Jo tamb¨¦ podr¨¦ desobeir?

Compro EL PA?S de dilluns i em sorprenc amb un titular de portada: Desobeirem les lleis que ens semblin injustes. Qui ha pronunciat aquesta frase? Ada Colau, probable nova alcaldessa de Barcelona. Vaig a les p¨¤gines de l'interior per assegurar-me que els termes de la portada siguin exactament els mateixos que els de l'entrevista. Doncs b¨¦, encara s¨®n m¨¦s contundents: ¡°Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen¡±. Vegem-ho.

Jo no s¨¦ si Ada Colau ¨¦s conscient del que diu, em temo que no. Des d'un punt de vista democr¨¤tic, es pot contraposar llei a just¨ªcia, entenent per llei el mandat d'un poder democr¨¤tic, i per just¨ªcia, les idees individuals, pr¨°pies, sobre all¨° que ¨¦s just o injust. Podem pensar, aix¨ª doncs, que una llei ¨¦s injusta. Ara b¨¦, com a ciutadans hem de, primer, complir-la i, segon, intentar que es canvi? exercint tota la nostra influ¨¨ncia pol¨ªtica mitjan?ant l'exercici dels nostres drets: llibertat d'expressi¨®, reuni¨®, manifestaci¨®, associaci¨®, vot en eleccions. Si aconseguim canviar-la, molt b¨¦. Si no ¨¦s aix¨ª, a aguantar i seguir complint-la. Aix¨° ¨¦s la democr¨¤cia: la nostra opini¨® individual no es pot imposar a una decisi¨® col¡¤lectiva legitimada despr¨¦s d'un proc¨¦s democr¨¤tic.

Per¨° si aix¨° ¨¦s aix¨ª per als ciutadans, ho ¨¦s molt m¨¦s per als poders p¨²blics. Que un ciutad¨¤ infringeixi una llei, cosa molt freq¨¹ent, no posa en perill l'ordre en la societat, ni atempta contra la seguretat jur¨ªdica general. Ara b¨¦, si les autoritats p¨²bliques anuncien que desobeiran les lleis, el desordre social est¨¤ garantit: si els de dalt estan decidits a desobeir, els de baix no estan obligats a complir, ni tan sols, per descomptat, els mandats del poder emanats de la desobedi¨¨ncia a les lleis.

Si les autoritats p¨²bliques anuncien que desobeiran les lleis, el desordre social est¨¤ garantit

No us penseu amb aix¨° que posicions com la meva, que crec que s¨®n les de qui respecta un Estat democr¨¤tic de dret, s¨®n partid¨¤ries de l'ordre social establert, ¨¦s a dir, que nom¨¦s pretenen preservar aquest ordre. No ¨¦s aix¨ª, almenys en el meu cas. Vull modificar moltes situacions que, des del punt de vista ¨¨tic, em semblen un pur desordre. Ara b¨¦, com a dem¨°crata crec que ens hem donat un sistema en el qual ¨¦s b¨¤sic observar els procediments per canviar les lleis, que aquests procediments s¨®n essencials, encara que no siguin l'¨²nica cosa essencial d'una democr¨¤cia. Per tant, no respectar-los ¨¦s, senzillament, ser aut¨°crata, el contrari de dem¨°crata.

Aquest ¨¦s l'altre punt que potser la senyora Colau ignora. La seva frase no nom¨¦s no ¨¦s pr¨°pia d'una dem¨°crata sin¨® que ens condueix a una concepci¨® r¨¤ncia i antiga, la d'abans del segle XVIII, sobre el que ¨¦s just. A l'Edat Mitjana, el ¡°just¡± era determinat per l'Esgl¨¦sia i els seus te¨°legs; a l'edat moderna, en les monarquies absolutes, pel rei que seguia, segons li interessava, la doctrina cat¨°lica. Els carlistes es van enfrontar als liberals, al segle XIX, per aquestes raons: en contraposici¨® a la llei dels revolucionaris francesos, en teoria la llei del poble, sostenien nom¨¦s la validesa de la llei natural, la de la doctrina cat¨°lica promulgada pel rei. Nom¨¦s aquesta era la llei justa.

La doctrina democr¨¤tica va n¨¦ixer de la idea de contracte: els homes (entesos com a conjunt del g¨¨nere hum¨¤), lliures i iguals per naturalesa, establien un pacte pel qual creaven un Estat l'¨²nica missi¨® del qual era garantir la seva llibertat i igualtat individual. Aquest Estat exercia el seu poder mitjan?ant lleis, ¨¦s a dir, uns mandats elaborats i aprovats pels representants dels homes reunits en assemblea. Per tant, la sobirania, el poder suprem, deixava de residir en el rei o en l'Esgl¨¦sia, i passava a residir en el poble, que s'expressava mitjan?ant les normes jur¨ªdiques aprovades pels parlaments representatius, les quals determinen qu¨¨ ¨¦s just. Davant la just¨ªcia del dret natural antic, absolutista, aquesta ¨¦s la just¨ªcia del dret positiu modern, democr¨¤tic. Hem convingut que, mentre no es canvi?, el que ¨¦s just ¨¦s la llei.

Aquesta ¨¦s, en atape?d¨ªssima s¨ªntesi, el proc¨¦s mitjan?ant el qual s'exerceix el poder en una democr¨¤cia. Que l'autoritat que exerceix un poder p¨²blic determini, desobeint les lleis, qu¨¨ ¨¦s just, ens remunta a aquells vells temps predemocr¨¤tics. Compte amb les paraules! Gaireb¨¦ sempre s¨®n la disfressa d'una mentalitat. Si vost¨¨ ¨¦s alcaldessa, senyora Colau, jo tamb¨¦ podr¨¦ desobeir la llei, en cas que em sembli injusta?

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional