Bye, bye, Festival Shakespeare

A la majoria dels pa?sos europeus, es celebra cada any un Festival Shakespeare que consisteix en confer¨¨ncies, col¡¤loquis i sobretot representacions de les seves obres a c¨¤rrec de companyies de cada pa¨ªs i tamb¨¦ de companyies angleses que es desplacen all¨¤ on les demanen. A Espanya, el Festival Shakespeare va n¨¦ixer a Catalunya l¡¯agost de 2003, a Santa Susanna, i va ser creat i impulsat pel director i escen¨°graf Paco Azor¨ªn. Al cap de quatre anys de grans ¨¨xits, quan ja pr¨¤cticament volava sol, Azor¨ªn va traspassar la responsabilitat i la direcci¨® del festival a l¡¯actriu Montse Vellveh¨ª, que es va trobar amb les primeres vicissituds per culpa de l¡¯administraci¨® del poble. Despr¨¦s, el festival es va haver de traslladar a Matar¨®, on les vicissituds van augmentar a partir del segon any fins al punt que al tercer es va haver de suspendre quan ja totes les companyies estaven contractades. Els organitzadors van pensar que la millor soluci¨® era traslladar el festival a Barcelona. Aix¨ª es va fer durant dos anys fins que les dificultats van tornar a cr¨¦ixer i han causat la seva suspensi¨® definitiva.

Shakespeare, com ja s¡¯ha dit i repetit moltes vegades, ¨¦s al centre del c¨¤non. Totes les obres liter¨¤ries i teatrals es valoren en relaci¨® al punt de refer¨¨ncia que representa el dramaturg de Stratford-on-Avon. ?s obvi que un autor com Shakespeare s¡¯hauria de llegir i representar amb el m¨¤xim rigor teatral, i sobretot s¡¯hauria de mostrar als espectadors catalans el treball de les companyies angleses que el representen sempre a nivells molt alts, cosa que feia el Festival Shakespeare, quan les administracions li donaven suport. Fa uns anys Temporada Alta, des de Girona, tamb¨¦ ens ha perm¨¨s de veure, uns quants anys seguits, m¨¦s de mitja dotzena de grans representacions de la meravellosa i excepcional companyia anglesa Propeller.

Doncs b¨¦, el Festival Shakespeare s¡¯ha hagut d¡¯acomiadar de casa nostra. L¡¯excusa que donen les administracions ¨¦s que no hi ha recursos, per¨° tots sabem que per a all¨° que els pol¨ªtics volen s¨ª que hi ha recursos. I tots sabem tamb¨¦ que es gasten molts diners en despeses in¨²tils o rid¨ªcules, que podrien anar a cultura si als pol¨ªtics els interess¨¦s la cultura, cosa que ja comen?o a pensar que ¨¦s un pur miratge.

El teatre ¨¦s, de totes les arts, la m¨¦s beneficiosa, tant per als artistes com per al p¨²blic que els va a veure. El teatre ens posa davant dels ulls ficcions que ens enriqueixen la realitat. Despr¨¦s d¡¯anar a veure una bona obra teatral, els espectadors sortim m¨¦s savis del que ¨¦rem abans. Segurament per aix¨° el poder pol¨ªtic carrega el teatre amb un IVA desorbitat que l¡¯ofega i el menysprea. No ¨¦s estrany, doncs, que els organitzadors del Festival Shakespeare, cansats que no se¡¯ls escolti, s¡¯hagin vist obligats a posar fi a una activitat anual esperada per una quantitat enorme d¡¯amants del teatre. ?s una ll¨¤stima, per¨°; per desgr¨¤cia i de moment, no hi ha m¨¦s cera que la que crema. Els amants del teatre ho haur¨ªem de tenir en compte a les pr¨°ximes eleccions auton¨°miques i generals.