦ i per mal) que ha generat Catalunya. ¡°Jo limito, al nord, amb l'Erudici¨®; al sud, amb la Mec¨¤nica; a l'est, amb la M¨²sica; a l'oest, amb la Infantesa¡±, es va cartografiar ell mateix, comentarista de la ciutat moderna (¡°s¨®c un urb¨ªcola conven?ut¡±) i una mica pagat de si mateix (va declarar festiu per a les biblioteques el dia de la mort d'Enric Prat de la Riba... i el del seu propi sant).

D¡¯Ors ho va tenir clar ben aviat; el 1910, per exemple, com va reflectir, ¨°bviament, al seu?Glosari: ¡°Doneu-me una palanca ¡ª¨¦s a dir, un home o un grupet d'homes capa?os de sacrificis¡ª i un punt de suport ¨C¨¦s a dir, un sentiment de nacionalitat jove, d'imperi a forjar o de religiositat fresca¡ª i jo us refar¨¦ un Poble¡±. Va agafar aix¨ª la Catalunya que sorgia a l'esclat de l'embranzida de Prat de la Riba (tot i que va arribar a dir que aquest nom¨¦s executava les seves idees), si b¨¦ a ell li faltava la tradici¨® d'un Estat i un classicisme propis com tenien els francesos, com apunta amb seny Joan Ram¨®n Resina en un text.

D¡¯Ors, home de recursos, s'agafaria al mediterranisme i a la cultura cl¨¤ssica (d'aqu¨ª l'obsessi¨® per les ru?nes d'Emp¨²ries), es va mostrar sempre europeista i, en conseq¨¹¨¨ncia, enemic dels nacionalismes, si b¨¦ va ajudar com pocs a construir el catal¨¤ i l'espanyol, com fa notar Maximiliano Fuentes. D'aqu¨ª la seva posici¨® neutralista durant la Primera Guerra Mundial (¡°?s una guerra civil europea¡±: va ser el primer a dir-ho), encara que veia en Alemanya l'hereva i protectora dels valors culturals europeus de l'absolutisme il¡¤lustrat franc¨¨s del segle XVI i de les idees de jerarquia, autoritat i ordre¡­

Es va perfilant aix¨ª un Eugeni d¡¯Ors atret per un feixisme d'arrels franceses en un personatge que en els anys 20 havia coquetejat amb el sindicalisme, havia assistit a l'enterrament del l¨ªder i advocat laboralista Francesc Layret i que va donar suport a la contundent vaga de La Canadenca (a la qual va dedicar unes glosses), uns episodis que li que van ser recordats en contra seu anys despr¨¦s en el consell de ministres d'un Franco que a principis del 1938 el va nomenar secretari general de l'Instituto de Espa?a i poques setmanes despr¨¦s, cap nacional de Belles Arts. D'aquell c¨¤rrec cauria al cap de 19 mesos i del segon, quatre anys despr¨¦s.

Era la segona defenestraci¨® que patia Eugeni d¡¯Ors; la primera havia estat en l'altre b¨¤ndol, quan per problemes administratius amb els comptes d'una de les biblioteques de la xarxa de la Mancomunitat, la de Canet, va presentar la dimissi¨® i se'n va anar de Catalunya, enemistat amb el president de la Mancomunitat, llavors Josep Puig i Cadafalch, i distanciat d'una Lliga Regionalista que ja no va veure b¨¦ les seves vel¡¤le?tats sindicalistes.

Qui aspirava a ser el Goethe d'un nou Napole¨®, que va engiponar la biblioteca falangista ideal, es va burlar dels que intentaven una mediaci¨® en la Guerra Civil com el deg¨¤ de Canterbury (recorda Jos¨¦-Carlos Mainer) i tenia els seus tres fills combatent a les files (un d'ells, Juan Pablo, era tinent de la Divisi¨®n Azul) havia caigut del tron intel¡¤lectual de l'Espanya franquista. Per un doble motiu, segons apunta Jordi Amat: el discurs de la cultura franquista es va anar desviant cap al ¡°nacionalisme sec¡± de la Generaci¨® del 98 i pel retorn de l'exili de Jos¨¦ Ortega y Gasset (que tamb¨¦ tenia descendents a les trinxeres feixistes). L'autor de La rebel¡¤li¨® de les masses que havia elogiat les seves glosses, si b¨¦ va acabar al seu mateix b¨¤ndol, es va sentir de jove m¨¦s atret pel socialisme democr¨¤tic alemany i no va jugar mai a ser el ¡°propagandista porn¨°graf¡± de la causa que s¨ª que va ser el fil¨°sof catal¨¤, com recorda Jordi Gr¨¤cia en un altre dels treballs.

A causa d'aquell rev¨¦s, Eugeni d¡¯Ors va iniciar una tornada t¨¤cita a Catalunya, maternitat idealitzada, segons Oriol Pi de Cabanyes? ¡°Va perdre la seva mare quan amb prou feines tenia 11 anys; tota la seva exist¨¨ncia revela una recerca constant d'aquella figura¡±, va dir d'ell el seu fill Juan Pablo. Potser aqu¨ª i en la barreja d'ideals hi ha una bona part de l'explicaci¨® de, per exemple, La Ben Plantada.

Va perdre la seva mare amb 11 anys; tota la seva exist¨¨ncia revela aquesta recerca¡±, va dir el seu fill Juan Pablo

Va morir el 25 de setembre de 1954 a Vilanova i la Geltr¨², acompanyat de Pepita, secret¨¤ria amb qui feia vida marital i que va ser de les primeres a beneficiar-se de la llei de divorci de la legislaci¨® republicana. A la calaixera i a la biblioteca hi va quedar el rastre impressionant dels seus corresponsals, amics i admiradors: des de Mir¨®, Nin, Bohigas o T¨¤pies (a qui li va obrir Madrid quan el jove artista tenia nom¨¦s 26 anys) fins a Pessoa (heteron¨ªmia a part, al portugu¨¨s, ¨¤vid d'intervenir en cultura com D¡¯Ors, el cita diverses vegades), Ferrater Mora (aquest li va dedicar el 1935 el seu primer llibre, en un entusiasme juvenil que aniria llanguint amb els anys) o Gabriel Ferrater (molt del que va dir sobre pintura ¨¦s gr¨¤cies a la lectura D¡¯Ors). I avui? Doncs Gimferrer lamenta que la influencia estilista d'Eugeni d¡¯Ors en les lletres catalanes sigui tan m¨ªnima: ho assegura qui potser m¨¦s se li ha apropat en el literari amb la seva novel¡¤la Fortuny (1983), segons apunta Eloi Grasset.

¡°No podem ignorar-lo. Conv¨¦ estudiar-lo amb serenitat i intel¡¤lig¨¨ncia. Nom¨¦s demano aix¨°¡±, escrivia Fuster el 1975, recorda Antoni Mart¨ª Monterde. I aqu¨ª segueix la cosa amb X¨¨nius.