¡°Verificaci¨® del sexe¡±, l¡¯¨²ltima humiliaci¨® per a les futbolistes

"En les competicions per a homes de la FIFA, nom¨¦s els homes poden ser seleccionats per jugar. En les competicions per a dones de la FIFA, nom¨¦s les dones poden ser seleccionades per jugar". Aquestes frases que semblen una trivialitat cacof¨°nica pertanyen al punt 4 del Reglament per a la Verificaci¨® de Sexe de l'organitzaci¨® que regeix el futbol mundial. Estan dibuixant amb dues pinzellades una realitat ¨Cla de la sexualitat humana¨C molt m¨¦s complexa i que, no obstant aix¨°, pesa com una espasa de D¨¤mocles sobre la vida de les dones futbolistes. En concret, de les jugadores que no encaixen en l'estereotip f¨ªsic de dona esportista, fins al punt d'amena?ar-les amb expulsar-les dels equips i sotmetre-les a una humiliaci¨® p¨²blica que algunes ja han sofert.

Les dones que es neguen a participar en aquest escrutini humiliant seran sancionades. I el que ¨¦s pitjor encara, les dones que no encaixin en el seu sexe?seran suspeses¡±, critica Karkazis

Dissabte comen?a al Canad¨¤?el Mundial femen¨ª de futbol i amb el xiulet inicial s'haur¨¤ imposat una normativa qualificada com a humiliant tant per expertes com per les mateixes esportistes (que prefereixen agafar-s'ho de broma en la seva majoria): les jugadores han de demostrar a la FIFA que s¨®n dones. I el que ¨¦s pitjor, en qualsevol moment pot desfermar-se una tempesta sobre alguna d'elles, n'hi ha prou que un equip consideri que t¨¦ "motius i evid¨¨ncies" que una jugadora podria ser en realitat un home per iniciar una "investigaci¨® a fons". Segons el mateix reglament de la FIFA, s'ha de considerar "qualsevol anomalia de les caracter¨ªstiques sexuals secund¨¤ries", ¨¦s a dir, atribucions f¨ªsiques com pits i malucs amples en dones i p¨¨l corporal o musculatura en homes. Tot per assegurar-se que les jugadores "siguin del sexe correcte".

"Aquesta pol¨ªtica pot convidar f¨¤cilment a l'ab¨²s apuntant a les dones que no s'ajustin a les normes de feminitat i sotmetre-les a investigacions humiliants i estigmatitzants", denuncia la doctora Katrina Karkazis, especialista en bio¨¨tica de la Universitat de Stanford. Karkazis fa molt de temps que denuncia els criteris anticient¨ªfics que organismes com el Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional (COI) i l'Associaci¨® Internacional d'Atletisme (IAAF) fan servir per tractar dones com a tramposes, per exemple, amb exc¨¦s de testosterona al cos, com la corredora sud-africana Caster Semenya. Per¨° el criteri de la FIFA ¨¦s fins i tot m¨¦s irracional, si s'ha de jutjar per l'experta. "El c¨¤stig ¨¦s sever. Les dones que es neguen a participar en aquest escrutini humiliant seran sancionades. I el que ¨¦s pitjor encara, les dones que no encaixin en el seu sexe?seran suspeses".

La sud-coreana Park Eun-sun, davantera de m¨¦s d'1,80 metres, va passar pel seu calvari personal el 2013, quan sis dels set entrenadors de la lliga coreana femenina van instigar un boicot fins que Park, reina de les ¨¤rees gr¨¤cies al seu f¨ªsic, demostr¨¦s que no era un home. El seu equip ho va qualificar d'atemptat contra els drets humans. Ella es va confessar a Facebook: "Em fa mal el cor i ¨¦s humiliant. He passat per les proves de sexe moltes vegades i vaig competir al Mundial i als Jocs Ol¨ªmpics. S¨¦ que aquestes persones estan intentant destruir-me... Per¨° he treballat molt per arribar fins aqu¨ª i no em donar¨¦ per ven?uda tan f¨¤cilment". Ara juga en un dels millors equips de la lliga russa i torna amb la seva selecci¨® al Mundial, on pot ser que el seu aspecte provoqui nous comentaris feridors.

La setmana passada,?Doris Fitschen, gerent de la Federaci¨® Alemanya de Futbol, confirmava al diari Bild que totes les seves jugadores havien passat l'examen de sexe. La prova: els registres m¨¨dics en els quals figurava la seva ¨²ltima visita al ginec¨°leg. "No nom¨¦s ¨¦s invasiu i una violaci¨® de la privadesa, a m¨¦s ¨¦s poc cient¨ªfic", expressa Karkazis. La ci¨¨ncia t¨¦ clar que la sexualitat de les persones, les condicions anat¨°miques i fisiol¨°giques que caracteritzen cada sexe, est¨¤ lluny de ser aquest blanc o negre que reclama la legislaci¨® de la FIFA. La premsa brit¨¤nica tamb¨¦ va publicar que les jugadores angleses han confirmat el seu sexe. Consultada per aquest diari, una portaveu de l'equip espanyol (que debuta el 9 de juny al Mundial femen¨ª) va assegurar que a l'equip m¨¨dic no li consta que hagin de comprovar el sexe de les jugadores, malgrat el que exigeix el reglament.

"Cada vegada hi ha m¨¦s evid¨¨ncies de la gran diversitat que hi ha en el sexe, que no ¨¦s un sistema binari, ni molt menys, i que dep¨¨n de la gen¨¨tica, de l'epigen¨¨tica, del desenvolupament, de l'entorn i d'altres circumst¨¤ncies que poden oc¨®rrer durant la vida de cada persona", explica Victoria Ley, responsable de Salut i Esport del Consell Superior d'Esports. El problema fonamental, al seu parer, ¨¦s que els coneixements cient¨ªfics no s'estan traslladant a la normativa esportiva. "No nom¨¦s aix¨°: es pret¨¦n que la biologia s'adapti a la legislaci¨®, i aix¨° ¨¦s impossible. El m¨¦s l¨°gic ¨¦s que la llei s'adapti a la biologia", lamenta Ley.

A primer cop d'ull, el problema ¨¦s simple: ser home ¨¦s un avantatge competint amb dones. El juny del 2011, despr¨¦s d'aprovar aquest reglament de verificaci¨® de sexe, la FIFA va enviar una circular (PDF) en la qual assegurava que "les hormones androg¨¨niques [b¨¤sicament la testosterona] tenen efectes que milloren el rendiment i poden proporcionar un avantatge en el futbol" i s¨®n, en ¨²ltim terme, una de les proves definitives per la FIFA, amb ex¨¤mens f¨ªsics i reconeixements de tota mena. Per¨° es tracta d'un plantejament que xoca amb el que la ci¨¨ncia ens ha perm¨¨s saber: no hi ha un nivell de testosterona que determini que un hum¨¤ ¨¦s home o dona. Ni la testosterona ni una altra hormona: "No hi ha un marcador biol¨°gic que serveixi per determinar el sexe d'una persona", assenyala rotundament Karkazis.

Un estudi publicat l'any passat conclo?a que "la definici¨® del COI d'una dona com alg¨² que t¨¦ un nivell de testosterona normal ¨¦s insostenible". L'estudi havia estat impulsat pel mateix COI, que posteriorment es va afanyar a trobar-li pegues. Els resultats d'una an¨¤lisi dels nivells hormonals de gaireb¨¦ set-cents esportistes ol¨ªmpics van mostrar que el 13,7% de les dones tenien testosterona per sobre del seu rang t¨ªpic i un 4,7% estaven directament en el rang habitual dels homes. Entre els atletes d'elit masculins, el 16,5% tenien nivells de testosterona per sota del rang establert i l'1,8% queien fins al nivell de les dones.

Victoria Ley explica que les normes esportives han hagut d'adaptar-se a diferents caracter¨ªstiques biol¨°giques i fisiol¨°giques per establir els l¨ªmits en els seus reglaments, "l¨ªmits que s¨®n arbitraris, ja que es tracta de difer¨¨ncies en un rang de continu?tat i mai s¨®n blanc o negre". S'estableixen l¨ªmits de pes, d'edat i de sexe, per¨° no s'estableixen en molt¨ªssims altres aspectes fisiol¨°gics que afecten enormement el rendiment, com la quantitat d'eritr¨°cits, la massa muscular, l'altura, etc. (sempre que es tracti de condicions naturals). "S'accepten alguns avantatges si s'han adquirit per l'entrenament o s¨®n innats, encara que siguin conseq¨¹¨¨ncia de mutacions gen¨¨tiques poc comunes, com la variant 577R del gen ACTN3, que t¨¦ el 85% dels africans i que ofereix avantatges clars en atletisme", assegura.

L¡¯opci¨® m¨¦s raonable ¨¦s tenir en compte ¨²nicament la identitat sexual de cada individu¡±, indica Victoria Ley

"El raonament sobre els nivells de testosterona portaria a descartar tamb¨¦ tots els esportistes de m¨¦s de dos metres d'altura... i ad¨¦u a la NBA!", ironitza Ley. Karkazis publicava la setmana passada en un article en la revista cient¨ªfica Science ¡ªabans que es conegu¨¦s el que estava passant al Mundial¡ª que aquesta controv¨¨rsia sobre la sexualitat de les esportistes ¨¦s de car¨¤cter "social i ¨¨tic sobre com entenem i emmarquem la diversitat humana". Afegia: "I aix¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies molt reals sobre la vida de la gent". V¨ªctimes de l'oprobi i la injusta desqualificaci¨® com Semenya, les ¨ªndies Dutee Chand (pendent dels tribunals) i Santhi Soundararajan (que es va plantejar el su?cidi), l'espanyola Mar¨ªa Jos¨¦ Mart¨ªnez Pati?o (suspesa en la d¨¨cada del 1980 enmig d'una tempesta medi¨¤tica i personal) o la coreana Park Eun-sun.

"En moltes ocasions no ¨¦s possible determinar el sexe d'un individu mitjan?ant par¨¤metres biol¨°gics i, per tant, l'opci¨® m¨¦s raonable ¨¦s tenir en compte ¨²nicament la identitat sexual de cada individu", indica Ley. Karkazis hi coincideix: "S¨®n dones que han viscut i competit com a dones durant tota la seva vida. Els seus documents legals diuen que s¨®n dones. Aix¨ª que, per qu¨¨ els estan exigint verificaci¨® de sexe?". ?