La NSA veu retallat el seu poder per primera vegada des de l¡¯11-S
El programa d'emmagatzematge massiu de dades telef¨°niques queda en suspens a l'espera que el Congr¨¦s aprovi una reforma que imposar¨¤ l¨ªmits
Els Estats Units es preparen per adoptar les retallades m¨¦s grans a la vigil¨¤ncia de la NSA, l'ag¨¨ncia d'espionatge electr¨°nic, des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. La mitjanit del diumenge i a l'espera que en els propers dies el Congr¨¦s aprovi una reforma que imposar¨¤ l¨ªmits a la NSA, el programa d'emmagatzematge massiu de dades telef¨°niques va quedar en suspens. Tant el tancament temporal d'aquest programa, com la nova llei, s¨®n un fre a la progressiva expansi¨® de l'ag¨¨ncia en els anys de la guerra contra el terrorisme. La reforma, que ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de les revelacions de l'analista Edward Snowden, traur¨¤ als espies el control de les dades i les deixar¨¤ en mans de les companyies telef¨°niques.
La hist¨°ria recent de la NSA (inicials en angl¨¨s de l'Ag¨¨ncia de Seguretat Nacional) ¨¦s la d'una ampliaci¨® creixent de la seva capacitat per espiar. L'¨²ltima vegada que el Congr¨¦s va aconseguir frenar-la va ser el 1978 quan, despr¨¦s del cas Watergate i altres excessos dels serveis secrets, va prohibir la vigil¨¤ncia en territori nord-americ¨¤ i va establir controls del poder legislatiu a les seves activitats.
L'11-S, unit al desenvolupament d'Internet i els tel¨¨fons m¨°bils, va inaugurar una nova era en l'espionatge electr¨°nic. La descoordinaci¨® entre les ag¨¨ncies d'espionatge abans dels atemptats de 2001 va disparar l'alerta. Les noves tecnologies van obrir un camp ins¨°lit per als criminals i per als espies.
La nova llei preveu que el programa es mantingui durant un per¨ªode de transici¨® de mig any
Unes setmanes despr¨¦s dels atemptats, l'Administraci¨® del republic¨¤ George W. Bush va comen?ar a recopilar en secret registres de trucades telef¨°niques. Era una pe?a m¨¦s en el trencaclosques de mesures antiterroristes, algunes en una zona de penombra entre la legalitat i la il¡¤legalitat. El 2006, Bush va aconseguir la legalitzaci¨® del programa, encara que va seguir sent secret fins que el 2013 Snowden, un exanalista subcontractat per la NSA, ho va revelar.
El debat que Snowden va obrir fa dos anys desemboca ara en un d'aquests drames legislatius ¡ªnegociacions ag¨°niques, terminis incomplits¡ª que han marcat la presid¨¨ncia del dem¨°crata Barack Obama. Aquesta vegada han estat dos republicans els que s'han enfrontat i han provocat el bloqueig, i tots dos s¨®n senadors per Kentucky: el l¨ªder de la majoria al Senat, Mitch McConnell, i l'aspirant presidencial Rand Paul.
McConnell volia perllongar la secci¨® 215 de la Patriot Act. Aquest text emparava l'emmagatzematge de les dades telef¨°niques ¡ªn¨²mero de tel¨¨fon, hora i durada de la trucada¡ª per part de la NSA, per¨° expirava l'1 de juny. Paul ¡ªl¨ªder de l'ala llibert¨¤ria de la dreta nord-americana, contrari a l'intrusi¨® de l'Estat en la vida privada¡ª volia deixar expirar la llei. En un terme mig, Obama i una majoria de congressistes, dem¨°crates i republicans, defensaven una nova llei, la USA Freedom Act, ja adoptada per la Cambra de Representants. Aquesta llei, sense q¨¹estionar l'autoritat dels espies per vigilar les comunicacions privades, suposa el primer intent seri¨®s, des de 1978, de posar l¨ªmit a la NSA.
La mitjanit del diumenge va arribar sense acord per perllongar la secci¨® 215. La NSA va perdre l'autoritat legal per recopilar trucades telef¨°niques dels residents als EUA. Per primera vegada quedava clausurat un programa que les dues ¨²ltimes administracions han jutjat essencial per protegir el pa¨ªs d'amenaces terroristes.
El tancament d'aquest programa ¡ªi de dos m¨¦s que serveixen per vigilar llops solitaris i per punxar els tel¨¨fons a sospitosos que canvien amb freq¨¹¨¨ncia d'aparell¡ª ¨¦s temporal.
El diumenge, unes hores abans de l'hora l¨ªmit, McConnell va cedir, va admetre que no tenia prou suport per perllongar la secci¨® 215 i va donar suport a una votaci¨® preliminar de la USA Freedom Act, que va avan?ar amb 77 vots a favor i 17 en contra. La votaci¨® final, pendent de possibles esmenes, es pot celebrar a partir d'avui. Mentrestant, l'emmagatzematge de dades telef¨°niques seguir¨¤ en suspens. Una vegada aprovada la USA Freedom Act, el programa tornar¨¤ a funcionar.
La nova llei preveu que el programa es mantingui durant un per¨ªode de transici¨® de mig any. A partir d'aquest moment, les dades sobre les trucades romandran en mans de les companyies telef¨°niques, no del Govern dels EUA. La NSA necessitar¨¤ l'autoritzaci¨® del tribunal secret. La llei exigeix m¨¦s transpar¨¨ncia en els procediments d'aquest tribunal.
La USA Freedom Act busca un punt mig entre els falcons que col¡¤loquen la seguretat nacional com a prioritat i els qui temen que els excessos de l'espionatge retallin les llibertats civils. Els nord-americans coincideixen amb aquesta visi¨®. Un 54% s'oposa al control de la NSA de les dades de tel¨¨fon i Internet, segons el Pew Research Center. Al mateix temps, gaireb¨¦ la meitat creu que les pol¨ªtiques antiterroristes s¨®n insuficients per protegir-los.
L'opositor m¨¦s fero? dels espies ¨¦s republic¨¤
Rand Paul, oftalm¨°leg i senador per Kentucky, ha tornat a demostrar per qu¨¨ ¨¦s un electr¨® lliure al seu partit, el republic¨¤, dominat en els ¨²ltims anys pels falcons en pol¨ªtica exterior i els partidaris a privilegiar la seguretat nacional enfront de les llibertats civils. Paul va encap?alar aquest cap de setmana l'esfor? per liquidar els programes del Patriot Act ¡ªla llei patri¨°tica, adoptada despr¨¦s dels atemptats de 2001¡ª que permeten als espies de la NSA recopilar i emmagatzemar les dades de les trucades telef¨°niques de milers de residents als EUA.
Ho va aconseguir. Des de les 00.01 d'ahir, aquest i altres programes de vigil¨¤ncia estan en suspens. Paul prov¨¦ de la tradici¨® llibert¨¤ria. Als Estats Units el significat d'aquesta paraula ¨¦s diferent que en altres pa?sos. Un llibertari ¨¦s un conservador que recela d'Estat, tant si es tracta de recaptar impostos o regular l'economia, com a l'hora d'espiar els seus conciutadans. Paul ¨¦s el m¨¦s influent entre els qui creuen il¡¤legals les activitats de la NSA. Acostuma a apel¡¤lar a la Quarta Esmena de la Constituci¨®, que protegeix els ciutadans davant registres injustificats.
¡°A poc a poc¡±, diu Paul, ¡°hem deixat que la nostra llibertat se'ns escapi de les mans¡±. Alguns col¡¤legues l'acusen de tenir motius espuris. Paul ¨¦s candidat a la nominaci¨® per a les presidencials de 2016. Responsabilitzar, com ha fet, els falcons del seu partit de l'ascens de l'Estat Isl¨¤mic no l'ajuda. El senador John McCain l'acusa de fer servir la NSA per recaptar fons. Per a un llibertari, no hi ha millor argument de campanya que una bona baralla contra Washington.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
