Messi o com es visualitza un miracle

Abans de sortir al camp, Lionel Messi no acostuma a parlar amb ning¨². Es va poder constatar una vegada m¨¦s aquesta circumst¨¤ncia quan el Bar?a es preparava per saltar al camp en la segona part contra el Bayern en el partit de tornada de la Champions. Les c¨¤meres enfocaven els jugadors, somrient entre ells, intercanviant rialles o algun comentari al voltant d¡¯alguna jugada de la primera part. Tot consistia a dissimular la tensi¨®, a enfundar-se en un assossec impossible. Messi no ho necessita. S'a?lla entre el murmuri. Mira fixament un punt que ignorem. Ning¨² no l¡¯interromp, saben que alguna cosa bull al seu cap. Alguna cosa determinant per al futur de tots. Aquest quadre es va repetir novament contra l¡¯Athletic de Bilbao. I se seguir¨¤ repetint independentment dels resultats i de les lligues, Copes o Champions en joc. El jugador argent¨ª ha d'apartar-se uns segons del soroll mundanal.

El jugador argent¨ª ha d'apartar-se uns segons del soroll?mundanal

Alguns esportistes, sobretot els escollits, acostumen a recollir-se en el seu interior i reflexionar en q¨¹esti¨® de segons com han d¡¯encarar una adversitat. S'emparen en una intel¡¤lig¨¨ncia diferent a la de la resta dels mortals. Han d¡¯agermanar el vertigen i la meditaci¨®. No necessiten res semblant a un retir monacal. No hi ha temps per a aquell luxe de l'esperit. Recordo en les mem¨°ries d¡¯Andr¨¦ Agassi una an¨¨cdota gaireb¨¦ inversemblant. Un dia s'enfronta a un rival important, encara que res semblant al colossal Pete Sampras. Mentre transcorre el partit arriba a la conclusi¨® que aquell rival est¨¤ jugant millor que ell. No que sigui millor que ell. En un descans del partit descobreix, com un esclat miracul¨®s, que la seva derrota parcial no es deu al fet que jugui malament sin¨® a tot el contrari. Com millor juga Agassi, m¨¦s el supera el contrincant. Enfonsat en aquella paradoxa imprevista, no li queda cap m¨¦s opci¨® que comen?ar a jugar malament. Ho decideix en un s¨ª o s¨ª. I aix¨ª ¨¦s com el seu oponent comen?a a cometre errors pitjors que els d¡¯Agassi. I aix¨ª guanya Agassi aquest partit encara per a ell inintel¡¤ligible.

Quan Messi, fa algunes setmanes, va simular que anava cap a l'interior i va sortir per la dreta de Boateng per enfilar la vaselina sobre l'inexpugnable Neuer, alguns vam comprendre que aquella jugada celestial la va il¡¤luminar Messi uns segons abans de saltar a la gespa. Messi no decideix mai en el moment. La devastaci¨® que infligeix ja l¡¯ha visualitzat als vestidors o en les escales que el retornen al partit. Messi juga sempre amb dos temps. El seu propi i el dels partits. El seu herm¨¨tic temps interior i el dels seus miracles.